Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Comencem l’any, cada any nou, celebrant la solemnitat dedicada a Maria com a Mare de Déu. Tota la gràcia de la que ella fou plena, tots els dons amb que el Senyor la va enriquir, tota la seva existència en realitat anava adreçada a aquesta missió, ser la Mare de Jesús que és Déu, que és el mateix que dir ser la Mare de Déu.
Per això, enmig de les foscors o les pors que puguem experimentar en aquest món, en mig de les tenebres que envolten l’inici d’aquest nou any, si creiem de debò que Ell ha vingut a la terra, que ha vingut a salvar-nos, no podem dubtar que Ell és amb nosaltres. El Fill de Déu, s’ha fet home per nosaltres, per a mi, podem pensar cada un de nosaltres. I encara més, fet un de nosaltres, havent-ho donat tot per nosaltres, s’ha quedat amb nosaltres. I ens ha donat Maria, la seva Mare, la Mare de Déu, com a mare nostra.
Què hem de témer, doncs? Són significatives les paraules que li va dir la Verge de Guadalupe a l’afligit sant Joan Dídac un 12 de desembre de 1531: “No s’entristeixi el teu cor… És que no sóc jo aquí, que sóc la teva Mare?”.
Pau, confiança doncs. Però també ens cal ser constructors de la pau. En aquest primer dia de l’any, dia que celebren també la Jornada mundial de la Pau, el papa Francesc ens recorda en el seu missatge per aquesta Jornada Mundial de la Pau: “Encara que els esdeveniments de la nostra existència semblin tan tràgics i ens sentim empesos al túnel fosc i difícil de la injustícia i el patiment, estem cridats a mantenir el cor obert a l’esperança, confiant en Déu que es fa present, ens acompanya amb tendresa, ens sosté en la fatiga i, sobretot, orienta el nostre camí. Amb aquest ànim sant Pau exhorta constantment la comunitat a estar vigilant, buscant el bé, la justícia i la veritat: “No dormim, doncs, com fan els altres: romanguem desperts i siguem sobris” (1 Te 5,6). És una invitació a romandre desperts, a no tancar-nos en la por, el dolor o la resignació, a no cedir a la distracció, a no desanimar-nos, sinó a ser com sentinelles capaços de vetllar i distingir les primeres llums de l’alba, especialment a les hores més fosques.”
Un missatge d’esperança, certament. Però també de prendre consciència de la nostra responsabilitat com a cristians. En el món hi ha molt de patiment, i nosaltres hem d’obrir-lo a la vinguda del Senyor que ens porta la pau i oferir-la als nostres germans .
Aquesta és la benedicció que Déu revela a Moisés perquè la pronunciï sobre el poble.
“Que el Senyor et beneeixi i et guardi.
Que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu.
Que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la seva pau”. (Nm 6, 23-26).
