El número de denúncies per violència contra les dones ha augmentat de 652 a 716, el 9,8%, des del 2015 fins el 2022 a Terrassa. Aquesta és una de les dades més significatives de l’Observatori del Vallès Occidental, que el Consell Comarcal ha fet públiques aquest dijous i que aporten aspectes significatius i moltes vegades divergents amb determinades creences socials generalitzades. Una dada: cap víctima de les 2.378 registrades l’any passat a la comarca va repetir denúncia. Una altra: la majoria de denunciants són de nacionalitat espanyola i a Terrassa és on hi ha més víctimes estrangeres, amb el 45,1%. A Sabadell la proporció és del 33,33% i a Rubí, del 35,4.
El 2022 es van presentar 2.378 denúncies per violència de gènere als partits judicials del Vallès Occidental, un 13,7% més que durant l’any anterior, el que representa 287 denúncies més. És la xifra més elevada des de 2007 (any en què es comencen a recollir dades) i l’increment més intens del període, subratlla l’organisme comarcal. Aquest augment, però, ha estat desigual en els partits judicials: en el de Cerdanyola del Vallès les denúncies han augmentat un 40,1% i en el de Sabadell en un 20,1%. A Rubí, l’increment ha estat més moderat (del 4,9%) mentre que el partit de Terrassa va mantenir el 2022 una xifra similar a la de l’any anterior.
De les 2.378 denúncies presentades, el 30,1% corresponen al partit judicial de Terrassa i el 36,4, al de Sabadell, àmbit on l’augment del nombre d’expedients entre el 2015 i el 2022 va ser del 37,1%, molt per sobre de Terrassa (el 9,8%). L’observatori destaca també apunts de ràtios: els àmbits de Terrassa i Sabadell registren les més elevades en el que respecta a la xifra de denúncies per cada 10.000 habitants: 56 i 53, respectivament. A Terrassa i a Rubí, no obstant això, es mantenen proporcions similars a les de l’any anterior, el 2021.
Xerrada de la Policia Municipal sobre maltractament / ALBERTO TALLÓN
A tota la comarca, el 61,8% dels delictes registrats durant el 2022 van ser per lesions tipificades com a lleus en la prequalificació dels fets, abans d’iniciar-se el procediment judicial. L’observatori crida l’atenció sobre “la dinàmica de creixement dels delictes considerats com a maltractament habitual, que representen el 12% del total”. Un percentatge similar, del 12,3%, correspon a infraccions penals de trencament de condemnes o altres mesures.
Denegacions
Més de la meitat de les ordres de protecció tramitades són denegades per les autoritats judicials. L’informe refereix l’augment del nombre de mesures de protecció tramitades durant el 2022: es van iniciar 507, el que representa un augment del 24% respecte de l’any anterior. La mitjana catalana de denegació és del 52,9%, proporció que se situa molt per sobre de la del conjunt d’Espanya, on es deneguen tres de cada deu ordres. La del Vallès Occidental és del 53,6%, però a la demarcació de Terrassa el número puja i el percentatge de denegacions registrat és del 62,4%.
A Sabadell la proporció va ser molt inferior, del 48,4%, però el guarisme baixa encara més a Rubí, amb el 40%. En termes generals, les ordres de protecció incoades van ser 507 al Vallès Occidental, una xifra que mostra una tendència descendent que va experimentar el número més baix durant els moments més durs de la pandèmia, l’any 2020, amb 369 ordres.
Acte contra la violència de gènere a Terrassa / ALBERTO TALLÓN
En els darrers dos anys pugen les mesures tramitades, però són les denegades les que més s’incrementen. L’informe del 2022 revela que gairebé set de cada deu resolucions de protecció obertes van ser demanades per dones que tenien o havien tingut una relació afectiva amb l’agressor, sense estar casades.
Sobreseïment
La major part dels casos, acaben en arxiu. L’informe del Consell Comarcal del Vallès Occidental indica que el sobreseïment provisional va ser la forma de conclusió més freqüent dels procediments, amb el 43,6%. En segon lloc se situa l’elevació l’òrgan competent (per exemple, si les característiques i gravetat del cas obliguen a la tramitació per part de l’Audiència Provincial), mentre que les sentències condemnatòries van suposar el 12% del total de terminacions dels procediments.
A Terrassa, en concret, les sentències condemnatòries van constituir el 13,2% del total de casos. A Sabadell, el 9,6% i a Rubí, el 12,1%. Això sí, quan finalment un procés acaba en judici i sentència, en gairebé el 93% la decisió és condemnatòria. En aquest apartat es detecta un comportament significatiu a la baixa en la xifra de sentències absolutòries, que ha passat en quinze anys del 14,4% al 7,3%. L’estudi destaca “l’augment de la proporció de les sentències que acaben en condemna en els darrers anys, atès que en el 2017 concentraven, aproximadament, el 60% de les terminacions de les sentències i des d’aquell any se situen per sobre del 85%”.
El 10% de les denunciants van preferir no declarar en els processos. Aquesta és la mitjana comarcal, però a Terrassa la proporció es reudeix a la meitat (cinc de cada cent). La major part de les denúncies registrades (el 84,4%) encara s’interposen amb atestats policials. Les presentades en seu judicial amb un comunicat de lesions constitueixen l’11%. A Terrassa hi ha un únic jutjat exclusiu de violència contra la dona.
