Fa uns anys que Barcelona, en els teatres Romea, Villaroel i Trono, va acollir la representació de “El loco y la camisa”, del dramaturg i director argentí Nelson Valente. L’actriu Mercè Arànega va assistir com a espectadora en una de les funcions de la Villarroel i va quedar enamorada. Tant va ser així que va comentar-li que li agradaria treballar amb ell. I, ara fa un any, pujava a l’escena barcelonina amb “Els gossos”, una nova obra de l’autor argentí que ell mateix havia preparat amb un equip artístic d’aquí i en català. L’obra ha rebut unes crítiques tan bones que només donant un cop d’ull ja entren ganes de comprar l’entrada.
L’actriu es mostra cautelosa, però no amaga que estan molt satisfets. “Crítica i públic han donat una molt bona resposta. Tan és així que l’obra estava en la temporada de 2020 i acaba amb una gira a la primavera d’aquest any. Però la demanda dels programadors ha fet que continuessin a la tardor perquè el nombre de bolos va anar creixent fins a dotze”.
Les claus de l’èxit
Arànega considera que una de les claus principals de l’èxit és que parla de la família i amb una escriptura molt bona. “És una comèdia encara que, en el fons, no ho és ben bé. És el retrat d’una família –un tema proper– que es troba per celebrar un aniversari. Són quatre persones i una d’elles, la més jove, és el que farà empènyer el carro pel pedregar a partir d’una situació que ha viscut en el metro mentre venia cap a casa”.
L’actriu diu que aquesta família i els seus protagonistes conviden a reflexionar des de la senzillesa. “És una obra que fuig de les grans paraules però provocadora. Fa replantejar coses i fer-te preguntes personals i que millor fer-ho en aquest espai tan íntim que és la família”. Arànega apunta que hi ha molt teatre escrit sobre la família perquè és un tema força atractiu. “El nostre Josep Maria Benet i Jornet ja va escriure molt sobre aquest tema. La família dóna molt de si perquè és l’entorn afectiu més proper i és el que tries per despullar-te. I, per tant, és on afloren els agraïments i també les misèries”.
L’obra de Valente s’inicia amb somriures, però més d’un quedarà congelat. Arànega, com els altres actors, passarà de la comèdia al drama. “Ho passo genial perquè el meu personatge té molts registres. La primera part és divertidíssima. El meu marit (Albert Pérez) no para de parlar i parlar, i a mi em té amargada. Que trist que és! I jo aprofito qualsevol cosa que diu per contestar de manera irònica i això fa riure molt i és molt agraït pel públic i per a mi. A la segona part tinc un monòleg preciós, però ja no explico més… S’ha de veure”.
