Carles Codina Verdaguer, professor de Ciències socials d’ESO i batxillerat a l’institut Montserrat Roig de Terrassa
Continuem. Després del Departament d’Educació, la institució més gran a Catalunya que té una capacitat d’influència en el sistema escolar és la Diputació de Barcelona.
Els seus programes educatius vetllen per l’equitat i la qualitat educativa i arriben silenciosament als municipis, ajudant les regidories en la seva tasca. Actualment, els municipis tenen plenes competències en la gestió de les escoles d’infantil i primària (s’encarreguen del manteniment, dels menjadors escolars, de la contractació del PAS), però no pas en els instituts de secundària, batxillerat i cicles formatius, que depenen directament del departament.
A Terrassa, alguns d’aquests programes s’han pogut desenvolupar amb la nova regidoria, i han permès un impuls en la millora del sistema educatiu a la nostra ciutat. La participació de la Diputació ja va ser fonamental en el període polític anterior, amb la generació d’un informe que analitzava les causes de la segregació escolar i feia propostes per revertir-la, i que partia de la tasca d’investigació elaborada anteriorment pel síndic de greuges.
Enguany, vam saber la bona notícia que Terrassa abandonava el primer lloc de la llista de ciutats amb més segregació escolar i passava a ocupar el 8è lloc a primària i el 16è lloc a secundària. Aquest és el tipus de col·laboració que permet millorar el sistema educatiu: quan les institucions vetllen per analitzar què passa als centres, es posen mesures per millorar-ne les condicions (com ara la reserva de places als centres escolars per ajudar la redistribució de l’alumnat) i el govern local actua, les millores es fan realitat.
Terrassa ha iniciat, també des de la regidoria d’Educació i amb l’ajuda de la Diputació, el disseny del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) Terrassa Aprèn. És un projecte ambiciós que va en la línia del que comentava en el primer article, el fet de fer partícip en la societat tant com sigui possible en el disseny de l’educació.
El projecte té en compte el fet que l’educació no és només el que es fa a l’escola o als instituts, sinó que les ciutats com a ens on es viu i que estableix el marc de les relacions tant humanes com institucionals és un actor essencial en la formació individual, en l’adquisició d’habilitats socials, en l’aprehensió dels valors cívics i democràtics, en la millora de les oportunitats laborals futures derivades del coneixement de les oportunitats que ofereix el municipi. La lluita contra la segregació educativa és un dels objectius del PEC, que no és el mateix que la segregació escolar. Mentre que la segregació escolar es refereix a la concentració en escoles de la mateixa ciutat d’alumnat NESE-NEE (amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu, que inclouen alumnat d’origen estranger, de contextos socioeconòmics desfavorits…), la segregació educativa es refereix a les diferències d’oportunitats formatives més enllà de l’horari lectiu derivades del context socioeconòmic.
S’ha vist que el context educatiu familiar, l’accés a activitats extraescolars, el consum cultural i d’oci durant l’any i a l’estiu, per posar alguns exemples, són determinants en l’evolució i formació dels nostres infants i joves, i poden suposar al llarg de l’educació obligatòria una diferència de sis mil hores d’aprenentatges (per fer-nos-en una idea, un curs de primària té 1.150 hores lectives, mentre que un de secundària en té 1.300).
El PEC va en la línia de trencar aquestes dinàmiques i millorar les oportunitats formatives d’infants i joves.
