Tots érem víctimes d’un desconcert que anys enrere hagués quedat dins de les quatre parets de la família, la feina o les trucades de telèfon fix. Però el neguit del 14 de març del 2020 el vam compartir amb els nostres amb missatges. Què feies tu quan es va decretar l’estat d’alarma?
Sandra Donadeu, 44 anys
“Ja li podeu dir a la iaia que no surti”
No va viure el confinament com quelcom traumàtic. La Sandra Donadeu, professora d’educació especial i logopeda, va aprofitar les setmanes més dures de la pandèmia per mirar “Friends”. Recorda aquell 14 de març del 2020 amb certa nostàlgia. “Estàvem tancats a casa, però teníem de tot. Ens passàvem el dia fent pastissos amb els nens i mirant Netflix”, recorda. L’11 de març a les 22.33 hores va enviar un missatge a la mare: “Veieu el programa del coronavirus? Ja li podeu dir a la iaia que no surti”. I afegia: “D’aquí a quatre dies tancaran les escoles. I de castells tampoc no en faran”.
Marta Rodó, 48 anys
“Un 70% de la població acabarà infectada”
“Bon dia, nenes, hi ha una paranoia generalitzada”. Marta Rodó enviava hores abans de l’inici del confinament aquest missatge a un grup familiar acompanyat d’emoticones somrients. Ja en ple confinament, la seva mare li escrivia: “He d’anar a comprar el pa”. I ella responia: “Per anar a comprar pots sortir”. I ella contestava: “Ara només falta que hi hagi pa”. Eren dies estranys. No estava clar què es podia fer. “Aquest matí deien a TV3 que un 60 o 70% de la població acabarà infectada”, li escrivia la seva tieta. I no anava desencaminada. La Marta també es va infectar, com gairebé tots.
Miryam del Río, 45 anys
“El festival de jazz de Terrassa s’ajorna”
Potser l’intercanvi de missatges que il·lustra millor aquella mescla d’estupefacció i incertesa és aquest de Miryam del Río. Feia molt poc que havia tornat d’un congrés de professionals de la imatge celebrat a Màlaga. Una companya de Madrid amb la qual havia coincidit a la Costa del Sol informava del que es coïa per la capital: creia que a partir del divendres (13 de març) no es podria entrar ni sortir de Madrid durant quinze dies. “Aquí he llegit ara que el següent pas és tancar escoles com els casos vagin en augment”, deia la Miryam. I una referència terrassenca: “El festival de jazz s’ajorna”.
Ester Bayán, 46 anys
“Paciència i molt d’ànim; tot passarà”
Ester Bayán és una lectora voraç i va dedicar bona part del seu confinament a posar-se al dia en consum de lletres. Fins i tot va enviar missatges a coneguts per passar-los llibres o acceptar, al seu torn, recomanacions interessants. D’origen extremeny, no deixava de pensar en la família i els amics de Cáceres. Del 15 de març del 2020 és aquest missatge a amigues d’allà: “Estimades meves. Com ho porteu? Paciència i molt d’ànim, que tot passarà. Us estimo” Després va arribar l’eclosió i proliferació d’informacions de l’escola del nen, els deures, les videotrucades.
Blanca Gil, 47 anys
“Ja t’ho deia que també ens tocaria”
La primera persona amb qui va parlar la Blanca quan ens van confinar va ser la seva mare. “Ella ja sabia que ens confinarien. Ja feia dies que m’ho deia i quan vaig parlar amb ella el primer que em va dir va ser: ‘Veus, ja t’ho vaig dir que a nosaltres també ens tocaria’”, explica. No recorda gaires més coses de la conversa, però aquesta frase sí que li va quedar gravada. Per a ella, el confinament va ser una època en què va poder gaudir de més temps lliure per llegir i cuinar. També va fer moltes videotrucades amb la família i els amics, cosa que lamenta que s’hagi anat perdent.
Berta Grimau, 35 anys
“Comprem un vol; hem de tornar a Praga”
El març del 2020, la Berta vivia a Praga, però era a Catalunya visitant la família. “Havíem d’agafar un vol l’endemà, però vaig sentir que la República Txeca tancaria fronteres i ja no podríem arribar”, comenta la jove, que el primer que va fer va ser parlar amb la seva parella. “Hem de comprar uns altres vols. Hem de tornar ràpidament cap a Praga”, li va escriure. I així va ser. Van comprar uns vols per aquell mateix dia i se’n van tornar a Praga. Durant el confinament la Berta no va fer pa, però sí que va cuinar molt. “En vaig quedar farta; ara cuino molt menys que abans del confinament”, diu.
