L’Agència Catalana del Consum (ACC) ha obert 141 expedients a grans tenidors d’habitatges per incomplir l’obligació legal d’oferir un reallotjament en règim de lloguer social a persones o unitats familiars vulnerables i ha interposat 57 sancions per infracció greu, deu d’elles a Terrassa.
Les dades, que corresponen als expedients sancionadors oberts des del 22 de febrer del 2019 (data de l’aixecament de la suspensió cautelar de l’article 5 de a Llei 24/2015), han estat facilitades aquest dilluns pel conseller d’empresa i Treball, Roger Torrent, i el director de l’Agència Catalana de Consum, Francesc Sutrias, en roda de premsa a Barcelona, on han presentat un pla per reforçar aquesta entitat amb 19 professionals més, que tindrà una vigència de dos anys.
Aquests 19 professionals de l’Agència Catalana de Consum es dedicaran exclusivament a “reforçar la protecció de les famílies en risc d’exclusió residencial”, amb més inspeccions. Sutrias ha estimat que l’Agència podrà obrir, a partir d’ara, un centenar d’expedients cada mes a grans tenidors d’habitatges que no compleixin l’obligatorietat de fer un lloguer social a famílies vulnerables abans de desnonar-les.
Els 57 expedients que ja s’han resolt amb sancions han estat per infracció greu i per un import de 30.000 euros cadascun, encara que la llei contempla que la sanció pot arribar fins als 100.000 euros com a màxim. “En aquests 57 expedients que s’han resolt amb sanció per infracció greu hem optat per la quantia inferior de 30.000 euros. No hi ha voluntat recaptatòria i estem apostant, des de l’inici, per actuar amb prudència, proporcionalitat i seguretat jurídica”, ha reflexionat en veu alta Sutrias. “Ara bé, les sancions són acumulatives i un gran tenidor es pot trobar amb diverses multes per diferents casos”, ha puntualitzat Torrent.
Terrassa és la ciutat on s’han interposat més multes, deu. També destaquen les sis de l’Hospitalet de Llobregat, les quatre de Castelldefels, les tres de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Esplugues de Llobregat i Mataró, i les dues de Tarragona, el Masnou, l’Aleixar, Vilanova i Barberà del Vallès. En el cas de Barcelona, no es comptabilitzen en aquests expedients perquè els tramita directament el consistori.
A finals del proper mes d’octubre s’iniciarà una campanya en televisió, ràdio, mitjans digitals, xarxes socials i cartells repartits a tot Catalunya sobre els drets dels ciutadans en aquest tema. “El contingut de la campanya se centra, principalment, a informar sobre l’obligatorietat dels grans tenidors d’oferir un lloguer social a famílies vulnerables; l’existència de l’índex de referència de preus de lloguer que s’ha d’incloure en les ofertes i els contractes o d’altres problemàtiques recurrents en el sector, com ara el retorn de fiances, el cobrament de despeses de gestió immobiliària o la negativa de facilitar condicions del contracte abans de la signatura”, ha enumerat Torrent.
Joan Planas Comerma, secretari de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca, creu que si Terrassa és el municipi amb més sancions, és perquè és una de les ciutats catalanes amb un terme municipal més gran i amb més construccions encallades amb la crisi immobiliària que van quedar en mans de grans tenidors. “No és que siguem més incomplidors, sinó que tenim més habitatges de grans tenidors i buits”, assenyala.
Pel que fa a la normativa, Planas Comerma considera que “les administracions públiques són les que han de garantir el dret a l’habitatge i no han fet les actuacions corresponents per poder oferir habitatge i garantir aquest dret”. “Estan imposant unes obligacions que jo no veig molt clar que estiguin fonamentades quan elles no han fet els seus deures. Podrien expropiar els habitatges, pagant-los, però el que fan és imposar obligacions i no compensar res”, lamenta.