Diners

L’economia de Terrassa, a debat

Els caps de llista de TxT, PSC, ERC, CS i Junts coincideixen en la demanda del teixit empresarial d’agilització i simplificació administrativa i en els sectors estratègics, mentre mostren les seves diferències en qüestions com la reserva del 30% per a HPO o l’urbanisme en un debat organitzat per la Cecot

La Cecot ha organitzat aquest dijous un debat electorat centrat en l'àmbit econòmic / Nebridi Aróztegui

El consens en la necessitat de millorar en l’agilització de la tramitació i la simplificació administrativa ha estat el principal punt d’acord entre els alcaldables terrassencs que han participat aquest dijous al debat electoral organitzat per la Cecot. De fet, aquest aspecte ha estat també el que ha sumat més respostes i ha quedat seleccionat com a element que més dificulta fer empresa a Terrassa en l’enquesta realitzada entre entre el públic assistent, amb representants dels diversos sectors econòmics de la ciutat. Per això, els candidats dels diversos partits han fet propostes en aquesta línia.

“Volem segregar la tramitació de les llicències per a la construcció d’equipaments industrials de les llicències de l’àmbit domèstic i agrupar en un sol expedient tota la documentació dels diferents tràmits i que no calgui tornar a demanar un document que ja ha passat per l’administració”, ha assenyalat Isabel Martínez, de Ciutadans (CS), quelcom que ha compartit el número de Tot per Terrassa (TxT), Jordi Ballart, que ha exposat que des del 2016, la tramitació de llicències ha crescut un 67% a la ciutat.

Meritxell Lluís, de Junts per Terrassa, ha assegurat que “una de les primeres mesures” seria “sacsejar l’administració” per avançar en aquesta línia de simplificació administrativa i l’agilització dels tràmits i ha mencionat la importància d’un acompanyament “integral” i “des del minut zero”, un aspecte en què també ha fet èmfasi la socialista Eva Candela. “S’han d’agilitzar els tràmits ,però s’ha de començar també per agilitzar la informació prèvia, aquella que fa decidir si una inversió es quedarà a Terrassa o no” ha dit l’alcaldable del PSC.

“Constituirem un grup polític i tècnic per transformar l’administració, perquè l’administració avanci i facilitar una única porta d’entrada al sector econòmic i empresarial”, ha mencionat, per la seva banda la republicana Ona Martínez.

Una altra de les qüestions en què també s’han pogut sentir posicions relativament semblants ha estat en la dels sectors a potenciar a la ciutat. Aquí, diversos candidats han mencionat l’audiovisual i el sanitari i de les tecnologies aplicades a la salut com a àmbits ja detectats com a estratègics i amb potencial per créixer però alguns han anat més enllà. Ballart ha suggerit potenciar també el de l’automoció, mentre que Candela ha demanat no oblidar l’alimentari, el farmacèutic i el químic, que actualment agrupen gran part de l’ocupació a Terrassa, alhora que ha reclamat aprofitar oportunitats com el PERTE dels microxips. “Per què Terrassa no podria engegar una línia en aquest sentit?”, s’ha preguntat.

Comerç

En aquest punt, Meritxell Lluís ha mencionat també el teixit comercial de la ciutat. La candidata de Junts ha demanat no tractar-lo com a departament estanc, sinó des d’una visió estratègica que tingui també en compte l’urbanisme, la seguretat i la mobilitat. “Aquest mandat la mobilitat no ha ajudat a potenciar el comerç. Les àrees de vianants han aconseguit l’efecte contrari”, ha lamentat. Agafant el guant, Ballart s’ha compromès a que “el regidor de comerç sigui la mateixa persona que porti les polítiques de mobilitat”.

En el debat han participat els alcaldables dels cinc partits que actualment formen part del ple municipal / Nebridi Aróztegui

Ona Martínez ha exposat que la seva línia serà la de potenciar el comerç de proximitat i no el de centres comercials a les afores “que treuen la gent del carrer”, mentre que la número 1 de Ciutadans ha centrat la mirada en els barris i l’impuls a les associacions de comerciants i ha apuntat l’augment de les places en àrees exprés com a mesura per la qual aposta la seva formació.

Per la seva banda, Candela considera que en aquest mandat s’hauria d’haver abordat amb més contundència la seguretat i la neteja, així com l’aparcament del Portal de Sant Roc.

