Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Déu, que és Pare de misericòrdia, Pare bo que ens estima, ha anat posant en el nostre camí, en el camí dels homes i les dones que ha creat, tot allò que ell sap que necessitem.
I per això ens ha deixat Maria, la seva mare, la Mare de Déu, com a mare nostra també, i la va fent present a la nostra vida.
La fa present de moltes maneres, gairebé sempre discretament, com fan totes les mares amb els seus fills. I normalment sempre també a través d’altres fills seus, que són també germans nostres, com a les noces de Canà, quan Jesús s’adreçà als criats i els digué: “Ompliu d’aigua aquestes piques” (Jn. 2, 7). Però no era vi el que necessitaven? Amb tot, els criats ho van fer: “Ells les ompliren fins dalt”. El Senyor va fer el miracle de convertir l’aigua en vi, però ho va fer amb la col·laboració d’aquells servidors, amb la seva obediència i fidelitat, encara que segurament no ho entenien.
Dissabte, 24 de setembre, vàrem celebrar la festa de la Mare de Déu de la Mercè. A principis del segle XIII, a Barcelona, Maria inspirava un jove mercader d’anar a terres llunyanes a redimir captius. Ell havia vist el dolor de la separació de tantes famílies i el perill de perdre la fe en una situació de captivitat, enmig d’un ambient i d’una cultura no cristiana. I el Senyor, a través de la Mare de Déu, li va inspirar el desig de dedicar tota la seva vida a alliberar captius.
Això succeïa a Barcelona, aquell jove s’anomenava Nolasc, Sant Pere Nolasc, i aquesta Mare va prendre el nom de Mare de Déu de la Mercè, que per a ell i els que van començar a treballar amb ell en aquesta missió de caritat fraterna i evangèlica significava Mare de la Misericòrdia. Una inspiració de Maria que neix del cor mateix de l’Evangeli: ”Era a la presó i vinguéreu a veure’m” (Mt 25,36). Perquè en aquella època molts cristians de les costes de la mar Mediterrània eren enduts captius per ser venuts com a esclaus o utilitzats com a moneda de canvi en transaccions comercials.
Retornar la llibertat als fills de Déu. Aquesta és una missió no acabada, perquè són moltes les formes d’esclavatges en el nostre món. No només hi havia captius a l’edat mitjana, també ara hi ha esclavatges i servituds que mantenen encadenats molts germans nostres, i potser fins i tot a nosaltres mateixos en la forma de tantes dependències i addiccions que en el nostre món autosuficient ens hem anat creant.
El Senyor vol alliberar els seus fills, però ho vol fer amb la nostra col·laboració, amb la nostra fidelitat, amb la nostra entrega, no ho vol fer d’una altra manera. Demanem a la Mare de Déu en aquesta advocació de la Mercè que ens faci ser instruments de la misericòrdia de Déu per a tots els qui ens envolten.
