El dia 14 de novembre restarà a la memòria de Carlos Martínez com un dels de pitjor record en la seva trajectòria esportiva. El Terrassa FC s’enfrontava l’Ebro aragonès al camp municipal de Ca n’Anglada i en el decurs de la segona part el davanter del conjunt terrassista va caure lesionat d’importància. Un trencament del lligament creuat anterior del genoll dret posava el punt final a la temporada del jugador local just en el moment en el qual el seu futbol mostrava la millor cara en tots els aspectes. Dos gols en els onze partits en què havia intervingut confirmaven una temporada prometedora, la del seu retorn al Terrassa després de ser un dels millors realitzadors de Tercera Divisió amb la Pobla de Mafumet.
Aquest divendres serà operat d’aquesta lesió i començarà un llarg període de sis mesos de recuperació. De fet, la feina en aquest camí ja fa dos mesos que va començar, ja que el pas pel quiròfan es va ajornar per enfortir muscularment la cama afectada abans de l’operació i obtenir majors garanties posteriors.
“El meu cap només pensa ara en la recuperació”, comenta el futbolista del Terrassa FC. “A partir de l’operació serà qüestió d’anar restant dies. Això és l’únic en què penso ara.”
Una lesió d’aquesta gravetat posa a prova l’estat anímic de qualsevol esportista. “És una situació molt dura”, admet Carlos Martínez a l’hora de parlar del seu cas. Al llarg de la seva carrera no havia patit cap problema físic greu i això l’ha obligat a estar preparat en tots els sentits. “Estic segur que m’enfortirà mentalment i que sortiré de tot plegat molt millor. Però en aquestes situacions passes per moments durs. Cal estar preparat.”
Ajudes
Per tot això, agraeix les mostres de suport que ha rebut al llarg d’aquestes setmanes. “Tinc molts amics en el món del futbol i alguns d’ells han passat per situacions similars. M’han parlat, m’han aconsellat i m’han obert els ulls en relació amb el que tinc per endavant. També he rebut consells de jugadors que estan al primer nivell professional i he vist que, malgrat tot, es pot tornar a jugar amb plenes garanties. Això et dona esperances i ànims de cara al que haig d’afrontar ara. La meva preocupació és recuperar-me al cent per cent de les meves possibilitats.”
Qualsevol lesió, i més si és d’aquesta gravetat, arriba en un moment indesitjat. En el cas de Carlos Martínez, es va produir just quan estava mostrant la seva millor versió, formant una parella molt interessant amb Alberto Fernández. En el Terrassa tothom ha coincidit en assenyalar que la seva baixa ha tingut una clara repercussió en el potencial de l’equip.
“Jo afrontava aquesta temporada amb molta il·lusió. A més, estava còmode en l’equip i estava veient que podia ser un gran any en tots els sentits. Però, sobretot, perquè l’equip estava fent les coses molt bé i estàvem molt a prop dels primers llocs de la classificació. Lesionar-me en aquell moment va significar un cop molt dur, difícil d’acceptar-lo. Però al final acabes entenent que són coses del futbol i que aquesta vegada m’ha tocat a mi.”
A més, durant algunes setmanes va planar el dubte amb relació al diagnòstic inicial, ja que el davanter sabadellenc del Terrassa tenia bones sensacions i es va especular amb la possibilitat que el pronòstic fos menys agressiu. “Jo em trobava relativament bé, però al final es van confirmar les impressions més pessimistes.” Malgrat tot, ha continuat treballant amb la plantilla en el seu procés d’enfortiment muscular. A prop dels seus companys i vivint la realitat de l’equip. “No és fàcil, perquè et mouen les ganes d’estar amb els teus companys. Així i tot ara la meva preocupació és recuperar-me plenament i estar amb l’equip com més aviat millor. Sé que poden ser sis mesos de baixa i que la temporada s’ha acabat, però treballo pensant a estar en perfectes condicions quan comenci la pròxima pretemporada.”
