La regeneració de la selecció espanyola de hockey passa indefectiblement per Terrassa. La meitat dels 18 internacionals que han disputat la Copa del Món de l’Índia són terrassencs. Aquest grup de jugadors d’entre 18 i 25 anys constitueixen el present i el futur del hockey espanyol. Aquesta nova generació ha situat Espanya en una meritòria sisena posició en l’aparador del hockey mundial i s’ha quedat a les portes de lluitar per les medalles. El futur és seu.
La sàvia nova de la selecció ha viscut el seu primer Mundial. No tornaran amb medalla, però sí amb moltíssima experiència i moltes ganes d’aconseguir l’any vinent la glòria olímpica a París.
Una de les grans revelacions d’aquest Mundial ha estat Pere Amat (Club Egara, 18 anys). Era un dels dos jugadors reserva i va entrar a l’equip contra Malàisia substituint César Curiel. En va tenir prou amb un parell de partits per destacar. El seu avi, Pere Amat, es va penjar el bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960. A l’Índia, ell va mostrar al món el seu talent innat. “L’experiència ha estat increïble. L’Índia és un dels millors llocs on es pot viure un Mundial, per la gent, l’espectacle i la passió que hi ha pel hockey. Mai no havia vist res igual”. Reconeix que el seu primer Mundial amb només 18 anys ha estat irrepetible. “Jugar dos partits com els de Malàisia i Austràlia t’enriqueix moltíssim. Els vuitens contra Malàisia se’ns va encallar una mica, però ho vam treure. A quarts, tot i perdre, vam lluitar al límit. Vam marxar molt orgullosos, malgrat el resultat”.
Igual que ell, Jordi Bonastre (Atlètic, 22 anys) va causar sensacions en aquest gran aparador. “Ja venia mentalitzat que anava a viure quelcom únic, un somni, el torneig que somiaves jugar des de petit. En l’estrena, contra l’Índia, ens van afectar una mica els nervis. Sabíem que guanyar Gal·les era clau per passar i ho vam fer. Anglaterra és una gran potència, però el resultat final és excessiu. Contra Malàisia i Austràlia vam estar molt bé, però no vam poder arribar a semifinals”. Pel que fa a les seves sensacions, el lateral dret de l’Atlètic comenta: “Me’n vaig molt content d’aquest Mundial. He intentat ajudar al màxim al grup. Ens va eliminar Austràlia, que per mi és, ara per ara, la millor selecció del món. Vam deixar els nervis de banda i ens vam centrar a jugar un partit més. Vam sortir a mort, sense pressió. Se’ns va posar molt de cara. Llàstima del “stroke” final. A títol individual, em quedo amb el gran potencial que té el grup. Si seguim fent les coses bé, segur que en propers tornejos estarem a dalt, lluitant per una medalla”.
Set dels deu gols, de casa
En el balanç dels cinc partits disputats, la selecció va marcar deu gols. Set els van anotar jugadors de Terrassa. El capità Marc Miralles en va fer quatre, Xavi Gispert dos, i Marc Recasens un. Gispert (Club Egara, 23 anys) és també net d’un altre medallista a Roma 1960, Jaime Amat. El jugador del Club Egara destaca el mèrit del grup. “No estem entre els equips més experimentats i hem acabat sisens. No és un premi menor. Tot i perdre, vam fer un molt bon partit. Vam caure per un parell de detalls. Jugàvem contra el número 1 del món, li vam plantar cara, vam competir i vam tenir opcions de passar a semifinals fins al darrer instant. No està tan malament”, assegura. Gispert ha gaudit molt de l’ambient a l’Índia. “Ha estat increïble. Hem sabut competir molt com a equip, especialment en moments complicats. Ho hem deixat tot al camp. Som joves, però tenim moltes coses a dir”, comenta el jugador de l’Egara.
Pau Cunill (Atlètic, 21 anys) no va poder brillar en el penal-córner, la seva gran especialitat, però va gaudir com el que més. “Han estat dies de molts aprenentatges. El nivell de la competició també és altíssim. Penso que hem estat a l’altura. Hem caigut de peus, lluitant fins al final. Tot i ser un equip jove, hem demostrat que estem preparats per competir. I que tenim marge de millora”.
Marc Vizcaino (Atlètic, 24 anys) ha tornat a la selecció després de la seva lesió. “A títol individual i grupal, estic molt satisfet de com ha anat el Mundial. Vam competir en tots i cadascun dels partits. Tot i caure amb Austràlia, els vam posar contra les cordes. Al camp veies que no s’ho esperaven”.
