El salari mitjà brut a Terrassa era de 25.258 euros el 2020, segons les últimes dades recollides a l’estudi de l’Observatori Comarcal del Vallès Occidental. L’estudi, que comparava els salaris de tota la comarca des del 2016 fins al 2020, deixa una imatge no gaire afavorida de la nostra ciutat, ja que som el municipi amb un salari mitjà més baix dels cinc analitzats -Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola, Sabadell i Terrassa– només per davant de Rubí, amb un salari mitjà brut de 24.591 euros. Sabadell ens guanya amb 26.711euros, tot i tenir característiques similars a Terrassa. A Barcelona els sous mitjans són de 30.593 euros, i al conjunt de Catalunya de 26.716 euros.
D’altra banda, la diferència entre els salaris més alts i més baixos s’ha accentuat al nostre municipi, en línia amb tot el Vallès. Els joves obtenen els sous més baixos, una mitjana de 9.000 euros/any, i les persones de més de 55 anys el salari mitjà més alt, de 43.758 euros/any. En canvi, a Sant Cugat, els salaris més baixos comencen amb 10.000 euros/any i acaben amb 89.171 euros/any. El mateix succeeix amb la relació d’estudis universitaris i salari mitjà. A Terrassa, un universitari o amb estudis superiors cobra una mitjana de 37.217 euros, mentre que Sabadell ens guanya amb 37.991 euros i al conjunt de Barcelona amb 38.363euros.
Com s’explica que els terrassencs prosperin menys? Tot i que les dades no semblen favorables pel nostre municipi, l’economista Núria Beltran fa dues interpretacions que expliquen les dades. En primer lloc, l’estudi està fet a partir de les dades recollides al règim general d’Afiliació a la Seguretat Social, i per tant, no comptaria els autònoms. A banda, podria ser que els terrassencs, un cop escalessin laboralment i cobressin més, marxessin a residir a municipis satèl·lit de Terrassa, com Matadepera, Vacarisses o Viladecavalls, i per tant no es comptessin com a residents terrassencs. “Terrassa compta amb més autònoms que la resta de municipis, i amb indústria, comerç i construcció, sectors que prometen prosperitat. No s’entenen les dades si no es tenen en compte aquestes interpretacions”, valora Beltran.
Gràfic que mostra la comparativa entre el salari mitjà brut total (euro/any) dels municipis analitzats a l’estudi de l’Observatori Comarcal del Vallès Occidental / Diari de Terrassa
La bretxa de gènere
Terrassa és el municipi on més s’ha vist reduïda la bretxa salarial de gènere, amb una diferència de sou del 17,2% entre homes i dones. A major edat dels treballadors, major diferència salarial. Tot i així, , és un fenomen estadístic: al tenir sous més baixos, la disparitat és més baixa
4 perfils de terrassencs
Glòria Jurado, 42 anys
“La vida és més cara si ets monoparental”
La Glòria treballa a la farmacèutica Grífols, de visitadora hospitalària. Viu a Terrassa amb el seu fill de 2 anys, en Maiol, sent mare monoparental. El sou li ha anat pujant amb l’IPC i el 2019 va tenir un augment important, però tot i així la Glòria ha notat la pujada dels preus aquests últims anys, especialment pel que fa a la cistella de la compra, i escatima en despeses. “Abans era més primmirada amb el menjar i comprava coses supèrflues, ara ja considero alguna marca blanca. La compra et puja a més de 100 euros molt ràpidament, i més amb un nen petit”, comenta la Glòria.
Roger Puigantell, 45 anys
“Som rics, però no de calers”
En Roger és pare de dues nenes, la Núria i l’Elvira, de 14 i 11 anys. Juntament amb la seva dona, la Mandy Pérez de Haro, des de sempre han tingut cura de l’economia familiar. Ambdós porten més de 20 anys a les seves respectives feines, però afirmen que amb la situació econòmica no aguantarien més d’un any sense feina. “Ja no existeixen els estalvis”, afirma en Roger. Actualment, no pateixen per la hipoteca del pis i economitzen les despeses: les nenes van a una escola pública i fan extraescolars. Tot i així, han prescindit d’algunes coses: “Ja no viatgem tant”, afirma la Mandy.
Irene Montero, 36 anys
“Si no apuges els preus dels plats, t’ofegues”
L’Irene és propietària del negoci familiar de la cafeteria-restaurant Santa Cereza, que porta 4 anys al Raval de Montserrat. “Hem viscut pràcticament tota la vida del local amb Covid, per tant, no sé quina hauria estat l’evolució normal”, afirma l’Irene. Amb la constant pujada dels preus, però, es veuen obligats a canviar la carta i pujar lleugerament el cost per plat. Amb la pandèmia van haver de demanar préstecs per continuar. ”He notat pèrdua de poder adquisitiu, perquè a més tot ho he invertit al local”, afegeix Montero. Afirma que “viuen el ara” perquè és impossible predir el que passarà.
Martí Tarrés, 23 anys
“La pujada de l’IPC s’ha notat molt en el lloguer”
En Martí es va independitzar el 2020, compartint pis al centre de Terrassa amb dos companys més. Amb la pujada d’enguany de l’IPC, però, el lloguer del pis va augmentar fins a convertir-se en assumible. Per aquest motiu, fa poc s’ha mudat compartint pis a la Maurina. “No controlo al 100% la comptabilitat, però sí que es nota que les despeses piquen més. També em veig condicionat a seguir a la feina per poder pagar el pis”, afirma en Martí. Ara mateix va amb compte amb què gasta els diners, ja que encara està pagant el lloguer de l’anterior pis. “Quan abans pugui deixar de pagar lloguer, millor”, afegeix.
Un futur amb inflació
“El fet que els salaris siguin més baixos al nostre municipi implica que un terrassenc tingui menys capacitat de reacció davant la pujada cada vegada més acusada dels preus”, afirma l’economista Núria Beltran. El salari mínim interprofessional -SMIC- va augmentar el 2019, i actualment és de 1000 euros bruts al mes. La pujada afavoreix els sous més baixos, però Beltran matisa que en molts casos no és prou per fer front a la pujada del IPC, que aquest any s’estima en 7,4%.
L’estudi analitza només les dades del 2016 al 2020, i per tant només té en compte les primeres conseqüències del confinament i pandèmia, i no la lenta recuperació del 2021 i l’acusada pujada del IPC d’aquest 2022 davant el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna. “Des de la pandèmia arrosseguem molts ERTES i gent que no ha aconseguit encara recuperar-se econòmicament. Hi ha hagut polarització de la riquesa a nivell global: qui tenia bona situació econòmica ha pogut preservar-la, i qui tenia una posició precària s’ha vist encara més afectat”, explica Beltran.
Els sectors que han sortit més perjudicats per la baixada de salaris i la pandèmia han estat l’hostaleria i el transport, segons l’estudi de l’Observatori Comarcal. L’economista afirma que l’erosió continuarà en un futur, i que costarà recuperar-se. En aquesta línia, assegura que qui ho tindrà més complicat per habituar-se a la constant pujada de preus és la població jove, que haurà d’enfrontar-se a feines precàries i acostumar-se a viure amb constant inflació i poca capacitat d’estalvi.
