Joan Carles Folia, coach advanced life
Ja fa més d’una dècada que vaig entrant i sortint de diferents empreses com a assessor extern per intentar ajudar a fer d’aquestes organitzacions centres de treball més emotius, més endreçats, més motivats i també, com no podia ser de cap més manera, més productius.
El fet d’haver compartit llargues estones amb els empresaris, caps de secció o departament i amb molts treballadors de diferents àmbits laborals m’ha fet arribar a alguna conclusió que ara mateix passo a compartir amb vosaltres.
En primer lloc, i indistintament de la tipologia d’empresa (des de tallers petits amb tres treballadors fins a multinacionals que tenen milers de nòmines en cartera), les variables que intervenen en l’eficàcia i l’eficiència del negoci són exactament les mateixes. Per fi ens hem adonat que el veritable tresor de les entitats (amb ànim de lucre i sense) són les persones que configuren l’equip de Recursos Humans. Aquelles societats que han entès que la motivació i identificació de la gent que forma part de la seva estructura és l’element clau per obtenir bon clima de treball, bona comunicació interna, bones relacions laborals, assertivitat i intel·ligència emocional són les que també assoleixen millors prestacions i competències i són aquestes les que disparen el negoci a un compte de resultats d’èxit. El model d’empresa piramidal (molt instaurat a països anglosaxons, especialment als EUA), en què tot penjava d’un cap que per sota tenia una pluja de persones en forma de cascada o piràmide, ha claudicat davant d’aquelles companyies que han apostat per un enfocament més transversal del seu esquelet organitzatiu, arribant a incloure tothom en el debat previ de la presa de decisions. Incorporar a reunions de treball per avaluar estratègies i planificar millores en el funcionament de l’empresa totes les parts implicades ens ha portat a tenir molta més informació i idees a l’hora de governar l’enfocament dels objectius que es volen aconseguir. “Els que millor saben què necessita l’empresa són els que estan als passadissos venent els nostres productes”, em deia un cap de vendes d’una marca molt reconeguda. I té tota la raó. Ningú millor que els operaris que formen part dels processos empírics de la implementació de les decisions estratègiques que es decideixen en un despatx i que gaudeixen i pateixen les seves conseqüències per fer la veritable detecció de necessitats més aprofitable per l’estructura.
Aquesta idea de transversalitat és fonamental en la projecció d’èxit de qualsevol projecte. I no és allargar la idea de treball fragmentat, cadascú fa el que li pertoca, sinó que és un nou paradigma de funcionament. Tothom des de la seva responsabilitat participa, coneix i aporta valor a l’objecte social de l’entitat i, d’aquesta manera, transversal i global, el full de ruta es marca des de les diferents visions que participen de l’objectiu final.
El president Kennedy, en una visita a la NASA (agència del govern nord-americà responsable del programa espacial civil, així com de les investigacions aeronàutiques i aeroespacials), va preguntar a un treballador del servei de neteja d’aquest organisme quina era exactament la seva feina dins la NASA, i el treballador, amb l’escombra a la mà, li va contestar: “Jo envio persones a la Lluna”. Kennedy va quedar meravellat per la resposta i en la seva pròxima reunió de treball amb el seu equip va demanar que tothom tingués la mateixa motivació, implicació i identificació que el netejador de la NASA.
