Crítica de dansa: Companyia Antonio Najarro/ “Alento”/ 19 de febrer, 2022/La Factoria Cultural
La temporada de dansa BBVA de La Factoria Cultural Terrassa (LaFACT) va oferir el dissabte “Alento”, el nou espectacle creat pel coreògraf i ballarí Antonio Najarro amb la seva nova etapa com a companyia privada. “Alento” va ser un espectacle total; des de la dansa fins a la música, el vestuari i les llums. L’obra va rebre les ovacions del públic des de la primera peça fins a l’última, on tot l’auditori, ple de gom a gom, va esclatar en aplaudiments dempeus. Els ballarins i els músics, molt agraïts, van dedicar un bis sense haver de pregar gaire. Un gest que va agradar al públic per la seva senzillesa i proximitat.
Que té “Alento” ? Doncs ho té tot per seduir i emocionar. És un espectacle que fusiona tots els estils de la dansa espanyola de manera innovadora sobre una música del compositor i guitarrita Fernado Egozcue, que viatja de la mà i que es permet notes de jazz i de tango. El resultat és una meravella perquè tot encaixa com si fos un joc de nines russes.
FOTOS | ALENTO de la companyia Antonio Najarro a la Factoria Cultural Terrassa
Un regal
La coreografia transita per deu peces, dues de les quals són musicals. Cada creació és un regal perquè abraça una dansa coral, i duets i solos a través de la qual comunica molts sentiments. La dansa s’expressa en un moviment sinuós de tot el cos, des de les mans i els dits fins als peus. I en algunes peces, els ballarins acompanyen el seu ball amb el so rítmic de les castanyoles i fan voleiar els seus vestits i capes elegants amb una gràcia especial.
El ball viatja amb una música en directe que atrapa tots els sentits perquè transmet molta sensibilitat. En aquest espectacle, la guitarra té la veu protagonista, però també dóna la veu al piano, el violí, el contrabaix i la percussió. El conjunt instrumental, com els ballarins, van captivar amb una música original, lluminosa, plena de matisos i contrastos. Res era sobrer. I va ser un plaer valorar el seu treball en solitari, en les dues ocasions que es van quedar sols a l’escenari.
Ballarins i músics van conformar un univers singular. En aquest “Alento” de Najarro hi ha un gran treball de creació i investigació perquè beu de molts estils. Hi ha dansa clàssica espanyola, el segell de l’escola bolera i el flamenc i, a vegades un toc de dansa contemporània i moderna com podria ser un ritme de claqué. I en cadascuna de les peces hi ha una interpretació pura i estilitzada. I una manera de ballar gairebé magnètica. Tot el cos de dansa balla com si fos un i tots desprenen la mateixa habilitat en l’art del braceig i en moure els vestits i les capes.
“Alento” va ser una festa pels ulls i pels sentits i es va reservar, generosament, la peça que dóna el nom a l’espectacle per al final. En aquesta, els ballarins dansen asseguts sobre un tamboret donant moviment a tot el cos, en especial als braços i a les mans, i els peus, a un ritme vertiginós, sense pausa.
La petjada del BNE
De tot l’espectacle, “Alento” és la única coreografia estrenada perquè Najarro la va crear quan estava de director artístic del Ballet Nacional d’Espanya (BNE), on va fer una feina amb nota molt alta. Quan va finalitzar el contracte, l’any 2019, va recuperar la seva companyia privada i va dissenyar més peces al voltant per fer un espectacle que és el que vam veure aquí.
Najarro ja havia visitat LaFACT de Terrassa com a companyia privada i director del BNE ,i sempre ha estat un èxit. En la seva etapa com a ballarí va ser molt premiat i també ho serà com a coreògraf. Com a creador té la ment molt oberta i això fa que explori i tasti d’aquí i d’allà, i que no renunciï a cap repte. Najarro crea per companyies de dansa, pels equips de patinatge artístic, per la natació sincronitzada… Tot això suma moltes experiències i es fa visible en el seu fer que és molt personal però fantàstic.
