JOAN TAMAYO SALA, advocat i activista
El 20 de novembre és el Dia Universal de la Infància, és un dia consagrat a la fraternitat i a la comprensió entre els nens i nenes del món.
Aquest està destinat a fomentar el benestar i els drets dels nens i nenes del món. L’any 1954, l’Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar que es constituís a tots els països un dia universal del nen i també va suggerir als governs estatals que celebressin aquest dia. L’ONU celebra aquest dia el 20 de novembre, en commemoració a l’aprovació de la Declaració dels Drets del Nen l’any 1959 i de la Convenció sobre els Drets de l’Infant el 1989.
La celebració universal d’aquest dia està motivada pel desig social de donar un impuls positiu al reconeixement dels drets a la salut, a l’educació, a la protecció i a la millora de la qualitat de vida de col·lectius generalment desfavorits. Tot això, independentment del lloc del món on hagin nascut.
L’objectiu d’aquest dia, per tant, és recordar a la ciutadania que els nens i nenes són el col·lectiu més vulnerable i que pateix més les crisis i els problemes del món.
Sense cap dubte, la infància com a col·lectiu social pot inscriure’s històricament en l’apartat de desfavorits, i la seva vulnerabilitat al llarg dels segles continua fent necessària, lamentablement, una dedicació específica ponderada i una discriminació positiva.
Si més no, quan veiem en el nostre dia a dia, i al nostre voltant, com són vulnerats els seus drets, per exemple, en cadascun dels nombrosos desnonaments de famílies, amb fills menors, que patim, de forma “impune”. O quan les xifres oficials ens recorden que encara, a dia d’avui, hi ha al món 160 milions de nens i nenes patint l’explotació del treball infantil.
L’any 1989 el món va prometre als nens i nenes que faríem tot el possible per protegir i promoure els seus drets a sobreviure i a prosperar, a aprendre i a créixer, per tal que es facin sentir i arribin a un gran potencial. Però, tot i els avenços generals, totalment insuficients, la situació de molts nens i nenes ha empitjorat encara molt més, davant la nostra “passivitat” més indignant.
Aquella famosa reunió de l’Assemblea General de les Nacions Unides que tenia la intenció de reafirmar els drets universals de la infància i que les polítiques de tots els estats del món integressin totes les activitats necessàries, amb la finalitat de desenvolupar el benestar de tots els nens i nenes del món, s’ha quedat, com tantes altres, en “paper mullat”.
I així, per exemple, la vergonyant Europa , aquesta “fal·làcia” que ens han venut com a model de convivència pacífica i de maduresa democràtica, ens torna a demostrar aquests dies fins a quin punt pot arribar el seu “cinisme”. Si no n’hi havia prou, amb les reiterades crisis d’immigrants morts o ofegats intentant travessar les seves fronteres, gràcies a la “inacció” criminal dels seus governs, ara hi sumem la crisi de milers d’emigrants atrapats en el perillós purgatori de les fronteres entre Bielorússia i Polònia, la porta per la qual intenten entrar a la Unió Europea (UE) a la recerca de refugi i protecció. Una porta que s’ha tancat de cop i s’ha cobrat fins ara la vida d’almenys vuit emigrants.
Polònia ha registrat més de 23.000 creuaments irregulars de frontera aquest any, dels quals gairebé la meitat es van produir a l’octubre. Molts dels emigrants intenten fugir a Alemanya, que va declarar haver rebut més de 6.100 refugiats a través de Polònia des de Bielorússia des de principis d’any.
Milers de refugiats kurds, iraquians, afganesos o sirians expulsats dels seus països per la guerra i les polítiques dels seus governs caminen extenuats pels boscos d’aquests països del centre d’Europa, buscant refugi i protecció. I entre ells molts nens i nenes.
Nens i nenes, amb els seus pares, desesperats i amb cares sense expressió, com si fossin figures de cera, cridant, “ens mataran, ens mataran…”.
El govern “ultranacionalista” de Polònia i el seu parlament així com algun dirigent d’aquesta UE “hipòcrita” han tornat a treure el fantasma a sobre la taula de construir a la frontera amb Bielorússia un mur, a l’estil Donald Trump.
En lloc de prioritzar el dret a la protecció internacional dels emigrants i sobretot dels drets dels infants, que es troben abandonats a les portes de la frontera amb la Unió Europea, els governs no saben més que enviar més de 17.000 policies fronterers reforçats amb personal militar (amb gossos d’atac i tot l’equipament de combat) ja que es veu que els “humans”, com més febles, són més perillosos.
Com es pot permetre al segle XXI aquest maltractament a éssers humans, on guàrdies els neguen l’aigua (i han de veure l’aigua de la pluja) o la llet per als nadons que estan viatjant. Dos nadons, que sapiguem, ja han mort de fred.
A partir dels casos d’hipotèrmia i congelació que es donen, alguns refugiats han batejat aquesta frontera com el riu de la mort.
Es viuen escenes pròpies d’una guerra, i la paradoxa és que s’està repetint en poblacions que ja havien patit aquest horror, com passa , per exemple, al poble de Narewka, on una filera de cases d’abans de la Segona Guerra Mundial està adornada amb fotografies ampliades dels residents jueus que hi vivien abans de l’Holocaust.
I ara es repeteix el drama, quan una de les ONG que treballen en aquella zona està penjant llums verds a les cases, on els refugiats poden trobar un ajut o acolliment segur, sense por a ser lliurats a la policia. Perquè malauradament no tothom ho veu igual (la intoxicació mediàtica és cruel). La meitat de la societat nega el que està passant, creuen que tot és una gran farsa, que hi ha política al darrere. Amb els refugiats hi ha gent que diu: “Per què se’n van anar de casa? I per què es van emportar els seus fills?”.
Ara, això sí, mentre al centre d’aquesta “indigna” Europa , durant els pròxims dies, es passejaran vehicles militars i de la policia, traslladant emigrants i molts infants per deportar-los als salons d’or del poder polític, es commemorà el 20-N, el Dia Mundial dels Infants.
Hipòcrites!
