La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa invertirà més d’un milió d’euros en la renovació total de la seva seu per “obrir-la encara més al teixit econòmic de la ciutat”. Amb el projecte Cambra Business & Working, l’edifici que tenen al carrer de Blasco de Garay i que data del 1990 es transformarà en un espai molt més diàfan i interconnectat amb la intenció de potenciar la interrelació entre els diversos professionals de la mateixa institució, impulsar el seu servei d’allotjament d’empreses i incorporar un nou cotreball digital.
“Quan es van crear les cambres, el coneixement era local i molt parcel·lat per sectors. Ara la diversitat de sectors és molt rellevant, tenim economies molt diversificades i el coneixement no és ni local ni regional, està en el núvol. I nosaltres volem aprofitar tota aquesta riquesa. Hem de propiciar sinergies latents entre el teixit empresarial i hem d’adaptar els nostres espais a aquestes noves necessitats”, ha explicat aquest dimarts el president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs, a la trobada anual que l’entitat manté amb els mitjans de comunicació.
Les obres ja han començat / Nebridi Aróztegui
Talamàs ha destacat la tradició emprenedora i l’àmplia oferta universitària que té Terrassa i ha assegurat que la Cambra vol contribuir a acompanyar i retenir els projectes emprenedors que sorgeixen a la ciutat amb el seu servei d’acompanyament i allotjament. A més, ha explicat que l’entitat també treballarà per incrementar la competitivitat de les pimes a través de l’impuls de la transformació digital i ha detallat que el projecte Cambra Business & Working inclou la creació d’un cotreball digital, que ha obtingut una subvenció de fons FEDER, a través de la Fundación Incyde, per un total de 230.000 euros, corresponents al 50% de la inversió. Així, la Cambra de Terrassa es convertirà en la segona cambra catalana a format part de la xarxa espanyola de cotreballs digitals amb suport europeu FEDER, una iniciativa que vol ajudar a la competitivitat i incrementar la productivitat d’emprenedors i empreses a través de la transformació digital dels diferents models de negoci.
Les obres que han de permetre tota aquesta transformació, i que preveuen també actuacions per a l’eficiència energètica amb una planta fotovoltaica a al coberta de l’edifici, van començar fa prop d’un mes i es preveu que estiguin acabades l’abril del 2023.
Llei catalana de Cambres
La posada en marxa del nou edifici de la Cambra coincidirà molt probablement amb les eleccions camerals que han de celebrar-se l’any vinent, previsiblement a la primavera, i abans de les quals l’entitat terrassenca espera tenir aprovada la Llei catalana de Cambres.
Santiago Sabatés, vicepresident primer de la Cambra de Terrassa, ha recordat l’eliminació del recurs cameral permanent l’any 2010 i els diversos intents fallits per aprovar una legislació cameral catalana alineada amb la llei espanyola del 2014. Sabatés ha exposat que les tretze cambres catalanes han acordat ara un nou text que “ha de definir quin és el seu paper, la seva representitivitat i el seu mitjà de finançament” -es preveu un doble sistema d’ingressos: públic i privat- i que s’està treballant perquè la proposta entri al Parlament aquesta mateixa setmana avalada pels grups parlamentaris d’ERC, Junts i el PSC. “Hem estat a punt de marcar gols moltes vegades i esperem que aquesta sigui la bona. Si acabem el mandat amb la nova Llei catalana de Cambres ens donarem per satisfets”, ha exposat el vicepresident de la Cambra de Terrassa, per a qui, sense aquesta nova normativa, ” les cambres tal com les coneixem avui són inviables i acabaran desapareixent”.
Infraestructures i pes industrial
L’entitat ha aprofitat també la trobada amb els mitjans per reclamar mesures que ajudin a millorar la competitivitat empresarial i el pes industrial de Terrassa. En l’àmbit de les infraestructures Nacho Navarro, vicepresident segon de la Cambra, ha insistit a reivindicar la B-40 com una “infraestructura cabdal per als Vallesos, el Baix Llobregat i el país en general”. Ha lamentat que el Govern català s’hagi despenjat de l’acord entre ajuntaments, Ministeri i la mateixa Generalitat per a dissenyar i executar la ronda Nord i ha explicat que tant la Cambra de Terrassa com la de Sabadell han demanat reunir-se ja amb el nou conseller de Territori, Juli Fernández, per “continuar empenyent” a favor d’aquesta infraestructura.
Talamàs també hi ha fet referència, recordant el mig milió de persones que viuen a la zona i l’alt nombre de desplaçaments diaris entre Terrassa i Sabadell. “Això no se soluciona afegint un carril més per a camions a no sé on o amb un projecte ferroviari perquè no podem esperar 60 anys més”, ha reclamat.
El president de la Cambra de Terrassa ha posat també el focus en la pèrdua de pes industrial de Terrassa i la falta de sòl. “Segons dades de l’Idescat, la indústria representa al voltant d’un 16,9% de l’economia a la ciutat, quan a Catalunya aquest percentatge se situa al 20% i al conjunt del Vallès Occidental, al voltant del 25%”, ha lamentat Talamàs. “Sense un sòl industrial de qualitat perquè arribin noves empreses o perquè les que ja tenen presència a la ciutat creixin, costa molt promoure el desenvolupament econòmic”, ha afegit Nacho Navarro, que considera que “la mida reduïda de moltes naus dificulta atraure empreses que es volen implantar prop de Barcelona” i espera que el nou polígon Bellots II “configuri una situació diferent”, amb parcel·les més grans.
No obstant això, ambdós han valorat que s’hagi activat la redacció d’un nou pla de polígons a Terrassa i que la Cambra estigui podent tenir un paper actiu en els tres grups de treball conformats per definir aquest pla.
