Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Sí, tinc el convenciment que aquest conjunt format per la ment i el cervell és el nostre centre de comandament, on es regula absolutament tot. Llàstima que hàgim deixat que ens prenguin el control des de l’exterior.
Vivim en un món hiperconnectat on estem permanentment immersos en mitjans electrònics. I aquesta hiperconnexió permet no només el control mental, sinó que sigui molt més intens a tots els ordres.
De fet, fins i tot els exèrcits estan canviant les seves denominacions. Abans, per exemple, parlaven d’operacions psicològiques, i avui dia se les anomena operacions d’influència, i busquen precisament actuar ja no sols sobre les ments dels combatents o els militars, sinó cada cop més en les de la població civil. Aquesta és la clau. Evidentment, per poder controlar-nos i dirigir-nos, el primer és fer una vigilància sobre nosaltres.
Avui dia ho saben tot de les persones, fins i tot saben coses que ni nosaltres mateixos sospitem. Estableixen perfils psicològics sobre nosaltres tan perfectes que probablement ni tan sols nosaltres siguem conscients que aquest és el nostre perfil psicològic. Saben coses de nosaltres que ni tan sols el nostre cercle més íntim, fins i tot la nostra família, coneix. Tot el que fem als mitjans electrònics, dins aquesta hiperconnectivitat, va deixant un rastre, va deixant una empremta. I tots aquests milions de dades, que són analitzades per algoritmes, per la intel·ligència artificial, permeten establir aquests perfils psicològics.
L’anàlisi dels mateixos sempre han servit per poder establir estratègies per poder identificar, detenir i controlar assassins, violadors, delinqüents i criminals i la seva utilitat estava fora de dubte i sospita. Ara les noves tecnologies treballen també al voltant d’identificar i controlar possibles candidats a ser controlats (detinguts) perquè del coneixement de les nostres interioritats treuen els mecanismes per tenir-nos allà on volen, sodomitzats pels que impulsen la seva implementació. Grans corporacions empresarials necessiten conèixer les nostres febleses per poder traçar i col·locar així els seus productes o serveis, igual que els governants aprofiten aquesta informació per tenir-nos adormits. “El poble necessita pa i circ”, aquesta frase esmentada ara fa 2.000 anys per l’emperador Juli Cèsar ja perseguia el propòsit de mantenir controlada i alienada una societat subjugada, i amb el temps el pa cada vegada és més de qualitat i el circ que se’ns dona ens adorm a tots plegats. Ens tenen allà on desitgen i nosaltres hem caigut a la trampa de deixar-nos dominar pel que s’ha batejat com la societat del benestar.
Ens creiem que la vida passa pel “dolce far niente” (l’art de no fer res) i ens hem cregut que la felicitat depèn, justament, d’estar ben servits i ben distrets mentre no ens adonem de la necessitat d’omplir els nostres dies de valors més enriquidors i potents per a la humanitat. Una bona feina, un bon àpat, el millor mòbil del mercat o el millor cotxe ens fan sentir poderosos i sempre que tinguem això ens importarà molt poc el futur de la nostra espècie o si el planeta es crema, es desintegra o esclata.
Tots som una colla de babaus, que amb quatre trucs d’il·lusionista barat hem permès que les noves tecnologies i la nostra supèrbia ens despullin de la nostra essència i de la nostra identitat. Tot i haver-ho intentat centenars de vegades, desconeixem l’origen de les ales dels animals, o quins van ser els primers animals que caminaven a quatre potes. També desconeixem completament el motiu pel qual les plantes van començar a promocionar les flors com a evolució de la seva existència. Secrets que la natura guarda de manera extraordinària davant l’estupidesa i la poca traça dels humans, que ens hem despullat sense escrúpols.
