Com ha passat sempre, molts confonen els serveis d’urgències amb els metges del CAP. Fer-ne un ús inadequat col·lapsa el servei. La pandèmia de la Covid ens va ensenyar que la gent només anava a urgències quan era estrictament necessari. Però la pandèmia ja ha passat en el nostre imaginari col·lectiu. Els pacients han perdut la por a anar a l’hospital. I les xifres es recuperen. El nombre de pacients que acudeixen al servei d’urgències de l’Hospital de Terrassa es troba a l’alça.
L’any 2019, abans de la pandèmia, es van atendre 28.500 persones durant els mesos d’estiu. L’any 2020, la baixada va ser espectacular. Es va passar als 20.600. L’any passat, la xifra va començar a pujar i es va acabar en 26.700. Enguany ens trobem amb la mateixa xifra quan queda encara una setmana per tancar el mes.
“La presència de la setena onada ha fet que treballéssim molt durant els mesos de juny i juliol. L’agost està sent força més tranquil, per bé que no hi ha diferències notables de pacients durant els diferents mesos de l’any”, assenyala Marta Berenguer, la coordinadora d’infermeria del servei d’Urgències de l’Hospital de Terrassa. I afegeix: “Per bé que tots plegats seguim duent les mascaretes, la gent ha tornat als hospitals. I això fa que les Urgències se’ns col·lapsin. De vegades sense sentit”.
L’estiu té una sèrie de peculiaritats pel que fa al tipus d’assistència que requereixen els pacients. Berenguer, que fa més de dues dècades que treballa a l’Hospital, considera que no hi ha unes necessitats específiques a l’estiu que no es donin la resta de mesos de l’any. Tot i això, explica: “La majoria de pacients que nosaltres visitem són pacients pluripatològics que es descompensen tant a l’hivern com a l’estiu. No notem una diferència notable. El primer any de la pandèmia venia molta menys gent, penso que per por d’anar als hospitals i poder-se infectar, però si ens comparem amb abans de la pandèmia, la situació no ha canviat gaire pel que fa a número”.
Els hàbits de la població a l’hora d’utilitzar les urgències han canviat. “Jo porto més de 20 anys treballant a urgències. Abans, a l’estiu gairebé no venia gent, però això ha canviat. Tenim una societat molt més envellida, més pluripatològica, molt més fràgil. Moltes vegades hi ha una gran fragilitat social. I això passa tant a l’estiu com a l’hivern”, explica.
Especificitats estiuenques
Sí que és cert que a l’estiu s’atenen una mena de patologies més concretes. “Aquí a urgències no ens arriba gent que ha caigut a la piscina o ha patit una insolació. No ho notem. El que notem més són deshidratacions, fonamentalment de gent gran. Amb les fortes onades de calor que hem patit, els avis no beuen igual, perquè no tenen set. I sense adonar-se’n, es deshidraten. De vegades, això també fa que caiguin al domicili”, comenta la infermera. De fet, les caigudes són un dels motius més habituals de visites a urgències.
Contràriament al que es podria pensar, la major mobilitat de trànsit que es genera als mesos d’estiu no té una translació directa al servei d’urgències. “La veritat és que no atenem més accidents a l’estiu que a l’hivern. No es nota. No ve tampoc més gent que ha caigut anant en bici o en patinet. Els accidents anant amb patinet han augmentat a nivell general, però això és perquè hi ha molts més patinets als carrers”, diu.
Aquests mesos de calor provoquen una major descompensació de les malalties cròniques. És a dir, la gent que ja està malalta ho passa pitjor. “Veiem molts casos de còlics renals especialment a l’estiu, però no ho associaria directament a la calor”, explica Berenguer.
Població envellida
A les urgències hi arriba gent de totes les edats, però la gran majoria són gent gran. “A molts no els pots donar l’alta ràpid. S’han de passar moltes hores aquí”, diu la infermera, que reconeix que “hi ha un gruix de pacients que es podrien visitar a l’atenció primària. I aquest tipus de visites disminueix a l’estiu. Sembla que als mesos de calor tenim menys refredats o mals de panxa. O potser la gent ja torna a viatjar”.
Marta Berenguer: “Els aplaudiments ja s’han apagat”
La coordinadora d’infermeria d’Urgències de l’Hospital de Terrassa, Marta Berenguer, és plenament conscient, com tants col·legues seus, de les mancances que pateix el sistema públic de salut, llargament reivindicades. “Nosaltres tenim la sort que la gent que ve a treballar contenta i motivada. Però és veritat que estem molt tensats. Moltes vegades treballem en unes condicions de gran estrès. De vegades ens falten mans davant del gran volum de gent que ve a urgències”, explica. Destaca que “la falta de professionals és el problema més important” al que s’enfronten. A l’Hospital de Terrassa hi ha 200 professionals treballant tot l’any 24 hores els 365 dies. “És ben coneguda la falta de metges, infermeres i auxiliars que hi ha actualment al sistema. Al final, podem fer vacances gràcies al nostre sobreesforç de doblar torns. Tothom necessita fer vacances”. En un sentit més ampli, afegeix: “Cal donar a la professió la importància que té, posar-la en valor. Més enllà dels quatre aplaudiments vam rebre durant el confinament, cal posar en valor la professió. S’haurien d’ampliar les places per als estudis d’infermeria i medicina. Surten molt poques infermeres i metges. Ens falten molt professionals. Fa uns 10 anys que estem així. Els aplaudiments ja s’han apagat i nosaltres continuem al peu del canó”, comenta Berenguer.
