Maria Betriu, cantant
“La música és la meva passió i, sobretot, cantar”, assegura. Diu que, d’ençà que té ús de raó, recorda que cantava. “La meva mare m’explicava que feia el passadís, amunt i avall, i sempre cantant”, explica. El camí, però, no la portava cap al món de la música fins que, prop dels 18 anys, es va formar.
Va començar a compondre les seves cançons, amb la seva guitarra, si bé al principi tocava versions d’altres. “Vaig estar uns quants anys fent cançó catalana”, recorda, i va formar part d’aquella generació de la Nova Cançó. Amb el temps, li va sortir l’oportunitat d’entrar a una orquestra de ball, i s’ho va passar tan bé, que va estar-hi uns anys.
Va passar per altres orquestres i, fins i tot, van gravar alguns discos. Tanmateix, en quedar-se embarassada del seu segon fill, va fer una aturada. Indirectament, va ser aquest fill qui va estimular el seu retorn, ja que va decidir estudiar música. “Ell m’acompanyava a la guitarra”, comenta.
Es va decantar pel jazz. “Sempre m’ha agradat i quan sento una peça de jazz em transformo i m’entra a dins”, afirma. A petició del seu fill músic, que es va encarregar de produir-lo, va gravar un disc i ara ja en porta dos, de jazz en català. També li agrada pintar i dibuixar i ho ha fet amb oli i aquarel·la i actualment ho fa amb els “urban sketchers”.
Tot el que està relacionat amb l’art li agrada. “M’agrada anar al teatre i al cinema” i sempre que pot hi va. No li agraden les “pel·lícules comercials” i els seus preferits són Alfred Hitchcock i Woody Allen
