Els temps han canviat, i també les professions. Fa un segle era comú passejar i veure botigues de sabaters i tapissers, merceries on es brodava i drapaires voltant. Són feines manuals i de proximitat, de gran dedicació i amb un llarg aprenentatge darrere. Avui dia, moltes d’aquestes professions han desaparegut, i d’altres es veuen cada cop menys. Desapareixeran del tot, o es reinventaran?
La industrialització va ser determinant pel canvi de tendència. “Les màquines feien la feina que ocupaven algunes professions, i la tecnologia va anar substituint la mà d’obra”, explica l’historiador terrassenc Domènec Ferran. Amb la globalització s’imposen franquícies on abans hi havia botigues de proximitat, i la cultura general tendeix a llençar els objectes abans que reparar-los, com antigament, segons Ferran.
“L’evolució és imparable, anem cap a producte ràpid, efímer. La industrialització es va menjar els oficis que ella mateixa va crear”, reflexiona Ferran. D’altra banda, tenim l’altra cara de la moneda, que juga amb l’oferta i la demanda: es demanden més feines especialitzades, perquè hi ha menys gent que sàpiga fer-les. És el cas dels restauradors de patrimoni, o vitrallers. Des de la pandèmia, ha ressorgit un interès per les coses de l’abans, barrejat amb la filosofia de vida actual: La “moda” sostenible que recorda als oficis antics: els productes fets a mà i artesanals, com sabons i teixits. Canviarà la tendència d’anar cada vegada a més velocitat, i retornarem a vells costums?
La moda del consum responsable
“Una part del mercat evolucionarà i acceptarà una pausa front la velocitat de la societat actual. Preferiran un consum responsable. Es recuperaran les feines tradicionals, que s’adaptaran, per exemple venent online els seus productes artesanals”, expressa la terrassenca Núria Beltran, membre de la comissió de retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Beltran reflexiona que la societat d’avui dia valora els títols i el prestigi social de feines més atractives, com les relacionades amb la tecnologia, i s’ha perdut el costum d’aprendre directament, sense necessitat de tenir una formació universitària. Així i tot, en ocasions les feines tradicionals poden estar millor pagades que les noves professions. “Caldrà preparar el relleu generacional amb temps, per recuperar la figura de l’aprenent”, diu Beltran.
Emiliano Roca, Luthier
“T’ha d’apassionar. Li dediques moltes hores”
L’Emiliano viu de la música: és contrabaixista professional i luthier, formata l’escola de Lutheria de Bilbao. Amb 39 anys, construeix i repara dia a dia contrabaixos, la seva especialitat, al seu taller. Probablement és l’únic luthier especialitzat en contrabaixos de Terrassa. Pot trigar més de mig any en construir un contrabaix. Té un fill de 21 mesos, a qui porta al taller i toca música, però no el pressionarà perquè continuï amb la professió: “Vull que sigui feliç ”, comenta. Explica que a Espanya hi havia dèficit de luthiers, però que ara la professió va en creixement perquè hi ha més escoles de formació.
Manuel Mateo, Sabater
“Els joves ja no volen embrutar-se les mans”
En Manuel va començar a netejar sabates als 10 anys, i des de llavors porta tota la vida envoltat d’elles. Amb 68 anys, continua treballant cada dia de sabater i 39 anys al capdavant de la Sabateria Ràpid Calçat M.Mateo, al carrer Francesc Salvans. Estima la seva professió, però vol jubilar-se i els seus fills no volen continuar amb la professió. Tampoc vol traspassar-la per un preu ínfim. “M’agradaria passejar per aquí quan ja m’hagués jubilat i pensar, “Aquesta sabateria la vaig posar jo amb 29 anys”, reflexiona en Manuel, “S’ha convertit en una feina que la gent ja no vol fer, però és necessària”.
Maria Ramírez, Brodadora
“Necessito seguir brodant, és part de la meva vida ”
“A casa tinc màquina, fils i mil idees”, diu la Maria, referint-se a la seva passió: brodar. Amb 13 anys va aprendre a brodar a Brodados Fina, del carrer Santo Tomás, i des de llavors ha brodat al carrer, a casa i ha ensenyat a més de 100 nenes a brodar a la merceria de la seva família. “Les màquines d’ara fan els dissenys que vulguis, però quan jo em dedicava a brodar no es veien tants detalls. Cada disseny era únic. La gent del barri em portava roba i em deia “fes el que vulguis”. I la Maria deixava volar la imaginació. Quan va ser mare, va deixar de dedicar-se a brodar per viure, i les seves filles no han continuat amb la professió.
Josep Garcia Argilaga, bromolista
“Deien que era una persona molt innovadora”
En Josep Garcia Argilaga va ser una de les poques persones que coneixia la tècnica fotogràfica del bromoli transportat, que consistia a transportar el positiu d’una fotografia al paper. Argilaga va començar el 1930 i va anar innovant amb la tècnica, emprant colors vius. Cada disseny era únic (similar a la tècnica d’anys després que emprava Andy Warhol). Argilaga ja és mort, i l’ofici no va passar de generació en generació. La seva besnéta, Blanca Cubells, ha decidit escriure un llibre que recull els bromolis del seu besavi: “Oficis oblidats”, mostra oficis antics que ja no són tan comuns.
Records de professions oblidades
Drapaire
Un drapaire era la persona que comerciava en draps vells, paperassa i altres objectes de rebuig, o el fabricant de teixits que, posseint pocs telers, treballava a mans per a altri.Era una professió típica de fa segles. Avui dia ja no en queda cap.
Boter
Un boter es dedicava a confeccionar botes de vi amb pell, de manera artesanal. El boter també es dedicava a fer tines i tonells, qualsevol recipient destinat a contenir un líquid. Actualment, en queden molt pocs a Catalunya.
Marmolista
Un marmolista es dedica a esculpir, tallar i abrillantar tot tipus de peces de marbre, material molt apreciat per a la decoració. Avui dia encara en queden, però cada vegada n’hi ha menys.
Vitraller
Un vitraller s’encarrega de confeccionar i restaurar els vitralls d’esglésies i catedrals. Cada vegada es demanden més, perquè hi ha menys gent que s’hi dediqui.
