Joan Carles Folia, “coach” i comunicador
Es va diplomar en Magisteri i es va llicenciar en INEF. Durant divuit anys va exercir de docent. “De petit, quan em preguntaven què volia ser, responia que volia ser mestre” i relacionat amb l’esport. Creu que és una professió en la qual “toques tantes tecles, que la preparació d’un mestre és brutal i és un privilegi” exercir-la.
Però la paraula “coach” va començar a ballar-li pel cap i l’atreia molt “ajudar a fer créixer persones en l’àmbit personal i laboral”. I es va formar en aquesta disciplina. “Quan vaig fer el canvi, la família em deia que estic boig”, si bé ja era gerent d’una empresa, Organitza, dedicada a activitats relacionades amb les escoles.
Com a “coach”, “el meu objectiu és escoltar i donar la mà a la persona i obrir portes” i afegeix que la seva frase preferida és “canviar és canviar, no és anar a pitjor”. En aquesta feina, els divuit anys de mestre li han “servit de molt”, diu.
“Tots tenim un talent i, quan el trobes, l’has de treballar i intentar viure d’ell”. Fa conferències i també fa d’opinador a diferents mitjans. “M’agrada molt opinar i posicionar-me”, Ara publica el seu segon llibre, “Quan siguis pare, no ho farem mai” (el primer va ser “21 dies buscant la felicitat”). Explica que ser pares “és el canvi definitiu de la teva vida i el llibre és com un itinerari de reflexió de les coses que ens anem trobant els pares”.
La feina li omple moltes hores i, quan té un espai “em dedico molt a la família”. Tot combinat amb la natura. “M’agrada caminar, fer bicicleta, anar a esquiar i, quan és temporada, buscar bolets”.
