No tots els tresors es troben amagats en cofres inaccessibles. Ni a l’espera de ser descoberts per algun aventurer audaç. Hi ha tresors que estan custodiats per persones que fan de l’altruisme una forma de vida i que treballen des del silenci perquè aquestes peces úniques vegin la llum algun dia, rescatades de la incomprensió que, a vegades, provoca la història.
L’exjugador olímpic de hockey Toni Nogués i Xavi Planas, vinculat com Nogués al CD Terrassa en diverses facetes al llarg de la seva vida, són els guardians d’un ric fons històric d’un gran valor documental tant del club de les Pedritxes i del hockey en general. El material està emmagatzemat en una casa i un local propietat de Toni Nogués. Centenars, milers de peces de tota mena s’amunteguen, sota un desordre ordenat, en estanteries i racons que es converteixen en dipositaris de veritables peces de museu que voldrien sortir de la foscor per ser exposades a ulls de qualsevol amant de l’esport.
Trofeus de totes èpoques, banderins, medalles, estics, boles, retalls de diaris, fotografies, pins, corbates, llibres. A quin més interessant, a quin més valuós. “El 2005 vaig començar a recollir material per fer un llibre commemoratiu del centenari del CD Terrassa, que es feia el 2010. Vaig descobrir molt material, però en condicions precàries”, explica Xavi Planas. “Vaig començar a classificar tot el que trobava i a posar una mica d’ordre. Dos anys més tard es va incorporar a aquesta feina el Toni Nogués.” Ara també compten amb la col·laboració de Toni Puig.
Tot el que han anat rescatant ho han netejat, restaurat, fotografiat, classificat per dècades i inventariat. Afirmen que disposen de 2.295 objectes del CD Terrassa, que són propietat del club de les Pedritxes.
Nogués fa feina d’artesà ideant caixes on protegir tots els objectes, restaurant trofeus en males condicions que recorden gestes i episodis menys celebrats. Tot tractat amb la cura de qui veu indispensable la feina de preservar el passat per explicar el present. “Ens agradaria fer un museu del CD Terrassa amb tot el que tenim. Hi ha espai per fer-ho a les Pedritxes.”
Entre les peces més preuades, destaca el primer trofeu conservat corresponent a una Festa Major de Terrassa del 1925. O el primer Campionat d’Espanya del CD Terrassa guanyat el 1933, una copa de formes més pròximes a les actuals que a l’època en què es va fer. Especialment destacada és la col·lecció de samarretes corresponents a les dècades dels anys 20 i 30. Equipaments de dissenys molt moderns, avançats al seu moment que feia l’olímpic Francesc Roig, empresari tèxtil.
FOTOS | Els tresors del hockey amagats en un pis de Terrassa
El fons es va ampliar després quan van posar en marxa una iniciativa per obtenir donacions externes de material. “Algunes persones no conservaven objectes de gran valor i els llançaven. I pensem que aquest llegat no es pot perdre”, explica Toni Nogués. “Però el tema s’ha desbordat.”
Donacions
Actualment disposen de 20.000 objectes inventariats i tenen 5.000 que no ho han estat encara. Els hi han arribat donacions de tot l’Estat. Especialment important ha estat la de Leandre Negre, expresident de les federacions espanyola i internacional. “Vam anar a buscar amb una furgoneta les 88 caixes que ens va donar. I hem estat un any per inventariar-ho”, diu Xavi Planas. Una col·lecció de 400 corbates figura entre el material cedit. Santi Deó, actual president de la Federació Espanyola i un dels millors àrbitres del món durant molts anys també ha fet una donació rellevant.
A les sales i habitacions on reposa tot el material es respira hockey pels quatre cantons. Nogués i Planas saben que ara s’han convertit en un punt referencial a l’hora de fer aquesta tasca històrica. “Moltes persones quan pensen en què fer amb el material que tenen ja venen a nosaltres. I fem el que podem, perquè hi ha molta feina a fer i no tenim ajut de ningú.”
La propietat del fons pertany al CD Terrassa. I ara es treballa per establir la participació de la Federació Catalana de Hockey perquè es converteixi també en propietària d’aquelles donacions que no provinguin del CD Terrassa. “Estem parlant al respecte, perquè nosaltres no som eterns i és necessari establir uns criteris en aquest sentit”, diu Toni Nogués. “Hi ha persones que fan les seves donacions i no volen que vagi a parar al CD Terrassa. I és aquí on entraria en joc el paper de la Federació Catalana.”
