Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
Aquest dilluns vam celebrar la Pentecosta, la segona festa més important per als cristians després de la Pasqua de Resurrecció.
La paraula significa “cinquantena” i fa referència als cinquanta dies que van des de la Pasqua fins a la Pentecosta. En temps de Jesús i a l’Antic Testament, era la festa de les collites i els israelites la van unir a l’Aliança a la muntanya del Sinaí, cinquanta dies després de la sortida d’Egipte.
Jesús havia promès als seus deixebles que enviaria l’Esperit Sant: “Jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre” (Jn. 14, 1).
En el llibre dels Fets dels Apòstols se’ns diu que “durant la celebració de la diada de la Pentecosta es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant” (Fets 2, 1-4).
Tots quedaren plens de l’Esperit Sant. Aquest és el fruit preciós que Jesús, morint a la creu, va vessar sobre el món, i continua fent-ho sobre els homes i dones que el volen rebre. Ell que era ple de l’Esperit Sant va morir traspassat per poder vessar per les ferides del seu cos aquest Esperit Sant. Nosaltres, rebent-lo, som fets fills de Déu, participem del seu mateix i únic Esperit i participem així de la seva vida, la vida de Déu.
Nosaltres el necessitem, el món el necessita. L’hem rebut en el Baptisme i en la Confirmació i com Jesús l’hem de portar al món que el necessita. I el farem present amb la nostra entrega, amb els nostres sofriments també, donant la nostra vida de mica en mica, en el lloc que el Senyor ens ha posat a cada un.
I no és perquè sí que diem que el món el necessita. Prou que veiem la situació de confusió en què el món es troba. El menyspreu de la vida humana, sigui abans de néixer o en situacions límits de malaltia, la manca de respecte, els abusos de poder i de tota mena, les injustícies, les guerres que trenquen vides.
Demanem molt la vinguda de l’Esperit Sant. Fem-ho amb els crits del nostre cor. Ens pot ajudar la “Seqüència” d’aquest diumenge de Pentecosta:
“Veniu, oh Esperit Sant,
des del cel al nostre pit
amb un raig de llum divina.
Pare dels pobres, veniu,
deu-nos els dons que teniu,
oh Sol que el cor il·lumina.
Vós sou el consolador,
de l’ànima Habitador,
i dolcíssim refrigeri.
En els treballs sou confort,
en les penes sou conhort,
en la calor sou temperi.
Oh divina Claredat,
visiteu la intimitat
del cor que ja us ansia.
Res tindrà l’home si vós
no li deu vostre socors
divinal, que bé li sia.
Tot el que no és net renteu;
tot el que ja és sec regueu;
cureu tota malaltia.
Tot l’indòmit endolciu;
tot el fred encalentiu;
regiu el qui s’esgarria.
Deu als fidels confiats
dels vostres dons esperats
la sacrosanta Setena;
el mèrit de la virtut,
el camí de la salut,
la joia immortal i plena.
Amén. Al·leluia.”
