Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Els qui vivim en aquests moments de la història ens trobem sovint atrapats entre el desig i la voluntat de mantenir-nos fidels a uns principis.
A unes creences que formen part essencial de la nostra vida, que li donen sentit, que l’omplen, i la realitat d’un món que no creu, que viu sotmès a uns altres principis totalment diferents.
Atrapats en un desert entre aquests valors que portem dins i la promesa d’una falsa felicitat al preu de fer fora Déu de nosaltres mateixos i de tot el que ens envolta.
Es destrueix el valor i el respecte de la vida, de la família, l’educació dels fills. Se’ns imposen com a prioritats els diners, el benestar, la felicitat com a objectiu únic i absolut, la llibertat entesa com fer el que a mi m’agrada, la manipulació de la vida i la mort i tants d’altres.
Constatem la voluntat de molts de fer desaparèixer els valors de la naturalesa humana, de tota relació amb uns principis superiors i fins i tot amb un ésser superior, que és el qui ens ha creat. El món rebutja un Déu a qui diuen controlador però se sotmet sense protestar al control d’homes pecadors com nosaltres, marcats per l’egoisme com nosaltres. Però res d’això és realment nou, ja els primers cristians es van trobar en situacions semblants.
“El diable digué a Jesús: ‘Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa’. Però Jesús li va respondre: ‘L’Escriptura diu: ‘L’home no viu només de pa’’” (Lc 4, 3-4).
Ho diríem nosaltres, això?
Atrapats, havent d’escollir entre la fidelitat a un Déu que és Pare, que se’ns ha manifestat com a Pare que és amor i que ens estima, i vol el nostre bé, o deixar-nos dominar per un control cada vegada més dur d’interessos econòmics i dominadors de la societat i d’ideologies que ens volen utilitzar.
Amb la diferència que sabem que Déu respecta sempre la nostra llibertat i els poders del món no només no la respecten sinó que la volen destruir, volen ser els nostres amos, ens volen utilitzar per al seu interès.
“Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora’m i tot serà teu.” Jesús li respongué: “Diu l’Escriptura: ‘Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell sol’” (Lc 4, 6-8).
Sí, també nosaltres som al desert i som temptats. Experimentem la temptació més antiga i subtil de la història de la humanitat que és la de la supèrbia d’arribar a ser com Déu.
Com va superar Jesús la temptació? Perquè Ell estava unit al Pare, i només així podrem vèncer també nosaltres, units a Ell i també entre nosaltres.
Les temptacions d’avui són les mateixes de sempre, les que van experimentar els primers homes, les que va afrontar Jesús al desert, les que ens toca vèncer cada dia en el nostre desert. El materialisme, el consumisme, la publicitat, l’èxit, l’individualisme. En el fons una felicitat que no existeix en aquest món.
Però si es destrueix el nucli, és a dir l’interior de la persona, quan ja sigui buit de principis, d’objectius, de valors…, de què ens l’omplirà el món? Jesús digué: “L’Escriptura diu: ‘No temptis el Senyor, el teu Déu’” (Lc 4, 12). Ho diríem nosaltres, això? Però aquest és un testimoni que el nostre món també necessita.