La dificultat de garantir la visibilitat de la col·lecció
La col·lecció històrica que conserven i promouen Toni Nogués i Xavi Plana es manté tancada entre quatre parets. Però els seus promotors entenen que caldria articular alguna solució que permeti en el futur donar-la a conèixer. “El que volem és que la joventut conegui la història del nostre esport, perquè la història no s’esborra i cal treballar per conservar el seu llegat”, manifesta Toni Nogués. “Nosaltres som dues persones jubilades que fan tot el que poden, però no serem eterns i cal trobar solucions de futur.”
No tenen cap ajut. I saben que és difícil trucar a alguna porta que s’obri per complir els propòsits. Nogués confia en un museu de futur en el CD Terrassa, no només de hockey, ja que també es conserva material històric d’altres seccions com tennis, frontennis o futbol americà. Però obrir encara més la finestra és l’objectiu. “Esperança sempre hi ha. I pensem que fer un museu del hockey a Terrassa és viable.”
Aquest és el trofeu que va obtenir el CD Terrassa com a campió d’Espanya l’any 1933 / Nebridi Aróztegui
En aquest sentit, Xavi Planas diu que l’esperança era fer-lo a la Casa del Hockey, que finalment ha quedat en un projecte de mínims dintre de la futura Casa de l’Esport que s’està construint. “Sempre havíem pensat que la Casa del Hockey era el lloc ideal per mostrar tot aquest material. Però l’espai a la Casa de l’Esport serà molt petit.”
Afirmen que el president de la Federació Espanyola, Santi Deó, els ha mostrat interès. “Tenim confiança que trobem alguna alternativa. L’any vinent, per exemple, se celebra el centenari de les federacions catalana i espanyola i podria ser un bon moment per fer alguna cosa.”
Institucions, com el Museu Olímpic de Barcelona, s’ha interessat en alguna oportunitat per conèixer aquest fons històric i per mantenir alguna relació.
La feina no s’acaba mai, a causa del rigor que apliquen els promotors d’aquest fons a tot el material que arriba a les seves mans. Saben que aquest treball fosc permetrà conservar una part de la història del hockey de la ciutat i de l’Estat. Encara que el camí és exigent.
Algunes de les peces de més valor històric
La Copa de Festa Major de l’any 1923
El trofeu més antic que es conserva del CD Terrassa és el corresponent a la Festa Major del 1923. No hi ha massa documentació en relació amb quin tipus de competició es jugava, però el trofeu deixa clar que es va disputar amb motiu de la festa local. I el CD Terrassa va resultar el guanyador en els seus primers anys d’història i amb un hockey ben diferent de l’actual. Després vindrien molts més trofeus, bona part dels quals es conserven en aquesta col·lecció.
Col·lecció de samarretes
Un dels tresors del fons és la col·lecció de samarretes de la dècada dels anys 20 i 30 del CD Terrassa. Les dissenyava el jugador olímpic Francesc Roig, que era empresari tèxtil. Els models eren atrevits i moderns. Models de samarreta arlequinada, ratllada o amb escapulari es poden trobar en aquesta fantàstica sèrie que ha rebut un tractament per la seva conservació. La que apareix a la imatge correspon a la temporada 33-34.
L’acta arbitral de la final del 1933
El CD Terrassa, aleshores Terrassa FC, va obtenir el seu primer Campionat d’Espanya l’any 1933 superant a la final l’Atlético de Madrid. El partit es va jugar en el camp del carrer de l’Obispo Irurita que es compartia amb l’equip de futbol. A l’encontre va assistir el president de la Generalitat, Francesc Macià. En l’acta que es veu a la fotografia es pot apreciar que era un document del Campionat de Catalunya, esborrat i signat per la Federació Espanyola.
Estics, boles, vambes i bosses, a la col·lecció
La fotografia mostra un estic de la dècada dels anys 20, de procedència anglesa i de fusta Hickory que era flexible i amb la qual també es fabricaven els esquís. El fons de Toni Nogués i Xavi Planas també disposa de boles de diferents èpoques, altres models d’estics, bosses que utilitzaven els jugadors o les vambes per jugar. Un parell de la dècada dels anys 20 els va trobar Nogués en una sabateria del Centre de Terrassa fa uns anys.
