Pere Simó Domènech, Director de l’oficina de Renta 4
Tornem a estar a les portes d’una nova situació que podria indicar una bombolla especulativa a les borses nord-americanes. El repàs d’una sèrie d’indicadors de què tot seguit parlarem ens du a plantejar aquesta qüestió.
La situació de liquiditat excepcional en els mercats, com és el cas actual, tant als Estats Units com a la resta del món, provocat per la compra de deute dels bancs centrals com a resposta a la baixada d’activitat econòmica provocada per la pandèmia, n’és el primer indicador. Hi podem afegir el fet d’aplanar la corba de tipus d’interès (baixada de tipus a llarg termini), que ha portat a no restringir ni el palanquejament ni els préstecs. Per consegüent, ha fet créixer el sector immobiliari, sense arribar a molts altres sectors, alhora que aquesta excessiva liquiditat ha anat a parar en una gran proporció al món financer, no directament a les empreses. Aquest escenari representa un exemple clàssic dels que acompanyen qualsevol bombolla especulativa.
Els inversors segons les últimes enquestes, tant els mil·lennials, com la Generació Z, en una proporció del 50%, estan invertint al mercat de valors mitjançant préstecs o bé en productes apalancats com les opcions, CFD o Warrants. El palanquejament suposa poder perdre o guanyar més diners invertint quantitats molt més baixes d’inici, però que suposen poder perdre més diners dels que tu has emprat per a la inversió.
De la mateixa manera han sorgit empreses anomenades SPAC que la seva funció és acumular diners fiduciàriament per cometre a posteriori inversions especulatives a mitjà termini.
També tenim en compte que s’ha democratitzat l’accés als mercats financers, per qualsevol classe de públic, que està invertint alhora en productes de risc mitjà i alt com ho són les criptomonedes.
En aquesta línia, hi ha un augment de les emissions de deute de companyies i estats per aprofitar la situació de compra dels bancs centrals.
