Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Sabem qui era Zaqueu? Hem pensat alguna vegada que també nosaltres som un Zaqueu? De fet, tots nosaltres ho som una mica encara que no ho sapiguem.
El de l’evangeli d’ahir era un home molt ficat en el món, era un cobrador d’impostos, un publicà, un pecador. Jesús va passar per la seva vida i la seva vida es va transformar i va canviar del tot.
Des del principi, Déu ha passat i passa per la vida dels homes que ha creat. En el llibre del Gènesi es descriu com, després del primer pecat, Déu es passejava pel paradís. Déu no ha deixat mai el món que ha creat, no ens ha abandonat mai a pesar del nostre pecat. L’Escriptura ens diu que “quan l’home i la dona van sentir els passos del senyor Déu que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor Déu no els veiés” (Gn 3, 8).
Durant segles, a l’Antic Testament, Déu va estar sempre a prop del seu poble i els parlava. I a la fi, va venir Ell mateix fet home, amb una carn com la nostra per parlar-nos amb veu humana, per donar la seva vida i portar-nos a la salvació. Ens ho recorda molt bé la carta als cristians hebreus: “En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món” (Hb 1, 1-2).
I aquell Fill de Déu que va venir a la nostra terra, fet home, nascut de Maria Verge, i que va parlar amb veu humana, és el mateix que va passar un dia per la vida de Zaqueu i és el mateix que ha passat també per la nostra vida.
La narració de l’evangeli d’avui ens diu que “un dia Jesús va entrar a Jericó, i un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura”(Lc 19, 3). Volia veure Jesús, conèixer qui era Jesús. Al contrari que Eva i Adam, que s’amagaven de Déu, aquest home volia conèixer Jesús, el cercava, el buscava.
“Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar”(Lc 19,4).
I “quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: ‘Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva’” (Lc 19, 5). Quan llegim aquest text, ens admira el gest de Jesús i la resposta decidida i generosa de Zaqueu.
Sí, de fet, cada un de nosaltres també som Zaqueus. Perquè Jesús ha passat i continua passant també ara pels carrers de la nostra vida. Potser no el buscàvem gaire, però Ell era allà i s’ha fixat en mi. M’ha mirat i m’ha dit: “Avui m’he de quedar a casa teva…”
“Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content”. L’alegria és el resultat de l’encontre amb Jesús. Molts de nosaltres som cristians des de petits, però no coneixem Jesús, no ens hem trobat mai personalment amb Ell. I potser no tenim veritablement desig de conèixer-lo de debò.
Aquell home també va rebre a casa seva els seus amics, cobradors d’impostos i pecadors com ell. Zaqueu, un pecador, com també Eva i Adam, com també nosaltres.
No sé si sempre hem buscat i hem rebut Jesús de seguida i amb alegria. Però Ell sí que ens ha cridat pel nostre nom, i s’ha ofert per viure amb nosaltres. No sé tampoc si ens hem recordat dels germans més pobres i necessitats, per convidar-los a estar també amb Jesús. No sé si hem compartit el que tenim amb els altres. Però, no ho dubteu, aquesta és l’alegria veritable de l’Evangeli, trobar-nos amb Jesús i anar amb Ell i amb els nostres germans pecadors com nosaltres. Perquè “el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut”.
