Centenars de persones han secundant aquesta tarda la manifestació convocada pels col·lectius feministes anticapitalistes agrupats en torn de La Coordi. Ha estat una manifestació nodrida, encara més en els estàndards de participació en protestes a Terrassa. Però inferior a les grans marxes unitàries viscudes els anys del momentum feminista (2017, 2018, 2019).
La protesta de Guerrilla dels Cossos, Rudes Rebels, Quart Creixent, Entre Totes i Arran ha partit del Raval, on les manifestants s’han posat d’esquena a l’Ajuntament. “Que la institució es posi veritablement al servei del feminisme”, explicava a DdT una manifestant.
De fet, aquest bloc és crític amb les polítiques locals i discursivament s’autoanomena el bloc “combatiu”. Així s’ha fet notar camí de la comissaria de la Policia Nacional, al carrer Baldrich, quan les manifestants han corejat eslògans com “ens cuiden les amigues, no la policia”. Inicialment, tan sols una parella de Mossos d’Esquadra i un agent municipal protegien l’entrada (habitual escenari de protestes independentistes, entre els anys 2017 i 2019). Tot i així, no hi ha hagut incidents, ni s’han fet sonar petards. En tot cas, la comissaria ha decidit abaixar la persiana.
La marxa, davant la Policia Nacional / ALBERTO TALLÓN
Les manifestants han prosseguit la marxa entre càntics com “cuidar, cuinar, també és treballar”. Uns eslògans incentivats des d’un tradicional altaveu, tot i que tunejat: l’activista que els cantava, els llegía apuntats de la pantalla del seu smartphone. Sense ser-hi una manifestació no mixta, tant la capçalera com la primera meïtat de la manifestació eren dones. Mentre que en el segon tram també hi havia presència d’homes, en tot cas en una proporció molt i molt menor.
La marxa ha estat amenitzada per tambors de la colla de Diables (avui exclusivament dones) i la presència de la Hipodragona. Es tracta de la nova figura de la cultura popular realitzada per la colla Drac de Terrassa. “Volem seguir evolucionant amb el carrer”, explicava la presidenta Maria Salazar, sobre aquesta mescla d’hipopòtam del parc de Vallparadís i drac de la colla.
“Sola, borratxa, vull tornar a casa” / ALBERTO TALLÓN
També hi ha participat una dotzena de mares i pares d’un Grup de Criança, juntament amb les seves criatures i els seus cotxets. “Som un grup de mares que volem compartir un espai i fer sororitat”, explicava Júlia Pagès. “Conciliació no és externalització”, deia un dels reivindicatius cartells de cartró make yourself confeccionats per l’ocasió.
Entre els manifestants s’ha vist el candidat de la CUP a l’alcaldia, Jaume Bofill (aquest ha estat el grup polític més present) i l’exregidora de TeC Marta Muntanyola, entre d’altres. També personalitats de la cultura (feminista) com la traductora Mireia Vargas i Judit K. activista transfeminista i autora del pròleg del llibre Nevada (que es presenta demà dijous a la llibreria Synusia, a les 19 hores). Precuisament, les llibreteres de Synusia han secundat avui en bloc la convocatòria de Vaga Feminista.
“Machi muerto, abono pa’ mi huerto” / ALBERTO TALLÓN
De fet, el gruix de formacions polítiques s’han manifestat a la marxa tradicional, convocada per l’històric col·lectiu feminista Casal de la Dona i amb un component més institucional. Centenars de persones han partit des del monument de la Dona, en una manifestació que ha acabat una hora més tard al Raval. Aquesta divisió dins el feminisme es viu tant a Terrassa com a l’Estat espanyol.
Les diferències en el debat trans són un dels principals motius; en el que unes acusen les altres de “terf” (transfexcloents), mentre que les altres les titllen de destruir la identitat de la dona (i en conseqüència, els seus drets). A més a més, també s’hi percep una bretxa generacional entre l’anomenada 3a ona feminista (la de la Transició) i la 4a ona (la de la generació #MeToo i el jovent d’avui). El debat entre la institucionalització o la radicalització del feminisme també hi sobrevola, en la fractura.
