Terrassa se suma al club de les ciutats que han tancat acords amb la Sareb, el banc dolent que va assumir els actius immobiliaris tòxics fruit de la crisi de 2009, per a regularitzar la situació dels habitatges ocupats. La Sareb disposa d’unes 500 llars en aquesta situació a la ciutat de Terrassa, on el pacte permetrà regularitzar la situació d’uns 326 pisos ocupats majoritàriament per persones en situació de vulnerabilitat. La resta, fins als 500, la Sareb té intenció de tornar-los a posar al mercat.
L’acord tancat per l’Ajuntament de Terrassa i la Sareb ja ha permès fer una primera regularització de 40 habitatges. L’administració local ha exercit tasques d’intermediació i ha certificat la situació de vulnerabilitat dels ocupants. Les famílies que ho han acceptat, han signat un contracte de lloguer social per un període de set anys, prorrogable. Són contractes bonificats amb mensualitats ajustades a la capacitat econòmica de cada llogater i per un import que no supera el 30% dels ingressos familiars, el patró que la Sareb segueix a tots els municipis on ha signat conveni.
“Sareb es compromet a signar un contracte bonificat, a no executar el llançament i a suspendre’l en cas que s’hagués iniciat”, comenta la tinenta d’alcalde i regidora d’Habitatge, Lluïsa Melgares. “També farà un seguiment de cada cas amb lloguer sociolaboral, a través d’una empresa subcontractada”.
Si els ocupes no volen signar un lloguer social, la Sareb executarà el desnonament. “En el cas de les ocupacions delinqüencials, incíviques o conflictives, la propietat també executarà el llançament”.
L’acord ja ha permès regularitzar 40 ocupacions. Els serveis municipals tenen 48 habitatges més en inspecció per a tancar nous lloguers socials i gestionen la documentació de 167 més. “Treballarem per arribar a les 326 regularitzacions a Terrassa”. Melgares valora el pacte amb la Sareb com a “una fita important en l’objectiu de posar ordre en les ocupacions a la ciutat. La gent de bona fe que ocupava ha de poder normalitzar la seva situació. Aquest acord els dona estabilitat per a set anys, amb un contracte que també inclou la regularització dels subministraments, com l’aigua i la llum”.
L’Ajuntament ha tancat el pacte amb la Sareb després de molts mesos de negociacions i d’un canvi d’equip al capdavant del banc públic. La primera proposta de la Sociedad Gestora de Activos era la d’un conveni de cessió en usdefruit, que portava aparellats contractes de lloguer per quatre anys, no set, amb la condició que l’Ajuntament es fes càrrec de la despesa dels pisos que no es podien regularitzar, com ara arranjaments, impagaments, ajuts o despeses associades. “Vam visitar 40 pisos ocupats i el cost del conveni pujava 800.000 euros”, explica Melgares, que ha acabat signant un acord de col·laboració amb la Sareb, i no un conveni d’usdefruit, descartant qualsevol aportació econòmica per part del municipi. “No estàvem d’acord en el fet que en uns habitatges abandonats des de 2008, ara l’Ajuntament s’hagués d’espavilar i pagar”, explica la tinenta d’alcalde.
L’acord ja és una realitat i la col·laboració ha de permetre normalitzar la situació de moltes famílies. La mesura també s’intentarà aplicar “als locals i naus ocupades que no es poden convertir en habitatge”.
Baixa el ritme de les ocupacions
El fenomen de l’ocupació d’habitatges va agafar velocitat de creuer els anys posteriors a la crisi de 2009, quan moltes persones i famílies van perdre sobtadament la feina i l’habitatge. Una dècada llarga després, Terrassa compta amb un volum d’ocupacions consolidades i un ritme de noves entrades que s’ha frenat, en bona part des que, l’any 2020, la Fiscalia va donar instruccions per aturar amb agilitat les ocupacions. En paral·lel, continua el fenomen dels fons voltor, que adquireixen paquets d’actius “tòxics” que acaben sent immobles degradats o objecte d’especulació. L’acord amb la Sareb obre ara la porta a replicar el model de la regularització amb altres grans tenidors, oferint alternatives a l’ocupació.
