JOAN CARLES FOLIA, Coach Advance Life
Faig uns 80.000 quilòmetres anuals amb el cotxe en els desplaçaments que la meva feina m’ocupa durant aquest cicle de 12 mesos i després de 35 anys de conduir he calculat que estic a prop dels 3 milions de quilòmetres des que porto vehicle.
Amb aquestes dades que us presento és normal que en algun moment o altre m’hagi caigut alguna que altra sanció, poques la veritat. Alguna per passar-me una mica de la velocitat estipulada i alguna altra per no portar el cinturó de seguretat, cap per mirar el mòbil i cap per consum d’alcohol i consum de drogues. Entrant a la DGT comprovo que tinc 14 punts la qual cosa diu molt del meu comportament al volant i tot plegat em serveix per assegurar que la policia en general i també la de Terrassa en particular s’amaguen en punts estratègics amb afany recaptador, per engruixir les arques municipals o de l’administració que finalment imposi la sanció.
La veritat és que en aquesta última aturada per l’agent 370 de la ciutat de Terrassa haig de reconèixer algunes coses positives. La primera és que parlava un català molt correcte, la segona és que era força educat i la tercera és que vàrem ser capaços de mantenir una certa estabilitat emocional. Amb menys prepotència de la que trobem habitualment en les persones amb uniforme i després de dir-me bon dia em va reclamar el meu permís de circulació i el meu document nacional d’identitat. Quan varen passar uns segons em va comunicar que em multaria per no portar el cinturó de seguretat. Jo acabava d’arrencar el cotxe no feia ni 500 metres i reconec que no el portava posat per la qual cosa li vaig dir que no li podia negar aquella evidència. Després de fer la paperassa em va demanar que li signés la sanció i va ser aquí quan li vaig respondre que no creia en la policia que s’amagava amb afany recaptador i que per tant no la signaria, la qual cosa no comporta cap anomalia per a l’acceptació i posterior tramitació de l’expedient sancionador. L’agent 370 es va sentir interpel·lat, suposo, i em va dir que ell no estava amagat i li vaig contestar que a Terrassa jo li podria descriure 10 punts exactes de la ciutat a on sempre es col·locaven de manera estratègica, ell i altres companys, per empaitar la gent que infringia alguna de les normes de circulació. Com era que no es col·locaven a la meitat d’una avinguda per ser vistos i poder tranquil·lament aturar els conductors amb els seus vehicles i fer pedagogia dels comportaments no desitjats. “Sembla clar que del que es tracta és de jugar a la rata i el gat i empaitar d’imprevist els que no segueixen la norma. Per tot això és impossible parlar amb vostè – li vaig dir- tot i que li reconec solvència comunicativa i educació treballada però estem en posicions molt diferents.”
Una altra vegada recordo també un vehicle dels Mossos amagat darrera d’una casa blanca a la via C-58 a l’alçada del Palà (Vacarisses). El radar engegat per anar caçant tots els que en aquella cruïlla anaven a més de 60 km. A mi no em varen empaitar, ja fa temps que conec el lloc a on s’amaguen, però sí que un dia vaig aturar-me i els vaig fer la mateixa pregunta. “Per què sou aquí al darrera amagats?”, i la resposta va ser la mateixa que la de l’agent 370 de Terrassa, “nosaltres no ens amaguem”.
Senyors, tenim un problema de percepció, quan un o una agent de la policia està situat en un lloc a on el vehicle que circula no el veu i se’l troba de cop és senzillament perquè hi havia una intenció de captura sobtada, i això a la meva terra i a qualsevol part del món es diu amagar-se. No passa res ja entenc que és la manera de sortir exitosos de la cacera però si us plau no ens tractin com a babaus.
A tots els cossos de la policia i de manera molt sincera, una forta abraça i bona feina.
