A l’estiu les dades de pluviometria a la ciutat ja anunciaven un any de rècord. Tancat l’exercici 2021, Terrassa suma un nou any de sequera i se situa entre els quatre exercicis amb menys precipitació des de 1912. Les tímides pluges de la tardor han corregit la trajectòria cap al rècord, però la precipitació ha estat tan discreta que no ha evitat situar 2021 entre els anys més secs dels darrers cent anys.
L’any passat van caure a Terrassa 350 litres per metre quadrat, un 52% de la mitjana anual de precipitació a la ciutat, que se situa en els 638 litres. Es tracta d’un registre extraordinari de sequera, només superat en les darreres deu dècades per l’any 2015. Aquell va ser un exercici amb molt poca pluja a la ciutat, on van precipitar 332 litres en dotze mesos.
El 2021 han plogut a Terrassa només 18 litres més que el 2015. De fet, el mes de novembre ha estat l’encarregat de corregir la tendència i salvar Terrassa del rècord històric en 100 anys. Ho va fer la darrera setmana, amb un temporal de pluja que va descarregar 85 litres a la ciutat.
1 litre d’aigua va caure el mes de desembre de 2021 a la ciutat i 4 litres el maig, el més plujós per excel·lència
Els registres de l’estació meteorològica de l’ESEIAAT (UPC-Terrassa) mostren el comportament de la pluja de 2021 mes a mes. L’observatori està dins la xarxa de l’Agència Estatal de Meteorologia i reporta les dades de la ciutat al Servei Meteorològic de Catalunya.
85 litres van caure la darrera setmana de novembre. Aquell temporal va salvar Terrassa del rècord de sequera
Segons els indicadors dels darrers mesos, novembre va ser l’únic mes de 2021 en què la pluviometria va superar la mitjana de precipitació de la ciutat. La resta de l’any, les pluges han estat discretes o anecdòtiques.
Tardor i hivern secs
Un exemple de la situació extraordinària que ha viscut Terrassa en el darrer any meteorològic és el mes de maig, “un dels que habitualment registren més pluges. El 2011 van caure només 4 litres en els 31 dies de maig”, explica Josep Maria Gibert, observador de l’estació de l’Eseiaat. De fet, la primavera i l’estiu de 2021 van ser uns dels més secs del segle, amb un mes d’abril amb precipitació normal i uns mesos de juny, juliol, agost i setembre secs o extremadament secs.
Amb l’excepció del mes de novembre, també la tardor i l’hivern han estat estacions pròpies de sequera a la ciutat. Terrassa va acomiadar 2021 amb un mes de desembre en què només va caure 1 litre de pluja per metre quadrat.
El mes d’agost de 2021 ja apuntava a rècord meteorològic a Terrassa. A finals d’estiu, la ciutat acumulava la discreta xifra de 174 litres de precipitació en vuit mesos.
L’agost va ser el més sec en set dècades. Tancat 2021, l’any se situa amb 350 litres entre els quatre més secs dels darrers cent anys. Només superat pels 340 litres dels anys 1912 i 1924 i els 332 litres de 2015.
2020 va ser molt plujós
A l’altre extrem de l’estadística, se situen els anys amb més precipitació, entre els quals destaca 2020. El primer any de la pandèmia va ser també el del temporal Glòria, que al mes de gener va descarregar 175 litres a Terrassa en només tres dies.
L’any de la irrupció de la Covid i dels primers confinaments va tancar amb un registre extraordinari de 935 litres de precipitació en dotze mesos, molt per sobre de la mitjana anual de Terrassa, de 638 litres anuals.
Només novembre va superar la mitjana de precipitació. La resta de l’any, les pluges han estat discretes
En les darreres sis dècades, només quatre anys superen 2020 en volum de precipitació a Terrassa. El més plujós, recorda Gibert, va ser 1962, l’any de la fatídica riuada. “Aquell exercici van caure 300 litres per metre quadrat cada mes de la tardor”, inclòs el setembre, amb l’aiguat del dia 25 que va provocar una riuada mortal a Terrassa i al Vallès. 1962 va tancar amb 1.136 litres.
L’any 1971 “també va ser extraordinari en volum de pluges, amb 1.065 litres, com 2018, en què també es van superar els mil litres per metre quadrat en dotze mesos”, comenta l’observador de l’estació meteorològica i exprofessor de la UPC.
Menys pluges, però amb episodis més extrems
A diferència de la gràfica de les temperatures, que marca una clara tendència a l’alça els darrers anys, la de les precipitacions dibuixa en el darrer segle una muntanya russa amb pics de màxima i de mínima precipitació cada cop més extrems. La sèrie de precipitació anual dels darrers 125 anys a Terrassa mostra clarament com la gràfica s’extrema les darreres dècades.
Els experts ho tenen clar. Darrere d’aquest fenomen de sequeres, seguides de grans aiguats, hi ha el canvi climàtic. El meteoròleg egarenc Marc Silvestre ho apuntava a l’agost. “Els darrers anys, els dies de pluja s’escurcen, són menys, No és que plogui menys, és que quan plou ho fa de manera més virulenta.”
A la Mediterrània es donen aquests episodis extrems. A la primavera i la tardor puja la temperatura del mar que, en contrast amb l’atmosfera freda de la tardor, provoca grans aiguats com el que es va viure a Terrassa la darrera setmana del novembre.
“És un fenomen global”, comenta Josep Maria Gibert, que posa com a exemple “el nord d’Europa. Aquest hivern hem vist com l’escalfament de l’Atlàntic ha provocat grans aiguats a Anglaterra, França i Alemanya”.
Les alzines s’han assecat aquest estiu
La natura és el millor termòmetre de com el canvi del clima ens afecta de manera personal i de l’impacte al nostre entorn més immediat. Gibert explica com aquesta tardor “les alzines s’han assecat per la manca de pluja i humitat al terreny i també per les altes temperatures”, explica. L’observador de l’estació de la UPC recorda que aquests arbres ja van acusar els episodis de sequera els anys 2015 i 1994. Als entorns del pantà de la Baells (el Berguedà) aquest estiu es van assecar els roures. Moltes espècies, però, perden la fulla i reserven energia en èpoques de sequera, cosa que els permet rebrotar a la primavera. Les alzines del parc natural i els roures de la Baells han donat prova de la seva capacitat de regeneració.
