Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Aquest proper dimecres, 2 de març, Dimecres de Cendra, comencem el temps de Quaresma. Els seus orígens són molt antics, es remunten als segles IV-V a la ciutat de Roma.
La nit de Pasqua, a la Vetlla Pasqual, es batejaven els cristians convertits a la fe, i durant un temps de quaranta dies es preparaven amb diversos passos acompanyats per la comunitat cristiana que pregava i feia penitència. Aquesta quarantena de penitència, dejuni i oració es feia, i es fa també ara, seguint l’exemple de Jesús que es va retirar al desert durant quaranta dies dejunant i pregant abans de començar la seva vida pública de predicació del Regne de Déu.
Durant aquest temps els que havien de ser batejats, els anomenats catecúmens, feien un seguit de passos que els anaven preparant per rebre els sagraments de la iniciació cristiana la nit de Pasqua.
El primer pas era la inscripció del nom en el llibre dels catecúmens, de manera que després es presentaven al bisbe els noms dels qui es preparaven per ser cristians.
Durant aquest temps de preparació, els catecúmens rebien catequesi per part del bisbe, qui els explicava les veritats de la fe contingudes en el credo, article per article. Grans exemples d’aquestes catequesis els tenim en pares de l’Església dels segles IV-V com sant Ciril de Jerusalem o sant Agustí d’Hipona.
Altres moments importants del camí quaresmal per als catecúmens eren els escrutinis i les entregues. Sobretot en les tres últimes setmanes de Quaresma, el bisbe feia entrega dels evangelis, el Parenostre i el credo. Com que eren textos no escrits en paper, el bisbe els recitava i els feia aprendre de memòria.
A més del lliurament d’aquests textos, el bisbe els feia els anomenats escrutinis, una mena de benediccions demanant al Senyor que preparés aquells candidats per ser cristians i rebre els sagraments.
Una vegada havien rebut els sagraments, durant la setmana de Pasqua, el bisbe es reunia cada dia amb els nous batejats, els neòfits, i tenien lloc les anomenades catequesis mistagògiques, en les quals se’ls explicava el sentit dels ritus del baptisme, la confirmació i l’eucaristia que havien celebrat la nit de Pasqua.
Això és la història de la Quaresma, però també nosaltres ens hem de preparar durant aquest temps per a la celebració de la Pasqua perquè la Pasqua és la festa més important de l’any i, així com aquells primers cristians començaven la seva nova vida de fills de Déu en el baptisme la nit de Pasqua, així també nosaltres ens preparem durant la Quaresma per renovar el nostre baptisme, per renovar la nostra vida. En el moment del nostre baptisme Jesucrist ens va unir a Ell fent-nos fills del seu mateix Pare, fills de Déu.
Per tant, la Quaresma no és només una tradició, és també una actualització de la nostra vida de cristians. Preparar-nos per a la Setmana Santa és, per tant, una necessitat per a nosaltres. La pregària, el dejuni, l’almoina i el sagrament de la reconciliació són els mitjans que l’Església ens ofereix. Ho sabem aprofitar? Fóra bo dedicar durant la Quaresma una mica més de temps a la pregària, a la lectura de la Bíblia, especialment als evangelis que la litúrgia ens va presentant cada dia, reconciliar-nos amb el Senyor a través del sagrament de la penitència i així acompanyar Jesús en aquells quaranta dies que va viure al desert per sortir-ne renovats amb Ell.