“El pàrquing del Portal de Sant Roc ha de ser evidentment un pàrquing. No es podia fer en aquest mandat, en plena pandèmia, perquè requereix una inversió molt important, però el mandat que ve ha de ser el mandat del Portal de Sant Roc”, ha argumentat Ballart, que ha mencionat també la possibilitat d’instal·lar-hi, en una de les plantes, un microhub d’última milla.

De fet, el transport de les mercaderies ha estat un punt en què tots han coincidit en assenyalar que és un repte i que la solució és complexa.

Seguint en l’àmbit del comerç, el secretari general de la Cecot, Oriol Alba, que ha exercit de moderador del debat, ha fet referència també a les afectacions del mercadal a les empreses del Polígon Nord, i ha preguntat directament als candidats si es plantegen un canvi d’ubicació en el pròxim mandat. Els diversos alcaldables presents en l’acte han obert la porta a estudiar-ho amb el consens de totes les parts, menys Candela, que ha dit que en el proper mandat no s’ho plantegen.

Polígons

El Pla Director de Polígons, aprovat recentment, ha ocupat també una bona part del debat. Meritxell Lluís s’ha compromès a dotar-lo pressupostàriament i a acabar de definir les mesures més prioritàries conjuntament amb les empreses afectades. Isabel Martínez ha reconegut també que cal prioritzar-ne la dotació pressupostària en la definició dels pressupostos municipals, alhora que Ciutadans aposta per redefinir l’estratègia d’inversió en manteniment en el període 2023-27 i per crear una regidoria d’autònoms i emprenedoria.

Ballart ha assegurat que aquests últims anys s’han invertit ja prop de 2 milions d’euros en la modernització dels polígons i ha posat en valor el pla, alhora que ha anunciat que de tornar a governar la ciutat crearà una regidora d’Indústria, amb equip centralitzat al nou centre de serveis a les empreses i les activitats econòmiques ubicat a la Masia Els Bellots.

El secretari general de la Cecot, Oriol Alba, i el president de la patronal, Xavier Panés, conversen amb els caps de llista / Nebridi Aróztegui

Candela, per la seva banda, discrepa de la xifra d’1,6 milions d’euros que s’estima en el Pla per a inversions en manteniment. “Hi ha d’haver un error de càlcul. Amb aquesta xifra és impossible deixar-los bé amb tot l’enderreriment que acumulem”, ha dit.

Ona Martínez ha mencionat també aquest endarreriment i ha explicat les seves propostes de fer, d’una banda, un pla específic de manteniment i neteja de la ciutat, que inclogui també els polígons, i de l’altra, d’aterrar el Pace Nacional per a la Indústria a la ciutat.

Reserva del 30% en HPO i nous sectors

En un altre ordre de coses, Alba ha interpel·lat a tots els grups a explicar si impulsaran en el proper mandat la proposta de reserva del 30% en HPO en noves construccions, una qüestió en què els diversos candidats han mostrat clarament les seves diferents posicions. Des de Ciutadans sostenen que no és una bona mesura. En canvi, ERC defensa que sí.

Ballart ha reconegut que cal buscar el consens, mentre que Candela considera que el que “ara toca és que la Generalitat tregui del calaix la llei de territori” i que una sola ciutat no pot tirar endavant una qüestió com aquesta; i Lluís creu que “les polítiques d’habitatge han de passar per una col·laboració entre el sector i l’administració per donar resposta al repte de la millor manera possible”.

També en l’àmbit de l’urbanisme, l’alcadable per ERC ha defensat que en aquest mandat s’ha avançat en el Vapor Cortés, el Vapor Albinyana, el sector de l’AEG o el de Sala i Badrinas, després que Candela hagi fet referència a sectors encara no desenvolupats tot i estar contemplats en un POUM que data de l’any 2003 i hagi assegurat que “cal mirar si s’ha de revisar i si aquells sectors continuen sent vigents o no”.

Ballart ha explicat que la setmana vinent s’aprovarà el pla parcial del nou polígon Els Bellots II i ha mencionat també un estudi per mirar d’encabir noves activitats com la logística a Palau Sud.

Lluís ha assegurat que més del 70% del sòl industrial de Terrassa va ser planificat fa dècades i que caldria fer-ne una revisió, mentre Isabel Martínez ha reclamat prioritzar l’entrada sud de la ciutat.

To Top