Per a qui cregui en la providència, va ser una crida misteriosa. Per a qui cregui en el destí , els dos mossos estaven predestinats a passar per allà just en aquell instant. Per a qui cregui en la casualitat, allò va ser una feliç picada d’ullet de l’atzar. L’important és que va ocórrer, i que va sortir bé; que el Jordi i el Sergio, dos mossos, el segon, infermer durant anys en una UCI neonatal, van salvar dilluns la vida d’un nadó a Terrassa.
Matinada de dilluns passat. El Sergio, de 33 anys, i el Jordi, de 51, patrullaven per la zona nord de Terrassa. Primer enlluernament de la providència, el destí o l’atzar: com que s’ha detectat un problema d’inseguretat al carrer del Periodista Grané i voltants, els mossos van patrullar per allà. El Sergio conduïa. Van baixar pel carrer de Girona i es van dirigir cap a Periodista Grané. Segon enlluernament: un cop en aquest carrer, podien girar cap a l’avinguda de Jaume I o cap a la del Vallès. I van girar cap a l’avinguda del Vallès.
“Va ser el destí, havíem de passar per allà”, diu el Sergio. Els policies van veure una jove sortir d’un portal i fer-los senyals amb escarafalls. “No hi havia ningú més al carrer. Vam fer mitja volta”, recorda el Jordi. La noia es va acostar a la finestreta. “Ens va dir que acabava d’arribar a casa i en el portal s’havia trobat uns veïns amb un nadó que no respirava, que tenia la cara blava. No se sap què li va passar, potser mort sobtada o un ennuec. L’ambulància no arribava…”
Els dos mossos van córrer cap a l’interior del bloc de pisos. Van veure una parella, ell amb el nadó en braços, ella al costat, bloquejada. “Em vaig tirar cap a la nena mentre el Jordi radiava el que passava a la central i assegurava l’entorn”. Però el pare no deixava anar la petita, en protecció instintiva. “Soc infermer”, va etzibar el Sergio. Havia treballat a una UCI de neonatal. Va estar deu anys a la de la clínica Corachán. Sabia què fer.
El mossos parlant amb els pares de l’Ana a la comissaria / MOSSOS D’ESQUADRA
Pràcticament, va haver de treure la petita dels braços del pare. El Jordi intentava calmar el progenitor mentre el Sergio se centrava en el seu treball, abismat en la bombolla d’una reanimació bàsica en un entorn no controlat. “Vaig deixar de ser policia per esdevenir infermer de nou”. La nena, de 8 dies, pesava 4 quilos. La va posar boca avall, li va fer compressions toràciques, li va donar la volta per als copets interescapulars, la va estimular perquè plorés.
Heroi
I la nena va plorar, i al Sergio li va emanar de l’ànima un sospir d’alleujament, i el pare va trencar a plorar i es va abraçar al Sergio mentre balbotejava “ets el meu heroi”. La jove mare també plorava, però semblava seguir en xoc. Va començar a parlar quan van arribar les ambulàncies i uns sanitaris van ficar la nena dins. El pare va marxar a l’ambulància amb la petita. La mare també va acudir a l’hospital, però en un cotxe camuflat dels Mossos. I el Sergio i el Jordi es van mirar, i van alliberar la tensió en una abraçada profunda. Ploraven. “Ens vam dir que havíem salvat una vida”, rememora el Jordi.
La nena, l’Ana, va estar fins aquest dimarts en observació. Hores després, els pares la van portar a la comissaria per al retrobament amb el Sergio. Ell deixa clar que la feina va ser de dos: “Jo no estava sol, anava amb el Jordi, amb prou feines vaig parlar amb els pares, no vaig radiar l’actuació. Ell també es mereix un reconeixement”. El Jordi fa 12 anys que està a l’Àrea Bàsica Policial de Terrassa, 16 al cos. El Sergio gairebé té un any de carrera professional. Perquè abans era infermer de nounats i dilluns va haver de tornar enrere, gràcies a la providència, el destí o el beneït atzar.
