Carles Caballero, regidor d’Urbanisme
La primera condició per a solucionar un problema és parlar-ne, i que se’n parli. Sembla que quan no se’n parla,
el problema no existeix.
Així doncs, el primer que vull fer és agrair al president del Gremi de la Construcció, així com als presidents de Cecot, Cambra de Comerç i Cambra de la Propietat que parlin, i que ho facin públicament, i que confrontin plantejaments, perquè fent-ho contribueixen a la bona salut de la ciutat, de la seva vida cívica, democràtica i econòmica. És bo i és saludable per a la majoria que els debats siguin públics i transparents, que els legítims interessos de cadascú siguin coneguts per tothom, i que tothom pugui valorar què defensa cadascú.
A la ciutat de Terrassa hi ha en aquests moments 5.124 persones inscrites al registre de sol·licituds d’habitatge de protecció oficial. Els preus de l’habitatge de protecció oficial, tant de lloguer com de compra, són fixats per la Generalitat de Catalunya segons les zones territorials arreu del país. En el cas de Terrassa, un habitatge de protecció oficial nou de 80 metres quadrats i dues habitacions tindria un preu màxim de 159.863,2 euros per a la compra i un preu màxim de 600 euros per al lloguer. Com podeu constatar, els preus màxims que marca la Generalitat no són cap regal. En contra del que es pugui pensar, els habitatges de protecció oficial no estan pensats per a persones en exclusió o risc d’exclusió, sinó per a aquelles classes mitjanes joves, amb feina i que malgrat treballar no poden plantejar-se emancipar-se, o fer-ho a determinats barris de la ciutat. De fet, el llindar màxim de renda per accedir a un habitatge de protecció oficial està en els 64.737,81 euros anuals.
A Terrassa, hi ha 12.000 habitatges en règim de lloguer i uns 40.000 amb hipoteca pendent de pagament. La proposta que discutim no afecta en el present, sinó en el futur, en el sentit de poder rebaixar els anys d’amortització de les hipoteques futures, o el preu màxim de lloguer d’aquest habitatge protegit. De fet, els habitatges nous poden oferir-se en règim de lloguer, mitigant així l’impacte econòmic d’una futura venda amb preu taxat, i potenciant també l’oferta de lloguer a la ciutat.
El principal argument dels lobbies econòmics en contra de la reserva d’habitatge protegit és que la reserva converteix les promocions en inviables. El que defensem des del govern és que amb els rangs de preus actuals de l’habitatge lliure aquesta reserva implica una minva en el seu legítim marge de benefici en el cas d’una venda. Però és tanta la minva perquè no només no hi guanyin sinó que hi perdin? Doncs vam atendre les demandes dels lobbies pel que fa a estudiar els preus de compravenda a Terrassa segons el registre de la propietat i no els portals immobiliaris, i el registre ens va confirmar que els preus de compravenda eren iguals o superiors al que reflectien els portals. De fet, la Llei d’urbanisme estableix que una proposta urbanística ha de ser viable econòmicament i, per tant, seria fàcticament impossible que la proposta rebés el vistiplau de tots els òrgans supramunicipals que l’han de ratificar si això no fos així. Certament, la Llei d’urbanisme no estableix l’obligatorietat que els marges de benefici es mantinguin, tot sigui dit.
La proposta que debatrem aquesta tardor té elements per al debat. És suficient el llindar dels 600 metres quadrats mínims d’una promoció per haver de reservar o cal rebaixar-lo als 400 metres quadrats com acaba de fer Sant Quirze o Gràcia? Cal incloure les grans rehabilitacions a les reserves o deixar-les fora precisament per afavorir que es produeixin, en un parc d’habitatge envellit com és el cas de Terrassa? Cal que les remuntes computin a efectes de reserva o és millor promoure l’esgotament de sostres? S’han de calcular les reserves segons el projecte constructiu presentat o segons el sostre potencial de la finca? S’aturarà la construcció els pròxims quatre anys tenint en compte l’increment d’un 120% de les sol·licituds de llicència per als pròxims quatre anys?
Una de les sorts que té Terrassa és que, a diferència de tots els municipis de l’entorn, té suficient sòl disponible per a créixer el que bonament desitgi, i ho pugui fer preocupant-se del que la majoria de terrassencs i terrassenques consideren el seu principal problema: l’accés a l’habitatge. En aquest sentit, vull reiterar el compromís del govern amb la defensa del dret a l’habitatge.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.