Terrassa

“La missió de Google és organitzar la informació i fer-la útil”

Laura Abella ha viscut i treballat a sis països diferents, s’ha format a una de les universitats més prestigioses del món, a Stanford, i parla més de cinc idiomes amb fluïdesa. Ara, lidera un equip d’estratègia de Google a Àsia

Aquesta terrassenca internacional comenta que Singapur es gestiona com si fos una empresa / alberto tallón

Com va començar la seva carrera internacional? De molt petita em fascinava viatjar, conèixer altres cultures i aprendre idiomes. Vaig començar a estudiar alemany amb 11 anys i xinès amb 14 i, quan tenia l’oportunitat, feia intercanvis amb famílies d’altres països per aprendre del món. Aquesta curiositat i oportunitats ve tota dels meus pares. Ells van ser els que em van animar que conegués món i els estic molt agraïda.

Quines són les seves funcions a Google? Ara mateix lidero l’equip d’estratègia i operacions de Google Customer Solutions a APAC. Un negoci a més de 10 països d’Àsia Pacífic, que inclou mercats com el Japó, Xina, Índia, Corea, Austràlia, Nova Zelanda, Singapur, Vietnam o Indonèsia, i que genera dos dígits de bilions de dòlars americans a l’any.

És més que un buscador. En quins sectors més té presència? La missió de Google és organitzar la informació del món i fer que sigui útil i accessible per a tothom. La matriu de Google es diu Alphabet i té presència als sectors de robòtica, intel·ligència artificial, salut, medi ambient, i educació, entre d’altres.

Quants idiomes podem trobar a Google? Incomptables! És una empresa molt internacional, la llengua oficial és l’anglès, però pots trobar gent de tot el món que parlen tots els idiomes.

Ha conegut diversos sistemes educatius. Sí. Els inicis, a l’Escola Pia. Després, a l’Escola Alemanya, on vaig fer l’Abitur, l’equivalent a la Selectivitat. Durant la universitat, a la Pompeu Fabra, vaig fer intercanvis a la Wharton School a Philadelphia i a la Shanghai School of Economics a la Xina.

Es va formar a la Universitat de Stanford. És molt diferent de fer-ho aquí? El meu somni sempre havia sigut fer el MBA a Stanford. El que vaig trobar més diferent va ser la qualitat humana i l’excel·lència educativa tant dels estudiants, com dels professors, fent un binomi insuperable. I les classes, 100% enfocades a la pràctica. En estar al centre de Silicon Valley, molts professors havien sigut fundadors o eminències del món de la tecnologia. Així aconsegueixen que empresa, educació i qualitat humana es barregin per crear un context d’aprenentatge excel·lent.

Ara està establerta a Singapur. Per quin motiu? El continent asiàtic és increïble. El desenvolupament de les economies asiàtiques en els darrers 20 anys ha estat impressionant, i el que ve per davant li farà ombra. Durant la carrera vaig viure a la Xina i fa tres anys vaig decidir tornar a Àsia a treballar a Singapur, ja que és el centre de negocis més potent de tot Àsia.

Com és Singapur? Resumint-ho molt, podríem dir que Singapur, que és una antiga colònia anglesa, és un estat amb un nombre d’habitants lleugerament inferior a Catalunya, però dut com si fos una empresa. Avui en dia estem parlant d’una ciutat molt moderna que sorprèn pel seu alt nivell, però també per la seva seguretat i netedat, motiu pel qual és molt agradable i fàcil tant la vida dels locals, com dels expatriats. Cal recalcar que els seus tipus impositius són baixos i ajuda que moltes empreses s’hi estableixin, en una economia que ha derivat de manufactura a serveis.

A què es deu la seva progressió com a país? Els avantatges que he mencionat fan ideal el país com a pol financer per facilitar les transaccions entre empreses americanes i europees amb empreses asiàtiques.

El model es pot exportar a Europa? Europa és molt potent tant en capacitats econòmiques com en valors, però si volem mantenir aquesta situació privilegiada, ens caldrà unió i millorar la manera de fer les coses. Sens dubte, malgrat ser un país molt petit, Singapur ens pot servir de model en molts aspectes.

Quin país l’ha sorprès més de tots als que ha viscut? Cada país és una nova sorpresa i és difícil triar-ne un. Diria la Xina. Vaig anar-hi per primer cop a estudiar xinès amb 15 anys, i em van impactar molt les diferències amb Europa. Des d’aleshores no han parat d’evolucionar i cada cop que hi vas sembla un país diferent. Són capaços de construir una estació de tren en 9 hores, i un hospital en 10 dies, com hem vist durant la pandèmia.

Què és el que més troba a faltar de Terrassa? Sens dubte les persones, la gent que més m’estimo, especialment els meus pares, avis i tota la família i amics de tota la vida viuen a Terrassa.

Quin consell donaria a qui vulgui seguir el seu camí? L’aprenentatge que s’obté establint-se a països pioners a escala mundial és únic. Obrir la ment a diferents cultures, persones, i formes de pensar. Treballar per crear-se les oportunitats de conèixer món.

To Top