Terrassa

Un abocador en un aparcament universitari

Un solar cedit per l’Ajuntament a la UPC es troba en mal estat

Residus acumulats a la finca, al carrer de Marinel·lo Bosch / ALBERTO TALLÓN

Un colom picoteja residus del terra entre mascaretes abandonades, maletes, matalassos, draps, ampolles, joguines trencades, mobles, mànegues, restes de menjar. “De nit sentim les rates”, diu un veí que ha vist rosegadors “pujar-se a una figuera” a cruspir-se el fruit desitjat. Dos indigents dormen a vegades al costat de les escombraries. Tot això ocorre en un solar municipal cedit a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) com a aparcament de vehicles.

La finca està situada entre els carrers de Marinel·lo Bosch, Pau Marsal i Joaquín Costa. L’Ajuntament va cedir l’ús del solar a la UPC l’any 2006 i des de llavors el terreny és una campa on estacionen cada dia centenars de vehicles. Ho fan els conductors com poden, buscant un buit possible, perquè no hi ha places delimitades ni senyals horitzontals en un terra de sorra i matoll. Des de fa mig any, la incúria s’ha apoderat del solar. Diversos dels seus racons s’han convertit en femers, amb una acumulació inaudita d’escombraries. Molta brossa la porten unes persones que l’emmagatzemen allà per a després separar la ferralla rendible de la immundícia a rebutjar, segons el veïnat. Altres desaprofitaments els llencen directament alguns incívics per sobre de tanques i murs. Les bosses penjades de branques d’arbres ho testifiquen.

“Una vegada vaig cridar l’atenció d’un home que portava residus aquí. Li vaig dir que això no era un abocador”, comenta un veí que passeja al seu gos pel solar. El principal focus de brutícia està al costat del mur que dona al carrer de Marinel·lo Bosch, al costat d’un contenidor metàl·lic d’obra que, paradoxes, està absolutament buit.

La UPC admet un problema d’incivisme greu que s’ha accentuat en els últims sis mesos, i assegura que realitza actuacions de neteja i manteniment un parell de vegades a l’any, com a mínim, sense perjudici d’emprendre operacions eventuals quan la situació de degradació es dispara. I això és el que ha passat als darrers mesos. Precisament per a avui, la universitat ha previst l’inici d’una acció més contundent, amb una brigada de neteja d’una empresa de manteniment, però la presència d’indigents, sobretot això, obliga a pensar més enllà d’accions de simple manteniment.

 

Serveis socials

Això afirma Mercedes Jiménez, directora de la Unitat Transversal de Gestió del Campus de la UPC de Terrassa: “Creiem que els Serveis Socials han d’intervenir-hi. Nosaltres no podem retirar estris a una persona que usa aquesta zona per  pernoctar”. Tampoc, afegeix, poden fer res per evitar que alguns propietaris de gossos utilitzin el descampat com a àrea de lliure circulació o no recullin els excrements.

És necessari un pla a llarg termini, que inclogui consciència cívica, per evitar “que el que netegem una setmana no serveixi per a la següent perquè els residus tornen a ser acumulats allà”. L’Ajuntament assegura que tècnics dels Serveis Socials s’han presentat diverses vegades en el solar per contactar amb les persones que el freqüenten, però no han trobat ningú, i que hi acudiran amb la brigada de neteja.

De totes maneres, aclareix el Consistori, el manteniment de la finca correspon a la UPC encara que totes dues institucions “treballen de manera coordinada per millorar les condicions del solar”.

Els veïns el reclamen

”Està bé que això sigui un aparcament per a estudiants, però  podria tenir doble servei. Per què no podem estacionar nosaltres en el solar quan no l’usen els universitaris?”. Veïns com José Francisco Hernando, propietari del bar Bola de Oro, del carrer de Joaquín Costa, es queixen de la manca d’aparcament en aquesta zona del Cementiri Vell. És una pena, diuen, que el veïnat no pugui usar aquest espai en els trams horaris en els quals no funciona com a pàrquing universitari. Els horaris de l’aparcament són de 7.30 a 22 hores, de dilluns a divendres; dissabtes, de 7.30 a 14. Entre setmana queden buits. “Molts estudiants no vénen aquí perque busquen llocs més propers a les escoles”, diu José Francisco.

Un abocador en un aparcament universitari
To Top