Qui va dir que les vacances són per endinsar-se en un abisme de diversions? S’ha dit i repetit que són l’època per descansar, però res sobre el gaudi, la gresca o la xerinola. És lícit avorrir-se durant les vacances? Més que lícit, és habitual. Després d’onze mesos en els quals la feina i les obligacions han ocupat la majoria de les hores de cada jornada, afrontar dues, tres o quatre setmanes o un mes amb més temps lliure que quan predomina la rutina, pot provocar algun curtcircuit a més d’un i de dos.
L’avorriment, com gairebé tot a la vida, té solucions, algunes més dràstiques i altres més lleus. No tothom encara l’avorriment de la mateixa manera i, sovint, hi ha qui accepta de bon grat alguns consells. Són recomanacions amb ADN terrassenc per fugir d’aquest tedi que apareix inexorablement durant les vacances. Tot això no significa que renunciem a les vacances ni és un panegíric en contra del merescut descans anual. Simplement, aportem algunes alternatives en clau local per si arriba la foscor.
Si ets a la platja, et recomanem…
Amb nom i cognom
Estàs avorrit a la cala de Sa Tuna, a Begur, o potser a la platja de Tamariu. “Costa Brava”, la cançó de La Queency pot ser el bàlsam.
Llocs entranyables
Has passejat milions de cops per la sorra de Cambrils. Potser cansa, però el lloc t’encanta. Has de llegir “Si no t’hagués conegut” de Sergi Belbel.
Peça a peça
Salou s’omple de gent a l’agost. Si has de fer cua per arribar a la platja, pots amenitzar l’espera amb el puzle de la Masia Freixa.
Si ets a la muntanya, et recomanem…
Fora de la cova
Baixant de la Mola, no estàs gaire animat i et cal distracció. Quan arribis a casa, juga al “Joc del Drac”, inspirat en el de l’oca i sense dracs a la cova.
Quan es fa el cim
Has superat el Puigmal. Amb l’objectiu fet, arriba el fastigueig. Apostem per una cançó, per exemple, de Doctor Prats. Et pensaves que recomanaríem “Caminem lluny”. Doncs no, ara escolta “A poc a poc”.
Pujar o no
Si no ets molt de la muntanya i has optat per no pujar fins al final del Turó de l’Home, no et frustris. Cal ser prudent. Llegir “El cercle de la por” de Ferran Canyameres pot ser una bona distracció.
Si estàs de creuer, et recomanem…
Una mica diferent
De sempre havies volgut fer un creuer i ara que ho has tastat, et sembla tot diferent del que esperaves. Per a les estones d’avorriment i de poques ganes de fer res, escolta “No m’ho esperava”, de Miki Núñez.
Contra l’ensopiment
Has començat a fer alguna coneixença, si bé, després d’estones llargues de conversa, et rodeja l’ensopiment. Et proposem jugar al Dòmino Terrassa la festa, amb elements relacionats amb la Festa Major d’aquí.
Fora la mala astrugància
Després d’unes quantes hores al vaixell i d’haver passat per la piscina i begut més de tres combinat amb gust d’aiguarràs, la desgana t’ataca. Per animar-te o no, et pots endinsar en la lectura del llibre “Titànic” de Vicenç Villatoro. T’atreveixes?
Si ets a París, et recomanem…
De museus i quadres
Fa estona que visites el Louvre. Tens els peus bullint i ja has vist més quadres que mai. Relaxa’t amb alguna cançó que tingui connotacions franceses. “Com una cançó de Jacques Brel”, de Miquel Pujadó seria una bona candidata.
Enrocat del tot
Ja has pogut contemplar la Torre Eiffel des de tots els angles. De dalt, de baix, d’un costat i de sota. És el moment d’un pèl d’oci i el joc “Escac i mat modernista”, els escacs de sempre amb tocs locals, pot ser ideal.
Gastronomia?
Després de camejar tot el dia, amb passejos d’aquells inacabables per llocs com els Champs Elysées o avingudes diverses, et ve la gana. Llegir la novel·la “Carn d’olla” de Jaume Cabré et pot saciar?
Si ets a Terrassa, et recomanem…
Buidor absoluta
La ciutat s’ha buidat i t’ha tocat viure-ho com a protagonista. Ja no saps ni a quin bar anar a fer una cervesa. És el torn de la cançó “Solitud”, de Gemma Humet amb Toni Xuclà.
Memòria a prova
Tot i que els has vist infinitat de vegades, l’avorriment et condueix a ganes de recordar. Va bé el “Joc de la ciutat de Terrassa”, bo per reforçar la memòria en clau local.
Una mica fosc
Amics, família i coneguts han marxat, però la calor no i has d’aguantar. Penses que no tornarà a passar . És l’hora de llegir “No sense tu”, novel·la de Tessa Julià.
Arriscant
Et coneixes la ciutat com la teva mà i t’entren ganes d’innovar. És arriscat, però val la pena. Llegeix “El risc més gran“, de Laura Pinyol.
