La periodista Mariola Dinarès té una llarga trajectòria a la ràdio i és especialitzada en el territori digital. Després de passar per Matadepera Ràdio i TV20 Terrassa, els seus primers anys va treballar al grup Flaix FM, va estar tres anys muntant les emissores a Andorra i més tard, després de coordinar la cadena, va presentar el magazín tecnològic “Què està passant”, de Ràdio 4. Després de fer diverses col·laboracions, el 2016 Dinarès presenta la proposta de programa “Popap” a Catalunya Ràdio, el que avui presenta i dirigeix.
Has centrat la teva carrera digital a la ràdio, fent programes d’entreteniment però sobretot divulgació dels entorns digitals. Què és el que et sembla interessant o important del sector digital? La meva trajectòria és a la ràdio, perquè sempre he pensat que els periodistes no han de ser 4×4, ho has de saber fer tot, però has de controlar algun tema i més ara que es va cap a l’especialització. En una època en la qual no tenia moltes col·laboracions em vaig centrar a vendre la ràdio per les xarxes socials. Vaig fer un postgrau en social media manager i allò em va permetre tenir més ofertes laborals. A mi sempre m’ha interessat aprendre, no m’agrada la monotonia i soc molt curiosa. Vull estar desperta al que està passant, estar actualitzada de tot.
Avui en dia les noves tecnologies van evolucionant molt de pressa i cada vegada hi ha més plataformes i més canals digitals. Consideres que actualment hi ha més riscos o tenim més avantatges a causa de la digitalització? Jo sempre dic que soc “tecno optimista” i per a mi té més oportunitats. L’única manera per salvar-nos en aquest món digital és conèixer com funciona tot. No hem de criticar-ho sense haver-hi entrat. Hem de saber com funciona tot i després triar. No cal estar a totes les xarxes socials, sinó a les que a tu et siguin útils. No renuncis a una cosa sense saber de què va. Crec que el problema és que a la gent li fa molta mandra entendre-ho. Has d’agafar tu la paella pel mànec, perquè les xarxes no et poden dominar, tu les has de dominar a elles.
I creus que l’aparició del ChatGPT per exemple, és una amenaça cap a certes professions? Jo penso que la intel·ligència artificial el que farà és que processos fàcils ens els faci una màquina. I no és la primera vegada que això passa, ja ha sigut així en el passat. Això farà que els que treballin siguin molt més talentosos, humans, imprevisibles i s’haurà de ser molt més creatius. Haurem d’estar una mica més bojos i tenir més talent. Es veuran afectats els que automatitzen més les coses, però, en canvi, la gent creativa té una oportunitat. En definitiva és una autèntica revolució que canviarà moltes coses.
El sector digital està en constant evolució. Com ho fas per estar informada i actualitzada sobre les noves tendències digitals? Per estar actualitzada has d’estar col·lapsada. El digital no té final. Ara estic intentant entrar en un procés d’anar més a poc a poc i de saber menys coses. Jo porto tot el tema digital, però també soc periodista, i per molt que tinguem FOMO (Fear of Missing Out), tot plegat és un còctel Molotov. Jo pregunto molt i m’he envoltat d’una xarxa de gent que en sap i són molt experts. Abans de dir alguna cosa per la ràdio els hi pregunto i m’informo bé. M’ajuden que el camí sigui més ràpid i a tenir una mica de criteri.
I també has centrat la teva carrera a la ràdio. Per quin motiu? Què és el que t’agrada d’aquest sector? Per a mi la ràdio és un dels mitjans més sincers. Jo sempre aposto per la naturalitat, de ser un mateix, i la ràdio és el mitjà que més s’apropa a això. A vegades em fa ràbia tenir la veu tan treballada, m’agradaria ser super ingènua i innocent quan parlo per la ràdio. M’agrada molt poder parlar i que la gent et vegi tal com ets. A la televisió penso que es fa bastant teatre i s’assaja tot molt. Quan assages estàs repetint i ja no és natural o espontani.
Has creat el portal de relacions personals en català “Quedem online”. Com sorgeix aquesta idea? Ho vam crear l’any 2003 amb el meu company de feina i després marit, Joan Arenyes, quan no hi havia xarxes socials i s’escrivia per SMS. Vam veure que a internet hi havia molta informació, però molt poca en català. Com que som molt emprenedors vam voler fer un projecte que normalitzés el català i fos pròxim. Als Estats Units hi havia el “Match”, on la gent lligava per Internet. “Quedem Online” encara la mantenim, ha anat evolucionant perquè ens hem adaptat a tot el que ha anat venint. El boom de les aplicacions de cites ens ha afavorit perquè hem arribat a tenir 60.000 usuaris. I és molt maco perquè és molt familiar, la gent ens truca a casa al telèfon fix.
I també has escrit un llibre “Felicitat digital”. Quin era el teu objectiu darrere aquest projecte? La veritat és que m’ho va proposar l’editorial efadós amb un missatge per Instagram, jo no esperava escriure un llibre. Es tracta d’una col·lecció de llibres en digital i jo vaig escriure aquest com a mètode per a ser feliç en aquest sector. Jo soc de la lluita “Stop alarmisme digital”, lluito contra la negativitat de la premsa sobre internet. No vull ser Mrs. Wonderful, però crec que és important destacar la part positiva que té. “Felicitat digital” és un llibre divulgatiu, molt didàctic, en el que faig un repàs de tot perquè el lector pugui escollir i s’informi de manera general.
Quins consells donaries a la gent que desconeix i no domina el sector digital, però vol estar al dia i entendre com funciona? Crec que ja ningú es pot permetre no saber sobre el món digital. Has d’estar al dia, saber quatre coses per després poder discutir-ho. Escoltant el “Popap” una estona cada dia pots estar informat sobre aquest sector. Els consells que faria venir són: no tenir por, no donar per fet cap tòpic, seleccionar bé la gent a qui segueixes i mires i, sobretot, anar més a poc a poc. Als periodistes els hi diria que hem de ser el màxim natural possible i intentar estar al mateix nivell de la gent que t’escolta.
