Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
“Escolta la veu de la creació”, aquest és el tema i la invitació del Papa Francesc per a una reflexió en el període que ha començat l’1 de setembre amb la Jornada Mundial d’Oració per la Cura de la Creació, i que s’acabarà el 4 d’octubre amb la festa de Sant Francesc d’Assís.
És un moment especial perquè tots els cristians resem i cuidem junts la nostra casa comuna. Inspirat originalment pel Patriarcat ecumènic de Constantinoble, aquest temps és una oportunitat per cultivar la nostra “conversió ecològica”, una conversió encoratjada per sant Joan Pau II com a resposta a la “catàstrofe ecològica” anunciada ja per sant Pau VI el 1970.
El Papa Francesc ens recorda en aquest missatge que si aprenem a escoltar-la, notarem una mena de dissonància a la veu de la creació. D’una banda, és un cant dolç que lloa el nostre estimat Creador, però, d’altra banda, és un crit amarg que és queixa del maltractament humà.
Els homes del nostre món vivim en contínues contradiccions. Ens admira la bellesa de la natura, però no fem res per mantenir l’equilibri de la creació. Deixem que es vagi degradant al mateix temps que es va produint també una degradació en l’ésser humà. Ens manca equilibri a nosaltres mateixos, a les nostres relacions humanes, familiars i d’amistat. I tampoc el tenim a la nostra relació amb Déu i amb la natura.
El Papa sant Joan Pau II parlava d’una “ecologia integral”, que ha de començar per tenir en pau la nostra consciència, el nostre cor, i que s’ha d’anar estenent als nostres sentiments, a les nostres decisions, a tot el que fem i vivim. Tornant al missatge del Papa, ens diu: “És una invitació a basar la nostra espiritualitat en l’amorosa consciència de no estar desconnectats de les altres criatures, de formar amb els altres éssers de l’univers una preciosa comunió universal”. Per als deixebles de Crist, en particular, aquesta experiència lluminosa reforça la consciència que “totes les coses van ser fetes per mitjà de la Paraula i sense ella no es va fer res de tot el que existeix” (Jn 1,3).
Tornem, doncs, en aquest “Temps de la Creació”, a resar a la gran catedral de la creació, gaudint del “grandiós cor còsmic” d’innombrables criatures que canten lloances a Déu. Unim-nos al cant de sant Francesc d’Assís: “Lloat siguis, Senyor meu, amb totes les teves criatures” (Càntic de les criatures). Unim-nos al cant del salmista: “Que tots els éssers vivents lloïn el Senyor” (Sal 150,6).
