“Les grosses portes de ferro del Vapor Rigau s’obriren al toc de la sirena. Al cap de pocs minuts, vomitaven homes i dones que sortien serrant i cridant”.
Embadalit mirant la coberta del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica (MNACTEC) a Terrassa m’imagino aquesta escena descrita per Jaume Cabré a “La teranyina” (1983), una novel·la que em va endinsar en edat escolar per primer cop en l’època de màxima esplendor de la meva ciutat, del 1880 a 1930. En la realitat, aquell era el Vapor Aymerich, Amat i Jover, una gran nau d’uns 11.000 metres quadrats, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill.
M’engresco i com si fos un guia turístic, des de la terrassa del museu detallo a la meva família que la nau té una coberta, de dents de serra, orientada al nord amb un arc que és una volta catalana, per tenir el màxim de llum. Amb aquesta presentació només ens queda entrar. Però se’ns ha fet massa tard. Estem en plena Fira Modernista i a l’entrada se’ns adverteix que és massa tard i que en vint minuts el museu tancarà. Després de la presentació anterior em nego que les meves filles no puguin veure l’interior de la joia industrial terrassenca.
Però el MNACTEC és molt impressionant i més per a dues nenes d’onze anys. Just quan entrem, ens topem amb l’exposició “Enérgeia”, una mostra d’aquelles clàssiques. Tenia la intenció de recórrer-la a contrarellotge. Però em trobo amb una raó de pes per no fer-ho. Les meves filles s’adonen que tenen just davant els temes que havien estudiat aquella setmana per a un examen: l’energia eòlica, hidràulica, el vapor, l’electricitat, el petroli… És a dir, tot allò que havien llegit en un llibre feia uns dies ara ho veien de forma interactiva just davant seu. De seguida, vaig concloure que d’aquella exposició no sortiríem abans de quinze minuts. I, efectivament, va ser així.
Mentre ens dirigíem cap a la sortida, però, vaig tenir temps de fer allò que fem tan sovint els pares: atabalar amb anècdotes els fills. Els vaig explicar com l’any 1992, quan era un adolescent, vaig passar un estiu dins d’aquella nau. El meu pare, que era pintor de professió, havia de pintar el terra, les columnes de ferro colat i els suports de les exposicions. Jo només l’ajudava a netejar i, per això, tenia llargues estones per pensar, perquè en aquell escenari sempre hi havia un detall en què fixar-se o descobrir. M’imaginava com era treballar en aquella fàbrica el 1908. Centenars de persones, amb una esperança de vida de 45 anys, entraven cada dia al Vapor Aymerich, Amat i Jover per fer llargues jornades laborals.
A punt de sortir, veig al fons la sala de la Burra i em fa ràbia no poder-hi entrar per mostrar-los que aquella màquina feia que el vapor no s’aturés mai per aconseguir teixir deu metres de tela de llana cada hora. No s’ho creuen o no em volen escoltar més. Però imbuït per l’àmbit de la Fira Modernista, no puc callar.
I és que una de les millors coses de ser periodista és que tens accés a llocs on mai podries arribar. Un cop, es va organitzar una visita a l’arxiu del MNACTEC i encara recordo l’impacte que va suposar per a mi entrar en aquelles habitacions que eren arxivadors gegants plens de peces de museu úniques i molt interessants degudament conservades.
Els dic que hi hem de tornar per fer la visita guiada. De fet, fa uns anys vaig fer un reportatge sobre un recorregut del patrimoni modernista de la ciutat i vam accedir per les carboneres fins a la foscor de la xemeneia de 42 metres d’alçada. Allà ens van explicar com els infants eren els encarregats de netejar-la perquè eren els únics que hi cabien. Amb aquest comentari recupero l’atenció de les meves filles, que s’escandalitzen.
Han estat vint minuts, però molt profitosos, molt més que si haguéssim estat davant de la tauleta o l’ordinador buscant informació. I és que ni les pantalles ni la tecnologia no poden competir amb una experiència com una visita al MNACTEC. Per això, tornarem amb calma per veure ordinadors de tota mena i de diversos anys, vehicles d’època, motos de Montesa, conèixer l’evolució de les pandèmies i l’origen de l’univers, i sobretot la fàbrica tèxtil.
