Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Anem caminant a través d’aquest temps de la Quaresma. Ben diferent, però, de com moltes vegades ho veiem, la Quaresma no és pas trista, ni fosca, ni desagradable.
Potser no acabem d’entendre el que significa quan diem que és un temps penitencial, oblidant que, de fet, tota la vida és en certa manera penitencial. Sí, perquè sempre ens hem d’anar purificant, sempre hem de demanar perdó —i així ho fem habitualment en començar la celebració de l’Eucaristia— i sempre hem de lluitar contra el nostre egoisme. I durant aquest temps privilegiat, tot això se’ns recorda i se’ns ofereix de viure’l d’una manera especial com a camí de conversió.
Però això no vol dir que aquest sigui un temps trist, perquè a mesura que anem avançant anem també veient la llum al final del camí, una llum que ja ens il·lumina.
Ens passa que sovint no sabem mirar més enllà, no arribem a pensar que caminem cap a la llum veritable, que aquesta llum ja és amb nosaltres perquè és Crist, i que en Ell hi ha la vida eterna. I com que no sabem aixecar els nostres ulls cap al cel, només veiem la foscor de la terra.
Però aquesta és la realitat, ens espera la Pasqua, ens espera Jesús, ens espera al cel.
Jesús va voler recordar això als apòstols i per això un dia va cridar Pere, Jaume i Joan i pujant dalt de la muntanya es va transfigurar davant d’ells.
Aparegueren Moisès i Elies com a testimonis i, així, l’Antiga Aliança i la Nova es van fer presents en aquell moment als deixebles.
I com que s’hi trobaven tan bé, Pere digué: “Mestre, que bé que estem aquí dalt. Hi faré tres cabanes: una per a tu, una altra per a Moisès i una altra per a Elies”. “No sabia què deia”, diu l’evangelista sant Lluc.
Nosaltres no hem vist Jesús transfigurat, però sí que el podem veure a través de la Paraula de Déu, especialment en el que ens diu l’evangeli d’avui.
Perquè la transfiguració va ser un anunci del cel per als deixebles, i ho és també per a nosaltres si sabem tancar els ulls i contemplar per la fe Jesús transfigurat.
A més, tots tenim experiència de la presència de Jesús a la nostra vida, sobretot en alguns moments especials, moments de dolor o de joia en què hem pogut experimentar aquesta presència. Avui podem escoltar nosaltres també la veu del Pare que ens diu: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit: escolteu-lo”.
