A Terrassa hi ha 77 víctimes de violència masclista amb seguiment actiu, tres d’ells de risc alt, tres de risc mitjà i la resta, de baix risc, segons dades de la Policia Municipal. Si és necessari, l’Ajuntament disposa d’un pis per a allotjament d’urgència. La gran majoria de trencaments d’ordres d’allunyament són perpetrats a partir del primer mes d’entrada en vigor de la mesura, com a recurs d’intimidació dels investigats de cara al judici. Aquests són alguns elements estadístics i d’actuació dels grups policials especialitzats en atenció a aquest tipus de violència, inclosa la sexual.
Com passava anys enrere amb la violència familiar, tolerada i fins i tot enaltida socialment, a la violència sexual contra les dones li queden uns anys per abandonar el seu soterrament. Resta molt sediment de vergonya. Això vol subratllar la campanya contra les violències masclistes, que a Terrassa, en commemoració del 25 de novembre, ha triat en el 2022 el terreny d’abusos i agressions sexuals com a centre d’atenció. La major part de les agressions d’aquest tipus es cometen en l’àmbit de la parella i de la familia.
El Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Terrassa està format per tres dones i un home, amb la caporal Rosa Ruiz com a responsable. El seu treball de suport a víctimes i de seguiment d’aquestes i d’agressors acaba de fer un pas més: els mossos d’aquesta unitat ja treballen amb les afectades als hospitals o centres sanitaris on hagin acudit a curar-se i/o ser explorades. “Fins ara ens feiem càrrec dels casos passats quatre o cinc cinc dies de l’inici de la instrucció. Des de l’hospital se’ns activarà i a visitar la víctima anirem dos mossos, un de la unitat d’investigació i un altre del GAV. És una millora important”, indica la caporal Ruiz.
El sergent Antonio Molina, a la Prefectura / ALBERTO TALLÓN
És una millora que se suma a l’aposta de la nova direcció de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Terrassa pel GAV, amb una ampliació d’efectius per a una unitat considerada crucial en la lluita contra aquesta violència subterrània la denúncia de la qual s’obre pas a poc a poc “per l’increment de la sensibilització”, apunta Ruiz. “Abans aquests episodis estaven molt més tapats. Molts es perpetren en l’àmbit familiar. Estava mal vist denunciar-los. Ara, cada vegada menys”, afegeix.
Un cas
En acabar una xerrada de mossos en un institut, amb alumnes de 3r i 4t de l’ESO, una noia de 15 anys es va acostar als agents. I va deixar anar llast: el marit de la seva mare (i pare del seu germà) abusava d’ella des de feia un parell d’anys. La seva mare no la creia. La menor va ser atesa pel GAV allà, a l’institut. Els protocols es van posar en marxa: “En aquests casos intentem parlar amb el tutor legal, però en aquell moment no podíem fer-ho per si era cert que la mare no feia costat a la menor”. I era cert. EL GAV va demanar la presència de la unitat d’investigació. La noia estava acompanyada d’una tutora. “Li preguntàvem molt poc, per no victimitzar-la encara més. Ella només volia posar fi a aquella situació d’abusos, i marxar del domicili”. I els mossos la van creure? “Ens ho creiem tot i no ens creiem res”. Van estar una hora amb ella en el col·le. Van acordar amb la direcció la interposició de la denúncia.
Les indagacions i la protecció van seguir cursos paral·lels. El sospitós va ser detingut i la mare, investigada. El judici se celebrarà en uns dies. I la menor? Va ser internada en un centre de protecció amb el qual la unitat tenia contacte permanent. La mare va recuperar el vincle amb la filla i es va divorciar. El GAV, per descomptat, estava a sobre, amb seguiments i proteccions que, com subratlla la caporal, “varien segons els casos”: es fan per telèfon, però també amb presència dels afectats en la comissaria, o amb presència dels agents en l’habitatge familiar.
Comproven l’estat de les víctimes, si l’imputat respecta l’ordre de protecció… Mentre dura la mesura cautelar, dura el seguiment als investigats, i fins i tot quan se’ls imposa la sentència. Els seguiments estan d’acord amb la fase de vulnerabilitat les víctimes i depenen del suport familiar, de l’arrelament de les persones afectades, de l’entorn més o menys protector, de l’idioma, de la relació amb serveis assistencials. Tot es fa amb alt grau de cautela, “perquè tampoc és positiu contactar molt amb la víctima per evitar que caigui en els records negatius“.
El GAV ha estat ampliat als darrers mesos / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Al final, s’aconsegueix el vincle que permet espaiar els contactes.Però el grup d’atenció segueix a sobre de l’assumpte. Per exemple, posa en marxa el circuit d’avisos i la denunciant és alertada si el sospitós surt de la presó en forma de permís o ja en llibertat. Ara, aquella menor és major d’edat. Fa un any va tornar al domicili, amb la mare, que es va acabar divorciant del presumpte agresor.
Processos llargs
“No donem el número de placa. Donem el nom i un telèfon directe”. Antonio Molina és sergent de la Unitat d’Atenció a la Víctima (UAV) de la Policia Municipal, un grup integrat per tres agents, un caporal, el sergent i un sotsinspector. Els episodis contra la llibertat sexual els tramiten, sobretot, els mossos, però dels anys d’experiència de la UAV Molina pot concloure que la violència sexual “és la més amagada” i queda camí per recórrer per normalitzar la seva denúncia: “Moltes víctimes senten vergonya però a mesura que parles amb elles veus com assenteixen, com s’adonen que també la sofreixen”.
Moltes parteixen del principi de la no consciència, del “és el que hi ha”. Els processos són llargs. “Hi ha dones que venen a assessorar-se i que presenten denúncia un any després, quan se senten fortes”, diu Molina. La unitat intenta “estar molt a prop, fer que les víctimes se sentin abrigallades”. Els agents acompanyen les denunciants al metge o a fer la compra, mentre uns companys exerceixen la contravigilància de l’acusat. Són policies que estableixen llaços, a vegades d’anys, amb les protegides: “Ens han arribat a convidar a esdeveniments familiars i venen a explicar-nos com estan els seus fills”.
La via administrativa
No totes les accions intimidatòries o contra la llibertat sexual són delicte, però la policia fa ús de la via administrativa per castigar determinades conductes al carrer. Els policies poden denunciar-ho directament. Els actes d’exhibicionisme davant de majors d’edat o l’assetjament en grup cón sancionables. A Terrassa, un home d’uns 70 anys ha estat multat (amb 2.000 euros) per fer comentaris obscens a una noia.
Unitat pionera
La Unitat d’Atenció a la Víctima (UAV) de la Policia Municipal es va constituir l’any 2004 i va ser una de les pioneres a Catalunya a assumir competències en violència de gènere. En el 2019 va recollir 115 denúncies, xifra que va baixar a les 100 en el 2020 i que l’any passat va ascendir a 123 (s’hi inclou la violència masclista, els abusos i els trencaments d’ordres judicials). Enguany l’estadística pujarà: a aquestes alçades del 2022, el número de denúncies ja és de 123.
