Salvador Cristau, administrador diocesà de Terrassa
Vivim en un món de sorolls, de paraules buides. Són tantes les paraules que, quan anem a missa i sentim que després d’una lectura algú diu “Paraula de Déu!” seguida de l’aclamació dels fidels “Us lloem Senyor!”,
gairebé no hi donem importància, ens hi hem acostumat i no sempre som conscients del que això significa.
Avui l’Església celebra el diumenge dedicat a la Paraula, però no a qualsevol paraula, sinó a la Paraula de Déu. Va ser una iniciativa del papa Francesc dedicar un dia a l’any per ressaltar la seva importància en la vida de l’Església i, per tant, en la de cada un de nosaltres.
Per això, potser el primer hauria de ser preguntar-nos si som de debò conscients del que significa l’expressió “Paraula de Déu”. Perquè el que significa és que Déu, que ens ha creat en un projecte d’amor infinit, s’ha comunicat des del principi als homes, home i dona, criatures seves. És Ell qui ha volgut crear-nos i ens ha volgut parlar perquè vol que el coneguem, vol que ens comuniquem amb Ell, perquè, encara que no sempre ho entenem, vol la nostra amistat.
I la culminació de la seva comunicació als homes ha estat donar-nos el seu Fill: “En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot” (He 1, 1-3).
Sí, per això diem “Paraula de Déu!”, perquè és el Fill de Déu, el qui és la Paraula que s’ha fet home, el qui ens parla en les Sagrades Escriptures. Al començament del seu evangeli sant Joan ens diu: “Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi”, i afegeix: ”El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres” (Jn 1, 1-2.14).
Per això diem “Paraula de Déu”! Perquè des de sempre ha parlat als homes i el seu Fill és la darrera i més gran Paraula que el Pare ens ha comunicat. I ens continua parlant en aquest Fill seu cada dia i a cada moment de la nostra vida. Per això els cristians ens hauríem de proposar llegir cada dia les Sagrades Escriptures, a través de les quals Déu ens parla ara.
Proposem-nos, doncs, llegir i meditar cada dia un fragment de la Sagrada Escriptura, especialment de l’Evangeli del dia. I preguntem-nos què ens està dient aquell fragment de la Paraula de Déu. És el que molts cristians fem. Primer llegir i meditar un text, després deixar que impregni la nostra ment, la nostra imaginació, els nostres sentiments i tot seguit proposar-nos actuar segons el que hem meditat, el que hem “vist i hem sentit”, segons ens ha parlat al fons del nostre cor. Per què no ho provem?
