Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Els homes, des de sempre, tenim l’orgull molt arrelat als nostres cors. Aquest va ser el primer pecat: desobeir i voler ser com Déu. De vegades, el tenim tan arrelat, que no som capaços ni de veure’l i podem passar així tota la vida, sense adonar-nos-en.
Per això Jesús insisteix tant als evangelis en la imatge dels servents, dels criats, que en temps de Jesús ho eren per a tot el que disposessin els seus amos.
L’evangeli d’avui ens ho recorda amb un exemple que posa el Senyor: “Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: ‘Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure’” (Lc 17, 7-10).
Servents inútils, sense cap mèrit. Igualment nosaltres, aquesta és la lliçó del Mestre, quan haurem complert tot allò que Déu ens mana. Jesús ens està dient que els seus deixebles som servents, com Ell ho és, i no ens podem atribuir per això cap mèrit nostre. En un altre fragment de l’evangeli, els va dir: “Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos… però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer que es faci el vostre esclau; com el Fill de l’Home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom” (Mt. 20, 24-28).
Això vol dir que els cristians som servidors, servidors de la Paraula de Déu, servidors de l’amor de Déu, de la seva vida, servidors els uns dels altres, portadors d’aquesta vida als germans.
Aquest servei no té límits, no acabarà mai en aquest món. Perquè som servidors d’un amor que és infinit: “Com el Fill de l’Home, que no ha vingut a ser servit sinó a servir, i a donar la seva vida com a rescat per tothom”. I no té preu, no es pot comprar ni vendre, no es pot pagar. El nostre és un servei gratuït, perquè també ens ha dit que el que hem rebut gratis ho hem de donar gratis també.
Així quan ho fem, quan complim el nostre servei, quan hem fet el que Déu ens mana, no ens podem posar cap medalla. Ens ho creiem de debò això? Reconeguem que ens falta molta humilitat encara per arribar a ser veritables servidors com Jesús.
