El calendari convencional l’inaugurem l’1 de gener. Diari de Terrassa, també, però amb l’excepcionalitat de comptar el seu propi any d’almanac uns mesos més tard per marcar l’inici de la seva nova època. El 23 d’abril del 2021 va iniciar la marxa amb nova vestimenta i nou contingut i dijous passat va celebrar aquest primer any de restaurat disseny amb una festa ciutadana a la joia monumental de la Seu d’Ègara. Ha estat un any de desafiaments i noves eines, però la realitat informativa, per descomptat, no reposa, i Diari de Terrassa l’ha reflectit. Ha estat un any de pandèmia que semblava llanguir, del rècord d’habitants de Terrassa (224.387 en acabar el 2021), de l’arribada de refugiats ucraïnesos, de l’ensorrament d’un mur de Ferrocarrils, de les dimissions de dos regidors, de l’arribada de les càmeres a la Policia Municipal, de l’anunci de Netol descobert com a fresc de recent història després de la retirada d’un panell publicitari.
Han estat mesos de treball intens i d’aposta sense complexes per “fer bogeries”, com va resumir Marc Basté, editor del diari, en la festa d’aquest dijous en parlar de la inclinació per l’atreviment en el disseny, sobretot a les portades. La que inaugurava la nova etapa en va constituir l’exemple fundacional, amb un dibuix de Xavi Hernández i gràfics novedosos. Després van arribar moltes més amb aquesta tendència de risc per bandera. Ja se sap: qui no s’embarca, no es mareja.
El 2021 (els vuit mesos i i escaig de la nova publicació) va ser l’any de l’enderroc de la fàbrica Sala i Badrinas, pas per a la construcció de 400 habitatges, un equipament municipal i el nou i desitjat institut escola. L’any de duplicació de l’àrea per a vianants i de la posada de llarg de la candidatura terrassenca als fons europeus Next Generation, i de la presentació del projecte de Minyons per traslladar la seva seu a les naus de Cal Reig.
Actuació al Festival de Jazz d’enguany / LLUÍS CLOTET
Durant aquells mesos, Diari de Terrassa es va fer ressó també de la vitalitat de la societat civil i de plans generats a Terrassa o amb Terrassa com a destí. Aquests són alguns exemples: l’anunci de la companyia de motocicletes GasGas d’invertir 5,7 milions d’euros en una nova planta a la ciutat; l’augment de la facturació de la companyia egarenca IMC Toys, del sector de la joguina; la distinció per a la planta de valorització de residus d’Hercal; el reconeixement de la patronal Cecot al Grup Lavinia o la celebració, al Teatre Principal, de la primera edició del Fòrum Terrassa Industrial, organitzat per Diari de Terrassa amb el suport del Consorci de la Zona Franca.
Aquest mitjà de comunicació intenta abastar tot el ventall d’arestes informatives d’una ciutat rica en activitat. És la tercera ciutat en població de Catalunya i en efervescència cultural, per exemple, té pocs parangons. Ja ho va fer constar Teresa Casals, una de les guardonades dijous en la festa de Gent de Terrassa, en el seu discurs emocionat: qui vulgui acudir a tots els actes que s’organitzen a Terrassa, ho té fatal, va venir a dir. Aquesta localitat és, per descomptat, la del Festival de Jazz, que el 2021 va celebrar els 40 anys de vida amb un cicle de concerts que es va desenvolupar al maig, i no el març com era habitual, degut a les limitacions sanitàries. I és la ciutat amb el primer Museu Tèxtil que es va fundar a Espanya. L’any passat, aquesta institució, dirigida per Sílvia Carbonell, va complir 75 anys. Any de cantants, com Miki Núñez i Lildami, propagandistes egarencs. Any de dansa i de la primera gira del Programa d’Alt Rendiment (PAR) en Dansa, amb seu a La Factoria Cultural.
Homenatge
Any d’homenatge ciutadà als deportats terrassencs del nazisme, del tret de sortida al nou polígon industrial Els Bellots II, de la lenta però segura recuperació de la cultura popular. I de l’espectacular fugida d’un pres quan sortia del dentista custodiat per uns mossos als quals va ruixar amb un extintor un companyó del reclús. I, en l’apartat esportiu, de la designació del futbolista Dani Olmo com a millor esportista terrassenc.
De l’any en què el Estadi Olímpic ha estat renovat per acollir el Mundial femení de hockey, amb l’obligada marxa del Terrassa FC al camp municipal de Ca n’Anglada. De l’any en què precisament el Terrassa FC va pujar de categoria i en què el San Cristóbal ha aconseguit una fita històrica classificant-se per a la promoció d’ascens a Segona RFEF, caient en aquesta fase amb el cap ben alt. El Club Egara va guanyar l’EHL Ranking Cup i l’Atlètic va aconseguir la Copa del Rei.
De primavera a primavera. Nou bisbe, Salvador Cristau; un pla de nou parc de Bombers i nou passeig del Comte’Ègara; anunci de construcció de la residència pública de Sant Pere Nord per al 2025; el terrassenc Guillem Serrat, de 12 anys, guanya el premi del programa televisiu MasterChef Junior. El present, el futur, els reptes, any nou, un diari per a la gent de Terrassa.
Temes propis
Diari de Terrassa intenta fugir de les agendes. Aquests són tres temes de pròpia elaboració que serveixen d’exemple d’aquesta aposta:
L’anunci publicitari revelat
La retirada d’un panell al carrer de la Font Vella, el 12 d’abril, va deixar al descobert un anunci dels anys 60. La publicació al diari va generar debat públic i el MNACTEC planeja rescatar la peça.
La història de la família Puig
El febrer passat, vam trobar els sis nens de la família Puig Ustrell que apareixien en una foto exhibida per l’Ajuntament per recordar al carrer els nadals d’ahir. La imatge era de finals dels anys 1950. Diari de Terrassa els va tornar a fotografiar.
Fotos de 1916 salvades de la brossa
Marino i Manuel, fills de Marino Ruiz, paleta i fotògraf ja desaparegut, van compartir amb nosaltres la troballa de 400 fotos de 1916 que el seu pare va salvar durant les reformes d’una casa. Les imatges les va captar Heremies Busqué.
