Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Vam celebrar ahir la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. Vocació vol dir crida, però què pot significar que demanem per les vocacions? Per què aquesta jornada per demanar per les vocacions?
En el context de la cultura actual, en un ambient eminentment marcat pel subjectivisme, pels sentiments, pels gustos, no es valora ni gairebé es coneix el concepte de “vocació”. Perquè vocació, que vol dir crida, es refereix al projecte de Déu per a cadascun de nosaltres, per a cadascun dels seus fills.
Significa, per tant, que el Déu, que ha creat els éssers humans per amor, ho ha fet seguint un projecte personal d’amor per a cadascú, i ens crida a un camí personal i únic, un camí per entrar per aquesta porta que és Crist el seu Fill, el Bon Pastor. I a l’Església reconeixem fonamentalment en principi tres opcions, tres possibilitats: la vocació o crida al matrimoni, la vocació a la vida consagrada i la vocació al sacerdoci ministerial, sense deixar de considerar que poden existir també altres camins que la providència de Déu pot assenyalar als seus fills. Per això podem dir que tens una crida de Déu, la tens i cal donar-hi resposta sense esperar més.
El projecte de Déu és la vida dels seus fills, i per això va enviar el seu Fill al món: “Tant ha estimat Déu al món que li ha entregat el seu únic Fill, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna” (Jn 3, 16).
Avui, a més, se’ns presenta a l’evangeli d’aquest quart diumenge de Pasqua la imatge de Jesús com a Bon Pastor. El Bon Pastor que guia el seu ramat i el porta a pastures abundants i dona la seva vida per les ovelles. Ell és la porta per on ens ofereix entrar per trobar el descans, la porta de la cleda on trobem la nostra pau amb Ell.
“Us asseguro que jo soc la porta de les ovelles. Tots els que han vingut abans de mi són lladres i bandits; però les ovelles no els van escoltar. Jo soc la porta: qui entri per mi se salvarà i podrà entrar i sortir, i trobarà pastures. El lladre no entra sinó per robar i matar i fer estrall; jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin a desdir” (Jn. 10, 1-10).
Aquesta és una jornada per demanar a Déu que manifesti la seva voluntat d’amor perquè molts joves puguin donar una resposta lliure i joiosa al seguiment del Senyor, sigui en el sacerdoci o la vida consagrada, sigui per construir un projecte de vida matrimonial, que és el camí més comú per a la majoria dels seus fills. Per demanar que molts trobin la “Porta” que els portarà a la plenitud de la seva vida, al veritable sentit de la seva existència, que tants busquen i no troben.
