Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Estàs encallat en situacions de la teva vida? El següent article pot ajudar-te a trobar la inspiració que necessites per sortir de l’atzucac.
D’entrada, els estímuls que rebem quan sortim del nostre dia a dia rutinari, estímuls nous, poden ajudar-nos a veure les coses d’una altra manera. I, al final, el canvi de mirada fa connexions noves amb coses que ja existien, però s’enfoquen de manera diferent. Això explicaria, per exemple, que, si parlem de salut mental, sigui millor caminar per espais oberts que per llocs tancats i, segons el cas, fer-ho acompanyat. Si anem sols, podem ser més creatius i pensar més sobre les coses, però escollir bé amb qui anem pot ser un extra: estimulem la conversa, intercanviem idees i veiem les coses des d’una perspectiva diferent, si som capaços d’escoltar les noves posicions davant d’allò que sempre ens envolta.
Cal voluntat de canvi. Per això anar introduint petits canvis a la nostra vida ens assegura una descoberta constant i una nova forma de viure la vida. Per exemple: si som conscients que tenim una tendència a ser pessimistes davant de qualsevol situació, cal introduir petits canvis en la nostra manera de pensar per lluitar contra aquesta tendència que ens pot conduir a ser persones amargades o poc entusiastes i lluitadores.
Cal aprendre a aprendre. Tot procés de creixement personal s’acompanya de la voluntat de canvi, però també de la voluntat d’estar disposats a ser ensenyats, perquè aprendre és una capacitat que conservem pràcticament fins a la mort i que no posem gaire en pràctica. El creixement personal és una manera molt dinàmica de poder afrontar les dificultats i trobar nous punts de vista a les nostres circumstàncies particulars. Afrontar un problema amb les màximes eines possibles és el que tots desitgem. Tot el que no aprenem per discerniment ho acabarem aprenent per patiment, és a dir, si no aprenem una determinada cosa per la nostra pròpia voluntat, segurament al final l’acabarem aprenent a la força. Si és important que ho aprenguem, i no li fem cas, la vida s’encarregarà de posar-nos situacions que no puguem evitar fins que ho afrontem. Sempre podem utilitzar la nostra capacitat de discerniment per fer allò que és bo per a nosaltres abans que aparegui el dolor.
El dolor és una eina que té l’univers per ajudar-nos a créixer, i és una eina molt poderosa, però sempre és l’última opció. La vida no té cap intenció de fer-nos patir. Abans de fer res, sempre ens deixa temps de sobres per veure si ens cuidem nosaltres mateixos. El que passa és que de vegades passem tant de tot, que al final no li deixem cap altra alternativa que l’actuació del desconsol i l’angoixa. Així que si volem reduir el patiment a la nostra vida, hem d’agafar tot el que ens genera amargor i malaltia i posar-hi atenció de forma voluntària. No mirar cap a una altra banda esperant que potser així passarà.
No esperar que la vida ens hagi de fer un toc d’atenció per posar-nos en marxa. Si ens posem en marxa per la nostra pròpia voluntat, el dolor no tindrà cap necessitat d’aparèixer. El desencís i la tristesa són emocions que no es poden esborrar amb una pinzellada, apareixen de forma real i manifesta i és per això que cal afrontar-les i mirar-les cara a cara, agafar-les i acceptar-les dins de les nostres vides, però sempre amb la intenció decidida de capgirar-les.
M’agradaria que sempre recordéssim dues coses: l’estat de la nostra vida mostra l’estat de la nostra ment i el creixement personal està fortament vinculat amb la capacitat d’actuació de tots nosaltres. La paràlisi no ens fa avançar mai cap a un futur agraït.
