Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Una de les darreres paraules de Jesús a la creu va ser aquesta: “Tinc set!”. Tots sabem què és tenir set, encara que no podem ni imaginar la set de Jesús a la creu. Tots tenim set i sabem assaciar la del nostre cos per viure.
Però no sempre sabem com assaciar les ànsies profundes del nostre cor, i moltes vegades podem passar tota la vida sense trobar res que ens ompli de debò, sense trobar-ne el sentit.
Un dia Jesús s’havia aturat a descansar a la vora del pou de Jacob i, en presentar-se una dona que anava a treure’n aigua, Jesús li diu: “Dona’m aigua” (Jn 4,7). Va ser l’inici d’una conversa amb aquella dona samaritana. A l’Antic Testament, Déu havia parlat amb el seu poble a través de patriarques i profetes, però aquí va ser una conversa entre Déu mateix i una dona que en certa manera ens representava a tots. Ella anava a omplir el seu càntir d’aigua, aigua per beure. Però Jesús fa que s’adoni que hi ha unes altres necessitats, unes ànsies més profundes que no les físiques, i que són les que tots tenim als nostres cors. I el pou per assaciar-les no és un pou de la terra, perquè només ens podem saciar en la immensitat de Déu. En aquell moment, Jesús li digué: “Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada” Jn 4, 10).
I continuà dient: “Els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set, però qui en begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna” (Jn 4, 14). I qui no voldria tenir una font com aquesta dintre seu? Una font de vida eterna!
Però una vegada més el problema és que nosaltres vivim tan immersos en les coses d’aquest món, en tantes preocupacions i neguits, en tants desitjos humans, materials només, que no arribem a pensar en el que realment necessitem.
Jesús li va manifestar que Ell la coneixia bé: “Ves a cridar el teu marit i torna”. La dona li contesta: “No en tinc, de marit”. Li diu Jesús: “Tens raó: n’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit” (Jn 4, 16-18). Perquè Ell, Jesús el Fill de Déu, ens coneix bé, coneix els nostres punts febles, la nostra feblesa, el nostre pecat també. I ens ofereix l’aigua viva per a la nostra salvació.
I si la dona de l’evangeli va trobar la font d’aigua viva, per què no nosaltres? Jesucrist és la font i l’aigua viva que pot saciar les nostres ànsies i anhels més profunds. Només hem d’anar a Ell. Aquesta Quaresma és una oportunitat, potser única, d’omplir el nostre cor de veritable aigua viva, deixem que Ell ho faci!
