En aquest país, la majoria de negocis es tanquen al voltant d’una taula. El menjar i el beure envolten també tota mena d’activitat social, cultural o lúdica. Terrassa no n’és una excepció. Ni ara ni als anys encavalcats entre les darreries del segle dinou i els primers anys del vint. La gastronomia és una de les arts més transversals que existeixen. I en una festa com aquesta Fira Modernista, la proposta gastronòmica no hi podia faltar. La majoria de bars i restaurants del centre de la ciutat ofereixen aquest cap de setmana el seu menú modernista a preus ben raonables. Cadascun amb la seva peculiaritat. També es podrà degustar la sarsaparrella, el refresc modernista per excel·lència, recuperat gràcies als xef Marc Ribas i Artur Martínez. A la part de baix del mercat hi haurà paradetes per aquells que decideixin menjar a peu dret.
El modernisme es considera com l’època d’eclosió de la cuina catalana tal com la coneixem ara. Va ser en aquell període quan es van crear alguns dels plats típics de la nostra cuina més nostrada, com l’escudella i carn d’olla, el fricandó, la tradicional botifarra amb seques, el suquet de peix o l’arròs a la cassola. Tots aquests plats han persistit, tant a la cuina de l’àvia, com a restaurants de tota mena.
Els canelons del menú que oferirà el restaurant del Social
Les primeres fondes
També durant el modernisme van aparèixer noves tècniques culinàries, moltes d’elles exportades de la “cuisine” francesa, com la salsa beixamel. L’any 1856, amb l’arribada del tren a l’estació del Nord, van anar proliferant les fondes. Entre avui i demà, els restaurants evocaran aquella cuina de fa més de cent anys, una cuina centrada en la sublimació dels productes que ara en diríem de quilòmetre zero. Que us faci profit!
Timbal d’ensaladilla russa amb ou dur i filet de gall d’indi, del Zurito
