Joan Carles Folia, coach advance life
Ara que ens hem ajuntat més de 8.000 milions de persones al planeta Terra i ara que també comencem a rebre dades de l’extraordinària velocitat que ha agafat el que ja s’anomena la sisena extinció, la següent a la dels dinosaures…
És quan ens hem de plantejar com de malament hem entès allò que durant molts segles hem viscut com l’evolució de la humanitat respecte de la seva adaptabilitat amb l’entorn. Ens pensàvem que assolir la societat del benestar era el màxim objectiu de les nostres vides i en un món malalt, en què la venda d’ansiolítics s’erigeix en la primera gran indústria en producció i facturació, per sobre de l’armamentista, ens trobem que en som molts, malavinguts, malalts, infeliços i avesats a l’extinció.
Un planeta que s’escalfa, que es desertitza, que es deteriora i on ningú mou un dit per tal d’evitar un recorregut que es presenta caòtic i finit. Disculpeu aquesta visió poc optimista del nostre dia a dia, però només cal que ens plantem davant de la televisió en horari de telenotícies per constatar que el món està en caiguda lliure.
Us proposo un canvi de comportament. Substituïm el seguiment de les notícies del dia en qualsevol mitjà per una estona de reflexió i respiració.
Als mamífers, el principal centre de control respiratori és el centre respiratori medul·lar, que consta de dos grups o agregacions de cossos cel·lulars neuronals a l’interior de la medul·la: el grup respiratori dorsal i el grup respiratori ventral. Però a més d’aquest centre principal, hi ha un altre grup respiratori al pont troncoencefàlic. El grup ventral està interconnectat amb el dorsal, i està compost per fibres inspiratòries i espiratòries. Però aquest grup està inactiu durant la respiració normal; només intervé quan s’ha d’elevar la ventilació i és especialment important per intensificar l’espiració. Durant la respiració normal (tranquil·la) no s’envien senyals a través de les vies descendents de les neurones espiratòries. Les motoneurones que innerven els músculs espiratoris (abdominal i intercostals interns) només són estimulades quan es requereix una espiració activa. A més, les neurones inspiratòries del grup ventral, quan són estimulades pel grup dorsal, acceleren l’activitat inspiratòria quan les demandes ventilatòries augmenten.
Tota aquesta explicació biològica ens ha servit per consolidar la idea que incidir de manera voluntària en una respiració controlada i activa afavoreix una disminució de l’agressivitat i l’estrès en les persones i si ho fem extensible a molta gent, també podem traslladar-ho a la humanitat. En les últimes dècades el món corre massa i ho fa fent bandades de costat a costat, sense enfocar-se, sense direcció, sense futur. Cal que ens aturem per saber respirar, per enfocar-nos, escanejar-nos i sanar-nos. Antigues civilitzacions índies fa uns quants milers d’anys ja apostaven per això.
Respirar de manera conscient, activa i controlada ens porta al gaudi del nostre interior, a l’aproximació del nostre ésser, a ser plenament conscients que nosaltres som el centre de l’univers i que si som capaços d’alinear molts centres individuals, podem generar la sinergia col·lectiva, podem començar a creure en la salvació de la nostra espècie.
