La pandèmia ha capgirat les dinàmiques demogràfiques i Terrassa no n’ha estat l’excepció. Les dades referents a l’exercici 2020 mostren per primera vegada en molts anys un creixement natural negatiu de la ciutat, on les defuncions han superat per primer cop els naixements.
Tancades les dades del primer any de la Covid, l’estadística deixa clar que la tendència de creixement dels darrers quatre anys a Terrassa ha quedat aturada per uns valors negatius del creixement natural i també un saldo migratori que s’ha vist reduït de manera significativa.
Els naixements es concentren als barris de la perifèria i les defuncions, al centre de la ciutat i a les residències
En concret, Terrassa va tancar 2020 amb 304 persones menys en el balanç de les defuncions i els naixements. La pandèmia va disparar les morts a la ciutat, que havien baixat lleugerament l’any 2019 i que el 2020, amb una primera i segona onades letals per a la població de més edat, es van disparar. 2.027 terrassencs van perdre la vida, 401 persones més que l’exercici anterior.
La dada suposa un increment dràstic respecte als anys previs, en què les defuncions marcaven a la ciutat un augment moderat fins al 2019.
L’increment de les morts està associat a la irrupció de la pandèmia de la Covid-19, un fenomen que també s’ha deixat sentir en els naixements.
Durant 2020 van néixer a Terrassa 1.723 persones, 238 bebès menys que l’any anterior. La pandèmia va frenar dràsticament el creixement natural de la ciutat també per la via de la contenció en els embarassos.
Des de 2008 Terrassa registra una caiguda permanent dels naixements, un fenomen demogràfic que s’ha anat accentuant i que l’any 2019 es va prendre un respir. L’any previ a la pandèmia van néixer a la ciutat 18 nens i nenes més. La xifra és petita, però molt rellevant donat que marcava un increment insòlit en la darrera dècada.
La Covid ha fet saltar pels aires aquesta tendència incipient, marcant una caiguda en el nombre de parts a la ciutat. L’any 2008 naixien a Terrassa una mitjana de 3 mil nens i nenes. El 2020, el primer any de la pandèmia, la xifra es va desplomar fins als 1.723.
2027 persones van perdre la vida a Terrassa durant el 2020, 401 més que l’any anterior
D’aquesta manera el creixement vegetatiu de la ciutat marca registres excepcionals i impacta negativament en l’evolució demogràfica de Terrassa, una ciutat que havia superat les anteriors crisis econòmiques sense perdre pràcticament població i en alguns exercicis fins i tot augmentant el cens.
L’evolució demogràfica, però, no és igual al conjunt dels barris de la ciutat.
El retrat permet analitzar com l’impacte de la pandèmia no ha estat homogeni en el territori en termes demogràfics.
El perfil de la població és el primer indicador que mostra com als barris amb població més jove, a la perifèria de la ciutat, els índexs de naixements són més alts. És el cas de Can Roca, Vilardell, Ca n’Anglada, Torre-sana, les Fonts, Guadalhorce o les Arenes.
1723 naixements es van produir durant el primer any de la Covid. La pandèmia també va fer caure els parts a Terrassa
Per contra, als districtes 1, 4 i 5, tret de sectors com Vista Alegre, les Martines i Can Roca, els naixements estan per dessota de la mitjana de la ciutat.
Pel que fa a les defuncions, durant els primers mesos de la Covid, l’increment de morts es va concentrar de manera especial al districte 1, també a Vilardell i als polígons del sud de la ciutat. La presència de residències d’avis situades a barris perifèrics i de baixa densitat distorsiona les dades en alguns sectors amb baixa densitat demogràfica.
Saldo migratori negatiu
Els confinaments de la primavera i la tardor de 2020 van marcar el saldo migratori de la ciutat. Aquest és l’indicador que ha rebut un impacte més gran, motivat per la reducció dràstica dels moviments de població, tant d’entrada com de sortida de la ciutat.
El fenomen es veu de manera especial en les immigracions. El 2020 van arribar a la ciutat 7.695 persones, 3.403 menys que el 2019. Fins a l’any anterior a la Covid, les immigracions no havien parat de créixer a la ciutat, que amb la pandèmia ha viscut una caiguda espectacular en les entrades.
Barcelona va tancar 2020 amb 1,6 milions d’habitants, 6.200 menys que l’any anterior
Les emigracions no han estat tan sensibles a la Covid. 6.666 persones van deixar Terrassa el 2020, enfront de les 7.179 que van marxar-ne el 2019.
En conseqüència, la pandèmia deixa un saldo migratori positiu a la ciutat de 1.029 persones. La dada, però, contrasta amb els saldos migratoris dels anys anteriors, que des de 2016 superaven els 2 mil habitants nous per exercici i que el 2019 es van enfilar fins als pràcticament 4 mil.
La major part d’aquests moviments es continua produint a les franges d’edat més joves, entre els 19 i els 49 anys.
Per territori, existeix un nivell elevat de coincidència als sectors on s’han produït moviments de població, amb entrades i sortides, tot i que la intensitat varia en funció de les zones amb major dinamisme demogràfic. És el cas del nord de Ca n’Anglada, Can Palet, el nord-est del barri del Segle XX i Can Boada, tocant a l’avinguda de Josep Tarradellas.
Només el Gironès va tenir creixement natural positiu
Catalunya també ha patit una caiguda de població amb la Covid, la més gran de les dues darreres dècades. En el que portem de segle XXI el creixement natural de la població catalana no havia rebut un impacte d’aquestes dimensions. Les dades de l’Idescat mostren una diferència entre morts i naixements inèdita en vint anys.
La factura demogràfica de la Covid és important i ha impactat de manera rotunda a la població catalana.
El primer any de la pandèmia van morir 79.804 persones a Catalunya, molt per sobre de la mitjana de 63 mil morts dels darrers cinc anys. La diferència s’accentua si comparem les defuncions de 2020, coincidint amb les dues primeres onades de la pandèmia, amb les de l’any anterior. El 2019 van morir 15 mil persones menys.
Com a Terrassa, a Catalunya el saldo migratori salva l’exercici demogràfic de 2020.
La pandèmia va frenar els moviments de població i l’aturada de l’economia. Dos factors que van deixar les arribades de nova població en 39.168 persones, una xifra que no es donava des de feia quatre anys.
Per comarques, el Gironès va registrar un creixement natural positiu de 380 persones. És l’única comarca que va sobreviure al primer any de la pandèmia amb un saldo positiu entre les defuncions i els naixements.
Les dades de l’Idescat revelen que a la resta del territori català van morir més persones de les que van néixer. Tres comarques destaquen pel volum de defuncions: el Barcelonès, el Maresme i el Baix Llobregat. El sobreenvelliment de la població catalana ha estat un factor clau. La majoria de les persones que van perdre la vida el 2020 superaven els 85 anys i en un alt volum de casos la defunció està relacionada amb la Covid.
Aquest fenomen ha modificat la composició demogràfica de la societat catalana, on després del primer any de la pandèmia els majors de 65 anys són el 16,9% de la població, quan el 2019 eren un 17,1%.
El fenomen de l’increment de les defuncions i la pèrdua de població ha estat general als municipis. Barcelona va tancar 2020 amb 1,6 milions de persones empadronades, 6.200 menys que l’any anterior. Ha estat la primera vegada en cinc anys que la capital catalana ha retrocedit demogràficament.
Amb 18.968 morts (un 31,7% d’increment), Barcelona ha trencat la tendència a la baixa en la mortalitat dels darrers anys. Pel que fa als naixements, el 2020 es van registrar 11.753 naixements, el segon valor més baix dels últims cinquanta anys.
