Terrassa

Els habitatges superen bé 2020 i ja repunten

El sector de l’habitatge de nova planta recupera el pols després d’un any, 2020, en què l’entrada de llicències va patir una davallada

La imatge de grues al paisatge urbà torna a ser una realitat amb l'increment de promocions en marxa /Alberto Tallón

Les llicències d’obres són el termòmetre del sector immobiliari i a Terrassa deixen clar que els constructors d’habitatges de nova planta han superat el tràngol 2020 amb bon pols. L’any de la irrupció de la pandèmia, la sol·licitud de llicències va registrar una discreta davallada, inferior a la prevista, i aquest 2021 les estadístiques ja comencen a remuntar. Així ho ha confirmat en comissió informativa la regidoria d’Urbanisme, durant la presentació de l’informe anual de les llicències a la ciutat.

L’any passat el sector de la construcció va demanar 425 llicències per a l’edificació d’habitatge de nova planta. Són només 56 sol·licitats menys que l’exercici 2019, quan van entrar a les oficines municipals 481 peticions de llicències d’obra per a noves llars, i pràcticament la meitat que el 2018. Aquest va ser un any extraordinari en l’entrada de noves llicències, 785 de gener a desembre. Una dada molt bona, rècord absolut des de 2011.

Augmenten les promocions d’habitatges després d’un any, 2020, en què el sector va caure menys del previst

Cal recordar que el sector immobiliari ha restat en encefalograma pràcticament pla la darrera dècada a la ciutat, on després del crac de 2009 la roda de les noves promocions no va començar a girar fins a 2016. Dos anys després, el 2018, la remuntada de les llicències per obra nova es va disparar i ara s’estabilitza al voltant de les 400-500 llicències per any.
2020, l’any de la Covid-19 i dels confinaments, no va ser una excepció i les llicències van mantenir el ritme, tot i que amb una discreta davallada respecte a 2019. De 2021 encara no hi ha dades oficials, però el servei de llicències d’obres de la gerència d’Urbanisme confirma que les sol·licituds per habitatges de nova planta ja remunten.

La comparativa de l’evolució del sector de l’habitatge nou durant la dècada de 2010 a 2020 mostra una dada reveladora de la solidesa de les noves promocions, enfront de la fragilitat que mostraven fa deu anys. L’exercici de 2010 van entrar a les oficines municipals 537 llicències d’habitatge de nova planta i la majoria, 468, van quedar anul·lades, fruit de la caiguda en picat de la demanda.

425 llicències per habitatge de nova planta es van sol·licitar el 2020. El 2021 se superaran

L’any passat es van anul·lar 53 promocions de les 425 que van tramitar llicència, de manera que finalment es van edificar 372. Tot i ser una xifra inferior a 2019 i 2018, supera amb escreix les peticions tramitades totes les anualitats des de 2010. El sector treballa, doncs, amb més estabilitat, avalat per l’increment de la demanda d’habitatge nou a la ciutat.

Per tipologies d’habitatges, els plurifamiliars lideren l’estadística de 2020 amb la sol·licitud de 375 llicències, enfront de les 40 presentades per a l’edificació de cases o llars unifamiliars i 10 per al format bifamiliar.

El sector residencial continua destacat en el global de les llicències de nova planta tramitades a Terrassa durant 2020, només superat per la xifra de places d’aparcament. El primer any de la pandèmia, la inactivitat va passar factura en el sector comercial, on les llicències de nova planta van caure de manera espectacular. Es van demanar llicències per una superfície de 493 m² enfront dels 3.439 m2 de l’any 2019.

Grues en una obra en construcció a Terrassa /Alberto Tallón

Bona part del sector industrial no va parar màquines durant el confinament i així ho recullen les dades de llicències per a noves naus o superfícies d’activitat. L’exercici 2019 es van tramitar per edificar 26.667 m² industrials i el 2020, 22.000.

En el global de les llicències per edificacions de nova planta a la ciutat, incloses totes les tipologies residencials i d’activitat, a Terrassa es van construir 92.062 m², una dada lleugerament inferior a l’any anterior, en què es van superar els cent mil m², i molt per sobre de l’extraordinari 2018, en què es van demanar llicències per edificar 171.825 m² d’obra nova a la ciutat.

El tipus d’obra que s’ha vist més afectada durant 2020 és la reforma, amb volums de llicències i metres quadrats a la baixa. Només els habitatges mantenen el ritme d’activitat, tot i la lleu davallada.

Més de 742 mil euros va ingressar l’Ajuntament l’any 2020 en concepte de taxes generades per les llicències i comunicacions

Les taxes generades per les llicències, les comunicacions d’obra i les autoritzacions de zona de càrrega i descàrrega deixen un balanç positiu el 2020. Els promotors van liquidar 742.735,66 euros en taxes generades per l’activitat. La xifra és lleugerament inferior a la de 2019 (790 mil euros), però sensiblement superior a les liquidacions econòmiques de les llicències, autoritzacions i comunicacions d’anys anteriors.

Toni Palet, president del Gremi de la Construcció del Vallès

Toni Palet: “2021 tancarà amb el doble de llicències”

Els constructors confirmen que el sector immobiliari ha remuntat aquest 2021. El seu president, Toni Palet, diu que els preus i l’entorn natural disparen l’atractiu de Terrassa

A peu d’obra els promotors tenen clar que la construcció d’habitatge de nova planta creix a la ciutat, on “les llicències tancaran 2021 doblen les xifres de 2020”. El president del Gremi de la Construcció del Vallès, Toni Palet, explica que “molts inversors van decidir paralitzar els seus projectes el 2020 davant les incerteses generades per la Covid i, tot i tenir redactats els projectes, van optar per aturar i esperar”. Aquestes promocions han entrat llicències durant 2021 i s’han sumat a les noves promocions previstes per aquest exercici. El resultat serà, albiren des del sector, un increment espectacular de llicències a finals de 2021.

Els constructors que van frenar projectes el 2020 se sumen aquest any a les noves promocions

Palet explica que en aquest moment Terrassa és “una ciutat atractiva per als veïns de Barcelona i de l’àrea metropolitana que, moguts per la pandèmia, busquen un entorn natural prop de casa”. L’Anella Verda de Terrassa i el Parc Natural de Sant Llorenç funcionen com a reclam per a “molts compradors que també valoren el preu i les bones comunicacions de la ciutat”.

L’obra nova està a Terrassa entre els 2.880 i els 3.200 euros el m2 útil,  molt per sota dels 6 mil euros m2 de Barcelona i els entre 3.600 i 4.000 euros m2 de Sabadell. Els compradors de nous habitatges a la ciutat, explica Palet, són “parelles de més de 30 anys amb fills”. Un 70% veïns de Terrassa i un 30% procedents de Barcelona i el seu entorn.

El 30% dels compradors d’habitatge nou són veïns de Barcelona i del seu entorn metropolità

Més agilitat en les llicències
El gremi veu com augmenta l’entrada de llicències i “la tramitació continua sent lenta, diuen que per la Covid”. Toni Palet explica que “d’ençà que demanes hora al tècnic, presentes el projecte, es resolen les esmenes i el donen la llicència passen entre 3 i 5 mesos”.

El procés s’ha digitalitzat i “hem perdut el contacte directe”. La presencialitat és més àgil i resolutiva, diuen. “Ara les respostes són molt lentes”.

Toni Palet demana més celeritat i recorda que hi ha municipis “com Sabadell que resolen en un any, però altres que ho fan en el termini que fixa la llei, 3 mesos, com és el cas de Sant Cugat“.

Els habitatges superen bé 2020 i ja repunten
To Top